Societat
Els batejos civils s’estenen a 71 municipis
Només a un 1% dels nadons catalans se’ls fa la també anomenada “cerimònia de benvinguda” laica
La meitat són batejats amb el ritus religiós de l’Església catòlica
Alella, al Maresme, va ser el primer municipi que va oferir la possibilitat de fer batejos civils, l’any 1998, i des de llavors, és a dir, en un període de vint anys, ja hi ha 71 poblacions catalanes que s’han afegit a aquesta iniciativa. El primer es va celebrar el 2004 a Igualada (Anoia).
“El bateig civil és un ritus laic que remarca l’entrada i la pertinença al grup dels nounats i serveix per donar la benvinguda a la criatura com a ciutadà reconegut”, ha explicat l’antropòloga Rosa Canela a l’agència Efe. Canela hi posa distància respecte al tradicional bateig de caràcter religiós: “La cerimònia civil no és ni una transformació ni una còpia del bateig religiós, és una opció diferent”, puntualitza. El cert és que s’està donant una tendència a la baixa del nombre de batejos religiosos, fins al punt que les últimes dades indiquen que la meitat dels nadons són batejats amb una cerimònia de l’Església catòlica.
Tampoc no és que aquesta davallada s’expliqui per un augment espectacular del ritus civil, encara molt minoritari. Canela calcula que menys d’un 1% dels nadons són batejats en una cerimònia civil i remarca que encara hi ha molt de desconeixement de les també anomenades cerimònies de benvinguda. Un dels arguments dels contraris seria “la necessitat de preservar el que alguns consideren com l’autèntic”, que també reconeix que a vegades topen amb “actituds poc respectuoses” dels defensors del laïcisme. “Caldria construir junts –proposa– un conjunt ritual per a tothom, que no exclogui, que respecti la diversitat i doni més valor a la comunitat.”
Rosa Canela, que defensa els ritus de pas, és autora del llibre Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya, amb el qual va guanyar el premi Civisme 2016 concedit pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en la modalitat d’assaig.
LA FRASE
Prohibit en la dictadura franquista
Abans que els batejos civils, hi va haver altres cerimònies laiques que van crear debat, com ara el matrimoni i el funeral. Ara, però, estan àmpliament acceptades, fins al punt que un 80% dels enllaços matrimonials ja són per la via civil i els religiosos es queden amb el 20%, segons dades del 2016. “Els batejos civils no han arrelat perquè depenen del sentit de comunitat, que ha perdut pes en la societat actual enfront de l’esfera privada”, argumenta l’antropòloga Rosa Canela, que indica que l’arribada d’un nadó sovint se celebra amb un dinar familiar privat.
El primer bateig civil que es va celebrar a l’Estat va ser el 1870 a Reus (Baix Camp) i va ser un ritus que va tenir força fins al 1939 com un símbol d’oposició a la jerarquia eclesiàstica. Se l’anomenava també bateig republicà, lliurepensador o laic, i s’inspirava en els ritus laics celebrats a França després de la Revolució Francesa. La instauració de la dictadura franquista el va prohibir.