Defensa unànime al carrer del model educatiu català

El model d’escola catalana no es toca. Ni l’escola, ni els valors democràtics, de convivència i llibertat que s’hi defensen. Amb aquest missatge i amb l’objectiu de donar suport a mestres i professors –especialment perseguits i en el punt de mira des de l’1-O–, Docents per la República i els CDR d’arreu del país van congregar ahir a les set de la tarda centenars de persones davant dels ajuntaments de diverses ciutats, entre les quals hi va haver Girona, Lleida, Terrassa, Reus, Manresa, Vic, la Bisbal d’Empordà o Santa Coloma de Farners. L’acte es va fer coincidint amb l’aniversari del naixement del pedagog i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, el 10 de gener del 1859.

A totes les ciutats les concentracions van tenir com a denominador comú la lectura d’un manifest conjunt, sorgit del CDR de Folgueroles (Osona) i de Docents per la República. “L’ensenyament pot i ha de discutir-ho tot, i situar amb anticipació el nen en la via simple i directa de la investigació personal.” Amb aquesta cita de Ferrer i Guàrdia s’encapçalava una reflexió en veu alta que no obviava el paral·lelisme amb l’actualitat. “Tant Ferrer i Guàrdia com, actualment, el conjunt del govern són acusats d’uns fets no vinculables i inexistents. I comencem a veure com els nostres docents són perseguits perquè eduquen en la llibertat de pensament i això no ho permetrem.” El manifest acabava dient: “Els docents no podem tenir por, no tenim el dret a tenir por, si eduquem amb por, els nostres alumnes no podran ser lliures.”

A Vic, on es van aplegar vora 300 persones a la plaça Major, la concentració es va cloure amb l’actuació de Música per la Llibertat, de Sant Julià de Vilatorta, que va interpretar El cant dels ocells, L’estaca, Quan somrius (adaptada als Jordis) i Els segadors. Un dels membres del CDR de Folgueroles explicava que l’acte pretenia “donar suport a tots els mestres, sense dir noms ni cognoms”, ja que “hi ha molts partits i institucions que volen destruir l’escola catalana”. Des de l’anonimat, un membre de Docents per la República de Vic era clar: “Hi ha por, i volem dir prou a la repressió; en alguns claustres es diu d’anar alerta amb el que s’explica i no volem caure en el parany de l’autocensura”, hi afegia.

A la plaça del Vi de Girona, on es van concentrar unes 300 persones, el president d’Òmnium Girona, Sergi Font, va donar valor a la diferència de pensaments com la “grandesa de l’escola catalana”, alhora que va assenyalar que amb el discurs de la por el que es pretén és que els estudiants no tinguin criteri: “No hem de tenir cap dubte de parlar de qualsevol tema amb els nostres alumnes; no s’ha de tenir por d’explicar el que s’hagi d’explicar a l’aula.” En el torn de parlaments, l’historiador Xavier Díez va glossar la figura de Ferrer i Guàrdia (perseguit i afusellat per l’Estat espanyol el 1909), i, com a representants de les AMPA, Joan Quer, de l’escola Eiximenis, va voler recordar la seva àvia “republicana, analfabeta i anarquista”. La lectura del manifest en aquest cas va anar a càrrec de l’escriptora i professora Miracle Sala i de la professora Mònica Altarriba.

Alguns CDR, com ara el de Reus o el de Vic, van aprofitar l’acte per recordar que la fiscalia espanyola demana entre 11 i 14 anys de presó per a 27 joves “que van defensar l’escola pública”. “En aquest context de bogeria, només ens queda continuar plantant cara, somriure i seguir lluitant”, piulaven a Twitter els reusencs.