“Tenim més dispensadors de solució alcohòlica que pacients”

I tant! Des de casa fins a la porta de l’hospital, portava un tipus de flora, i en el moment en què ha entrat a l’hospital pot haver agafat algun tipus de microorganisme específic hospitalari.

Entrar a l’hospital com a usuari és una cosa i com a professional, una altra. La meva feina està sobretot enfocada als professionals. Cal tenir en compte que les mans dels professionals poden ser el vector de transmissió d’infeccions a pacients. Des del punt de vista de la higiene de mans hi ha dos tipus d’infeccions més prevalents: les infeccions comunitàries i les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària.

Són les que s’adquireixen dins dels hospitals. Per posar un exemple, una persona sense cap tipus d’infecció ve a l’hospital a fer-se una cura relacionada amb una pròtesi de genoll. I pot passar que el professional s’hagi contaminat tocant l’instrumental sanitari, alguna superfície o en la cura prèvia d’un altre pacient. I per falta de la higiene de mans, transmeti al pacient el microorganisme. És a dir, que un pacient sense cap infecció se’n pot emportar una de gratis, sense haver-la demanat, en passar per l’hospital. Els microorganismes multiresistents són els que conviuen més en els entorns hospitalaris.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària afecten entre un 5 i un 10% dels pacients hospitalitzats. I aquesta xifra augmenta i arriba a ser d’entre un 15 i un 40% quan són a la unitat de cures intensives (UCI).

La manera més senzilla, eficaç i econòmica és la higiene de mans, però ni en aquest hospital ni en cap no hi ha un compliment del 100%.

Bona pregunta! L’OMS va definir cinc moments per a la higiene de mans. El professional sanitari hauria de fer obligatòriament la higiene de les mans en cinc moments, que és el mateix nombre de dits d’una mà. Els cinc moments són: abans del contacte amb el pacient, abans de la realització d’una tècnica asèptica, després del contacte amb el pacient, després del risc d’exposició a líquids biològics i, finalment, després del contacte amb l’entorn del pacient.

N’hi ha de dos tipus: el rentat de mans amb aigua i sabó convencional i la fricció de mans amb solucions alcohòliques. Aquesta última és més aviat una desinfecció. Jo als professionals els recomano que, a l’inici de la jornada laboral, com que porten espores de fora, es facin un rentat de mans amb aigua i sabó, i la resta del dia usin solucions alcohòliques, perquè són molt més eficaces. I l’únic cas en què l’OMS recomana rentar la mans amb aigua i sabó és quan estan visiblement brutes.

Fa molts anys que es va començar a treballar amb aquest tema. El 2006 ja es van fer les primeres accions de promoció. I ara mateix hi ha més dispensadors de solucions alcohòliques que pacients! L’OMS diu que, en l’àmbit mundial, el compliment dels cinc moments d’higiene de mans és inferior a un 40%. I al Trueta tenim un bon compliment: la mitjana dels darrers anys és d’un 70%. Està molt bé. Però encara no estic satisfeta. Sempre es pot millorar!

Les infermeres, no sé si perquè és inherent a la professió o per més formació a les facultats, tenim un grau de compliment més alt. Potser també perquè, des del grup de treball, ens hem centrat molt en la sensibilització del personal d’infermeria perquè és el que està més en contacte amb el pacient. Entre els altres col·lectius de professionals, el compliment és força més baix.

Hem dissenyat una aplicació de mòbil per mesurar el compliment de les mesures d’higiene de mans dels professionals sanitaris a través de l’observació. Primer s’aplicarà, com a prova pilot, al Trueta, però la idea és estendre-ho a tots els centres de salut de Catalunya. L’observació directa i sostinguda en el temps de la higiene de mans n’incrementa el compliment.