A Monistrol, tot i que és un poble petit hem tingut tres casos de càncer infantil i vaig tenir la idea d’intentar fer alguna cosa per sumar per a la investigació del càncer infantil. Em vaig posar en contacte amb Pulseras Candela i vam començar a fer braçalets amb els colors de la Monistrolenca. Vam fer tallers al poble. La gent venia a fer braçalets i se’ls quedava, i era una manera de recaptar diners. Com que havíem de fer la samarreta del centenari, també vam demanar a Pulseras Candela si hi volien posar el seu logo i per cada samarreta que venguéssim, donar cinc euros.

En aquest camí vam conèixer la Yolanda, de Moià [Les Cosetes de l’Anna]. La seva filla, que ha tingut càncer, fa clauers. Inicialment els vam vendre amb els colors de la Monistrolenca però ens vam adonar que si volíem fer alguna cosa més havíem d’obrir vies diferents. Vaig decidir contactar amb els equips que venien a jugar a Monistrol per plantejar-los fer els clauers amb els colors del seu club. Ha tingut molt bona acollida en els equips que venen a jugar. Un me’n demana deu; l’altre, vint. Tot suma. Ho vam començar l’any passat i durant 2017 entre clauers, samarretes i braçalets hem aconseguit 3.315 euros que hem destinat a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Abans de començar el partit expliquem tant a l’àrbitre com al capità de l’equip rival per què hem decidit fer això. I entreguem un clauer solidari a l’àrbitre i també a l’equip contra qui juguem. En explicar-ho, hi ha hagut gent que s’hi ha interessat i després del partit li ho hem explicat millor.

Penso que l’esport és una eina per unir persones. El futbol no deixa de ser una excusa per poder unir persones. És un teixit que dona molta força. Gent que ve de fora que no parla gairebé ni castellà ni català, en l’idioma del futbol s’han pogut introduir en un grup de gent i s’han pogut sentir més ben acollits a casa nostra. L’esport també és una eina que uneix persones. Per què no ho podem encaminar a fer projectes solidaris?

Pel que fa al poble, s’hi ha abocat molt. En ser una entitat centenària, el club tira molt. Té 250 socis. Quan vam explicar el projecte vam dir que ens calia que la gent s’impliqués i que ens donés un cop de mà. Per sort, el club som una entitat independent que la gent se sent molt seva. La resposta és molt bona. Però hi ha d’haver algú al capdavant que estiri. Si volem potenciar-ho hem d’obrir noves vies. Tenir tres nens al poble que han tingut la malaltia vulguis o no vulguis colpeix. Com a poble marca i t’afecta. L’únic que pots fer és intentar fer el màxim. Les famílies han estat molt contentes i nosaltres més. Que en un poble de 500 habitants, un club de quarta catalana aconsegueixi 3.300 euros és un orgull. A més, vam tenir la sort que la Fundació de la Federació Catalana de Futbol ens va atorgar un premi a la solidaritat. Ens va ver molta il·lusió.

Hem d’obrir-ho a clubs de bàsquet, a empreses, a entitats com esbarts dansaires. Intentarem buscar noves vies per fer més braçalets i més clauers perquè per a aquest any ens proposem que l’import recollit sigui molt més gran. Farem actes esportius perquè els guanys d’aquestes activitats engrandeixin la guardiola. A més, ens volem posar en contacte amb l’hospital Sant Joan de Déu per si la Monistrolenca pot portar uns quants jugadors i fer algun acte a l’hospital. Volem sumar, explicar la causa i obrir-la a la màxima gent possible. Com més gent ho sàpiga, més braçalets i més clauers es vendran. Només són 5 euros . Tothom hi pot col·laborar. És tenir ganes d’involucrar-se en el projecte i pensar que hi ha famílies que estan passant per un moment molt difícil emocionalment i que possiblement el dia de demà podem ser nosaltres. Hem de col·laborar perquè hem de fer un món millor. Amb aquests diners que destinem a l’hospital Sant Joan de Déu es poden fer meravelles. És un dels centres pioners del món en investigació del càncer infantil i el tenim prop de casa. Hem de teixir una teranyina de petits imports per fer una gran ajuda.