“Trens Dignes no va nàixer a remolc de cap amenaça concreta”

El pròxim mes de febrer celebrarem el cinquè aniversari tot i que les deficiències ferroviàries arranquen molt abans. Quan es va posar en marxa el corredor mediterrani es va devaluar l’estació de Tortosa i s’havia de potenciar la de l’Aldea, un fet que no s’ha produït. Fa més de vint anys que existeix un neguit ferroviari i nosaltres vam canalitzar-lo, la gota que va fer vessar el got va ser la posada en marxa de l’alta velocitat entre Girona i Barcelona.

Porto dins el meu ADN la reivindicació i la lluita. L’experiència a la Plataforma en Defensa de l’Ebre em va marcar molt, va ser una experiència molt enriquidora. Des de llavors tinc una espècie de detector de la injustícia i miro de combatre-la. Sovint les plataformes es creen a remolc d’una agressió directa, però Trens Dignes no va nàixer a remolc de cap amenaça, sinó en un moment en què teníem capacitat d’incidir.

El més important de tot és el fet de crear consciència. Hi havia molts temes dispersos sobre la taula que agrupats han permès generar consciència i buscar-hi una solució. Hi ha un malestar latent pels transports públics a les Terres de l’Ebre, la plataforma naix per les mancances ferroviàries, però també hem evolucionat a transport públic en general perquè el servei de tren i el de busos han d’estar coordinats. Sense dubte una de les fites aconseguides és l’aturada de l’Euromed, implica una millora de les comunicacions al territori. També hem aconseguit una rebaixa de preus i la renovació dels combois.

A l’R15 hem aconseguit mantenir els serveis, rebaixar les tarifes, allargar un servei ja existent fins a Riba-roja d’Ebre i la inversió de 13 milions d’euros per eliminar les limitacions temporals de velocitat.

És cert que els trens compleixen més els horaris, però és que en poc més d’un any ja hi ha hagut tres canvis d’horaris, i sempre són per allargar la durada del trajecte i que la gent passe més estona dalt del tren. Les modificacions d’horari que s’han fet són per incorporar el retard, el compliment de l’horari és una trampa.

Que l’Euromed viatge cap al sud, perquè el tren hi va però no podem comprar un bitllet des de l’Aldea cap al País Valencià. No demanem una rebaixa de preu en aquest cas, igual que reclamem que es mantingui l’Euromed cap a Barcelona quan finalitzen les obres de la doble via entre Vandellòs i Tarragona al preu comercial.

Les obres haurien d’acabar el primer semestre d’enguany i això hauria de permetre recuperar la normalitat. Una vegada eliminat el coll de botella, els trens no s’hauran d’esperar perquè en passe un altre, per tant, això hauria de suposar un canvi d’horaris en positiu, és a dir, eliminar els quinze minuts de retard que porten tots els trens. L’Euromed s’hauria de continuar aturant a l’Aldea. També caldria habilitar un servei intermedi, uns trens que comuniquen les Terres de l’Ebre amb Camp de Tarragona i Barcelona. Donat que la via quedarà descongestionada s’haurien d’incrementar les freqüències. Amb tot, són un seguit de millores que s’haurien de consensuar amb el territori.

Tenim l’interlocutor escapçat, no hi ha delegat del govern a les Terres de l’Ebre, ni cap altre càrrec s’ha erigit en interlocutor vàlid. Just després de la creació de la Taula de Mobilitat van venir les detencions de membres del govern, l’1-O i la destitució del president i els consellers. No sabem si aquesta taula s’ha reunit ni quines decisions ha pres, perquè això no és el mateix que l’organisme que nosaltres reclamàvem, l’ATM, que ens hauria permès formar-ne part. En gairebé cinc anys hem fet molts avenços, però encara queden reivindicacions pendents, que estan aturades perquè no hi ha govern. Trens Dignes mai hem tingut contacte directe amb Madrid ni tampoc amb Renfe.

És més difícil de compaginar en la personal que en la professional. Hi ha èpoques que he hagut d’apartar-me una mica del moviment perquè necessito compondre cançons i buscar-me concerts, que és la meua feina. Però la sort de ser autònoma és que tinc un horari anàrquic i m’ho puc organitzar. Soc una dona de reivindicació.