Contractes de dies, contractes d’hores

Treballar sense contracte, veure’s obligat a ser fals autònom, contractes temporals o mitges jornades involuntàries... són elements de l’anomenat “treballs precaris”. Càritas Diocesana de Barcelona denuncia en l’informe Vides precàries l’augment els últims anys del treball precari i com el “treball decent” és cada cop més difícil de trobar, malgrat que les dades macroeconòmiques mostren una sortida de la crisi. Vista l’experiència de les persones que acudeixen a l’entitat demanant acompanyament per trobar feina, l’informe adverteix que “la precarietat travessa tots els àmbits de les vides de les persones, tant en l’habitatge, la salut física i mental com en les relacions familiars”. L’informe posa rostre i veu en primera persones de 35 testimonis que, mentre sobreviuen com poden, busquen una certa estabilitat amb un contracte estable i un sou digne.

“Considero que el meu problema és l’edat i que no he trobat una persona que em doni l’oportunitat de poder demostrar les meves aptituds”, explica Clara, que té 55 anys i ha encadenat contractes de dies o fins i tot d’hores, sempre amb un sou molt precari. S’esforça a no perdre l’ànim. “Hi ha dies que estic xafada, però d’altres m’aixeco motivada i vaig d’empresa a empresa amb optimisme pensant que em trucaran –explica–. I, després, ni tan sols em truquen per fer cap entrevista”. La Clara és originària de Colòmbia i porta dotze anys a Catalunya. Reconeix que això no ho explica a la seva família: “Tinc a la família aïllada de la vida personal. Als pares i als meus germans, quan els truco, sempre els dic que estic bé. Encara que el meu cor estigui partit de dolor”.

La Clara ha treballat netejant oficines, en fruiteries, en restaurants... “M’he trobat amb tot –recorda–. Les cambreres d’hotel tenen 10 minuts per deixar perfecta l’habitació perquè hi entri un nou turista. I cobres 5 euros per hora. Però has de subsistir i més si estàs sola”.