El procés en la 080

Mentre la situació política bullia, ahir en la segona jornada de la passarel·la 080, Miriam Ponsa va dur el procés català a la passarel·la per mitjà de Gandhi i la seva marxa de la Sal per la independència de l’Índia: “Trobo que hi ha un paral·lelisme entre totes dues històries, i com que m’afecta molt el que estem vivint, he fet una col·lecció reivindicativa”, deia la dissenyadora manresana, que sempre busca inspiració de contingut social (l’exili, les dones mula del Marroc, el Tibet...).

“Necessitava canalitzar el que sento, però ho faig de manera subtil, gens ostentosa”, explicava amb el llacet groc al jersei. No hi trobareu estelades que facin la rèplica al vestit bandera d’Espanya que es va marcar Agatha Ruiz de la Prada en la passarel·la madrilenya. Les referències al procés es troben en els cordons grocs que apareixen en algunes peces, i també en el material plàstic que se superposa al teixit de llana com una placa. “El 155 s’imposa i no et deixa moure”, deia Ponsa poc abans de començar una desfilada que tenia una bancada coberta amb un plàstic groc “perquè hi ha polítics que no poden venir”.

Amb tonalitats fosques (“és la línia d’hivern”) la part índia apareixia en les siluetes relaxades, amb caps subtilment tapats, sandàlies... I sobretot en les frases de Gandhi en dessuadores com Your life is your message. Una presa de posició política “a favor de la democràcia i del dret a decidir” molt clara que no té por del boicot. “La veritat és que venem molt a fora d’Espanya, sobretot al nord d’Europa.” L’estil de Ponsa encaixa molt bé amb la cultura de països freds i avantguardistes, incloent-hi Bèlgica, un indret curiosament molt lligat al que estem vivim ara. No és l’única casualitat: “Avui precisament fa 70 anys de la mort de Gandhi”, indicava ahir la creadora, que ha fet parques per a tempestes “perquè a vegades diuen tantes mentides que has de fer que et rellisquin, com l’aigua rellisca sobre l’impermeable”.

També hi ha peces per resguardar-se de la pluja en la col·lecció d’Albert Villagrasa per a Antonio Miró. El dissenyador s’ha inspirat en la seva infància i les experiències com a escolta quan anava de campaments a Balsareny. “He volgut reflexionar sobre els valors d’abans en què apreníem a jugar i cantar en grup, i els d’ara, en què tots els nens porten mòbil”, explicava. Precisament, presentava una mica de la nova línia càpsula de nen de la firma, que es vendrà a la tardor. Com que tot s’ha tornat molt groc, li pregunto si es recorda al poble com un nen adoctrinat: “No, no, gens”, riu.

Segurament s’ho va passar bé perquè la col·lecció és alegre i energètica, amb moltes connotacions de natura i muntanya urbanita. Hi ha vestits jaqueta de tweed per a homes i dones de tall sofisticat amb tocs de color, vestits femenins encotillats amb teixit de tartan i un abric de quadres confortable una mica sixtie (“la meva mare en tenia un”, deia Villagrasa). Ona Carbonell, que ja és a punt d’acabar els seus estudis de disseny de moda, debutava com a model entre tops masculins com Juan Bettencourt (també exconcursant de Masterchef celebrity) i Xavi Serrano.

També al camp, però en aquest cas a l’escocés, viuen les dones sofisticades que es preparen per a la temporada de ball d’hivern de Sweet Matitos. El duet Matias Jaramillo i Tito Maristany, que van fer seure Naty Abascal a la seva primera fila, van presentar la seva segona col·lecció, que de nou presenten a la 080. En el seu imaginari hi ha boscos vermellosos (com els confortables abrics), jardins plens de camèlies i flors d’hivern (l’estampat dels vistosos vestits) i fins i tot peces brocades a la manera dels gerros xinesos que llueixen als salons de les seves dames.

Barrocs, amants dels detalls i les brillantors amb poder i glamur, els dissenyadors, que ja venen a quinze països, fins i tot tenen un barret amb plomes del seu gall d’indi que es diu Massiel. I segur que és capaç de cantar a Eurovisió i tot. També ahir van presentar col·lecció Oscarleon, Jnorig, Mans Concept i Txell Miras, que s’inspirava en la Santa Inquisició amb propostes que superposen peces per formar-ne una “com a símbol de l’interior atemorit”.