Susqueda, un poble sota el pantà
La construcció de l’embassament va obligar més de 200 veïns a anar-se’n de casa
Àngel Ribas, de 95 anys, recorda la reunió amb l’empresa i com era el dia a dia
-
Una foto del poble FONS MARIANO COLL. -
Àngel Ribas, antic veí de Susqueda, amb les filles, dimecres a Girona. QUIM PUIG. -
El campanar de l'església de Sant Vicenç sobresurt enmig de les aigües, en una imatge de 1989 FONS ÀNGEL RIBAS. -
Un esbòs del pantà en un document d'Hidroeléctrica de Catalunya de l'any 1960 FONS ENDESA.
El 2018 fa mig segle que el poble de Susqueda va desaparèixer sota les aigües del pantà del mateix nom. Més de 200 persones van haver d’anar-se’n de casa per buscar-se la vida als voltants del poble, entre les comarques de la Selva i Osona. Un dels que ho van haver de fer va ser l’Àngel Ribas. “El que volia la companyia [Hidroelèctrica de Catalunya] era que la gent marxés com més de pressa millor”, recorda.
Àngel Ribas, que viu a Girona, va néixer a ca la Selu, de Susqueda, el 24 de gener de 1923. La casa va agafar el nom de la seva àvia (Consuelo). Explica que anys abans de la construcció del pantà, que va durar entre el 1963 i el 1968, van haver d’eixamplar la carretera del Pasteral a Susqueda. “Quan van començar a fer-ho, anaven amb pic i pala. El primer que vaig veure va ser un d’Anglès que venia amb tractor i a agafar terra.”
De jove, Ribas va col·laborar en els treballs de presa de mides per fer la presa a la vall de Susqueda, que va dissenyar l’enginyer Arturo Rebollo. “Jo vaig saber molt aviat que volien fer el pantà. Quan tenia 18 anys [l’any 1941], ja vaig anar a ajudar els topògrafs a prendre mides. Parlaven de fer un pantà, i llogaven gent jove com jo per anar-los a ajudar, però després van estar uns anys parats.”
Segons ha facilitat la companyia Endesa, Hidroelèctrica de Catalunya SA (Hecsa) ja té documentació del març del 1960 que volia fer un salt d’aigua i un embassament a Susqueda que formaria part del sistema de Sau i el Pasteral (on ja hi havia una petita central elèctrica). En una imatge de l’obra Realitzacions, obres i projectes, d’Hecsa, del març de 1960, ja es dibuixa l’estructura de la presa sobre la vall i s’esmenta que el salt tindrà 131 metres d’alçada “sobre el ciment”.
Després d’uns anys sense que se’n parlés, Ribas explica que, quan van començar les obres de debò, van fer uns barracons a tocar del poble [per als empleats]. A ca la Selu, hi tenien una botiga, un hostal, un bar i donaven servei als veïns i als empleats del pantà –n’hi va haver més de 1.500.
La família de l’Àngel, amb dues filles petites, la Consol i la Carme, van anar de lloguer a la Cellera. Mentre van durar les obres, van obrir una cantina a peu d’obra. “L’obríem a les 8 del matí i la tancàvem a les 11 de la nit. Vam estar quatre anys i mig treballant com dos negres, i anant amunt i avall de la Cellera amb un dos cavalls [cotxe].”
Qui més qui menys va haver d’acceptar les condicions de la companyia. Ribas recorda com va anar la negociació. “N’hi havia que marxaven i d’altres que no. Va haver-hi molta polèmica. Van venir uns senyors de l’empresa i vam haver d’anar a unes oficines que tenien al Pasteral. Es feien els tractes com si venguéssim un porc. ‘Si no us va bé, us aplicarem el valor cadastral.’ I havies de callar.”
Embolic
La proposta de l’empresa s’havia d’acceptar. “Hi havia gent a qui se’ls pagava més. Al forner el van pagar bé. Els que eren masovers marxaven, els amos aguantaven perquè havien de cobrar alguna cosa. Va haver-hi molt d’embolic”, explica.
Masó: “Estaven acostumats a treballar de sol a sol”
De Susqueda van haver de marxar-ne més de 200 veïns a causa de la construcció del pantà. Segons el llibre Susqueda, de Quaderns de la Revista de Girona, editat per la Diputació i la Caixa, l’any 1965 hi havia 220 habitants al poble, 209 dels quals hi residien. El 1857 Susqueda havia tingut 998 habitants i ara n’hi viuen menys d’un centenar. El llibre el van fer Eva Viñolas (l’actual alcaldessa de Susqueda) i el capellà Antoni Pladevall.
L’Àngel Ribas Selu va ser un dels susquedencs que van haver de marxar de casa. Ell és un dels protagonistes de l’excel·lent documental que recull els últims mesos del poble i la construcció del pantà, Susqueda, un embassament diferent, que ha elaborat la productora d’Olot Zeba Produccions i que va ser estrenat a Anglès.
Recentment, un veí de la Cellera de Ter, Pere Masó, ha recollit en el llibre Records de Susqueda abans de la presa el testimoni de veïns que van haver de marxar de Susqueda, incloent-hi Ribas. Masó ha explicat que fa més de mig segle a Susqueda no hi havia ni llum, ni aigua corrent, ni telèfon. “Per fer una caminada de dues hores, no passava res. Per ells, era de bon fer. La noció del temps era una altra cosa. Estaven acostumats a treballar de sol a sol, però no anaven amb presses com ara. Quan anaven a missa, si trobaven algú feien petar la xerrada. I el que miraven és una cosa. Si tocaven les tres campanades, que volia dir que faltaven quinze minuts, i no havien passat a l’altura d’un arbre, volia dir que anaven tard i que s’havien d’afanyar.”
Una maqueta per fer memòria
J. Ferrer
La comissió del 50è aniversari de la construcció del pantà ha preparat per diumenge un acte en el qual es col·locarà una maqueta de la vall de Susqueda i del que havia estat el poble. Els organitzadors també han preparat uns tallers de fabricació de caixes niu.
Albert Roura, veí d’Anglès, coneix bé el Ter-Brugent i els paratges de Susqueda. Roura ha guiat el procés de confecció de la maqueta, que s’ha fet en una empresa d’Aiguaviva i que ha pintat l’artista Gerard Roca. “Quan la gent ve a Susqueda, queda meravellat de l’obra i de la grandària, però molts no saben que hi havia hagut un poble.” La maqueta, de plàstic i amb un peu de ferro, fa 80 centímetres de llarg per 60 d’ample. S’hi veu els dos ponts romànics i les torres de captació d’aigua, detalla Roura.
La commemoració dels 50 anys de Susqueda va començar el 22 de gener amb la projecció del documental Susqueda, un embassament diferent, a la sala polivalent d’Anglès. El 16 i el 17 de març, s’obrirà la sala de les columnes de la presa i hi haurà una presentació de la central en 3D.