Com va aconseguir Azzedine Alaïa un gran reconeixement sense fer servir màrqueting ni anar a festes, sense llicències, ni campanyes a mitjans, refusant tres cops la Legió d’Honor i desfilant només quan considerava que havia acabat una col·lecció...? “Doncs amb molts sopars a la seva cuina!”, exclamava Rossy de Palma ahir en l’homenatge que la passarel·la 080 va fer al dissenyador, mort el novembre passat als 77 anys: “Allà ens ajuntàvem artistes i gent diversa per menjar i compartir felices tertúlies mediterrànies; un cop em va fer d’ajudant per cuinar una paella.”

Al voltant de la taula parisenca del modista tunisià s’hi aplegaven des de Jonathan Coen a Ricardo Tisci o Elle Macpherson i especialment Naomi Campbell, que el sentia com a pare perquè la va descobrir als 16 anys i va viure a casa seva en aquells primers temps de professió. Era tanta la proximitat d’aquell home “baixet i vestit com un xinès” amb les grans models que quan Carla Bruni era primera dama de França i trucaven les assistents per demanar un vestit, ell exclamava: “Que vingui ella a buscar-lo, que encara recordo quan dormia a casa i amb Naomi s’escapaven per la finestra!”, recordava Rossy en tertúlia amb Lisa Lovatt-Smith, exeditora de moda que va deixar Vogue per una vida a l’Àfrica on dirigeix la seva ONG. “Els vestits d’Alaïa són com una droga, la gent paga el que sigui per tenir-ne un, no importa el preu”, afirmava.

La clau d’aquesta fascinació radica en l’atemporalitat de les seves peces, que elaborava amb gran perfeccionisme sobre el cos femení com una escultura. “Estava al servei de la dona, no de les seves fantasies!”, comentava Rossy de Palma, que anava a comprar a les seves botigues (i també a una mena d’outlet que duia la germana del modista) amb Bibiana Fernández i sempre esperaven a trobar-se’l, “fins que un dia vaig conèixer una col·laboradora seva i me’l va presentar”. L’actriu l’adorava com a persona igual que ho fa amb els seus vestits: “En vaig regalar un i me n’estic penedint.”

En un dels salons modernistes de l’hospital de Sant Pau, Lisa va repassar la vida d’Alaïa, fill de grangers i enamorat del cinema des de petit, va estudiar belles arts i de jove va entrar a treballar a la casa Dior, on va estar-hi només cinc dies perquè no tenia els papers en regla. “Jo no soc dissenyador, soc modista”, deia, i la seva agulla va ser apreciada per tota l’elit social de París. I del món. Michelle Obama el va lluir (tot i que va ser criticada perquè no era nord-americà) per la seva sensibilitat amb les models negres, i Grace Jones va dur un disseny seu immortal en un film de 007.

“Tenia un sentit de l’humor surrealista genial”, deia Rossy en explicar com li treia la llengua a la poderosa Anna Wintour (que no el va incloure en una important exposició) quan els asseien junts a les desfilades. Hiba Abouk, que viu a cavall entre París i Madrid, també se l’estimava molt: “Parlàvem de la vida, tots dos som de Tunísia i escoltàvem música àrab i vèiem vídeos de dansa oriental”, explicava dins d’una creació del dissenyador.

L’actriu va desfilar l’any passat a Madrid amb la roba interior d’Andrés Sardà: “Ho faig quan m’ho demanen amics, i els dos creadors amics que tenia, Alaïa i David Delfín, han mort.” Hiba, que avui lluirà als Goya un vestit d’Alaïa, també compartia sopars divertits amb el mestre, igual que Blanca Li, que va ballar dins d’un treballat model del dissenyador i en acabar es va fondre en una abraçada amb Rossy de Palma. La 080 volia dur el creador en vida, però només s’ha pogut fer aquest homenatge, que va acabar amb la desfilada de set vestits meravellosos de Rossy, Hiba, Isabel Adjani i Blanca Li, entre altres.

La jornada, que va tenir desfilades infantils com la de Bóboli amb estampats tropicals per a aquesta primavera, es va cloure amb l’entrega de premis. El dissenyador emergent guanyador va ser el sevillà Jaime Álvarez, creador de Mans Concept & Menswear, per la seva col·lecció a mitges entre el sastre japonès i l’avantguarda urbana. Brain & Beast (“lluitarem per fer la 080 millor i més gran”, deia Ángel Vilda) i Krizia Robustella van compartir ex aequo el guardó a la millor col·lecció i Naulover va guanyar el de les marques.