“L’agrupació va tenir èxit perquè era una necessitat per als «biberons»”

Va ser fundada per Antoni Quintana. El 1982 va organitzar una trobada que va ser un èxit, oberta a tots els nascuts el 1920, no només a republicans. No tots els homes nascuts a Catalunya el 1920 van fer el mateix recorregut; bona part van ser mobilitzats pel bàndol republicà el 1938 i van lluitar al front de l’Ebre, però n’hi ha que van fer-se voluntaris i van anar-hi abans. Altres van desertar, es van passar al bàndol franquista, i també hi ha biberons que vivien al marge dret de l’Ebre i del Segre, que van ser mobilitzats per l’exèrcit franquista.

Fer accions per rememorar la seua lluita, defensar la catalanitat, treballar pel pacifisme i que mai més es reproduïssin uns fets com els de la Guerra Civil.

D’entrada ja són centenars, i van creixent. Entre el 1983 i el 1990 viuen una època d’esplendor, fan la major part de la tasca que han deixat com a llegat. En total es van agrupar 3. 669 biberons.

Entre les petjades que han deixat hi ha la tomba de Camarasa, a la Noguera, on hi havia fosses comunes. Sense permisos ni cap llei es van recuperar les restes òssies. Es va obrir una tomba al cementiri de Camarasa on es van dipositar en caixes els ossos i a sobre es va posar una làpida. També van promoure el monument de la pau.

El promotor va ser Josep Florit, que encarna l’ambivalència de l’agrupació. Va ser mobilitzat pels republicans i quan arriba a Flix no ho veu clar; era de tendència conservadora i catòlica. Va travessar el riu nedant i s’entrega als franquistes, l’envien a Gandesa i allà defensa un atac dels republicans, enfrontant-se als seus companys. Els biberons sempre apel·laven a la reconciliació, ho feien des del punt de vista del combatent. La seua mà dreta va ser Pere Godall, que va lluitar amb els republicans. Van contactar en l’ajuntament de Pinell de Brai i van acordar la ubicació del monument a la cota 705. L’obra es va inaugurar el 1989, i des de llavors cada 25 de juliol fan la cita a Pàndols.

L’agrupació va intentar mobilitzar els biberons d’altres zones de l’Estat espanyol i van aconseguir que un grup de Santander i un altre de València participessen en alguns dels seus actes. Però no hi ha cap altra entitat semblant.

L’equip de Pere Godall, que en va portar el timó en l’última etapa, volia continuar l’activitat, però un altre grup era partidari d’aturar-la donat que ja eren molt grans i bona part havien mort. Godall deia que això no es fixava als estatuts, sinó que allà es diu que l’agrupació desapareixerà quan quedin menys de deu socis vius. De fet, l’associació encara existeix però ja fa més de dos anys que no fa cap acte. L’agrupació va ser creada pels supervivents per recuperar els anys de joventut perduts. Van viure els anys de la dictadura mirant cap endavant, intentant refer la seua vida, i quan va arribar la democràcia i la seua jubilació, van trobar en l’agrupació la fórmula per tornar a viure aquella sensació de joventut i de fer festa, de trobar-se amb els amics. Per això l’agrupació va tenir tant d’èxit; per a ells era una necessitat vital.

Les seues ganes de viure. Sempre m’ha impactat que el 25 de juliol pugessen aquella rampa per l’acte a Pàndols; jo em cansava i ells, amb aquelles ganes. Els veterans són per a mi un referent, en el sentit que han passat moltes penalitats, són grans i tenen ganes de viure.

És un interès vital, que s’accentua el 2003 quan vaig venir a treballar de corresponsal a les Terres de l’Ebre. També vaig començar a fer viatges vinculats amb la memòria, per espais de la Segona Guerra Mundial. Tot això es va plasmar en el digital Diari de Guerra el 2011, que va estar quatre anys operatiu. I el 2014 vaig posar en marxa Terra Enllà. La meua companya es va afegir al projecte i ens hem convertit en una empresa referent en turisme de memòria.

Una àmplia oferta de rutes guiades, rigoroses i objectives. Oferim rutes al front de l’Ebre i Tortosa, i a partir de la primavera, també al front del Segre, d’Aragó i Barcelona. La cirera del pastís seran viatges de memòria per Europa, que comercialitzarem a través d’una agència de viatges, però ja rebem peticions de gent que vol anar a Normandia i a Auschwitz.