“El món del vi està canviant gràcies a les dones”

Sí, és un tema que m’agrada molt i trobo que pot resultar interessant la visió d’un home del món de la dona que treballa en aquest sector tan vinculat al territori i la cultura. Fa tres anys que volto pels cellers portant-hi turistes i he connectat molt amb aquest univers. Es mereixen un llibre per tot el que aporten al món del vi.

Moltes coses. Sensibilitat, honestedat, passió, gran capacitat de comunicació... Fins i tot les dones teniu més papil·les gustatives i això fa que a l’hora de tastar vins hi troben més matisos... Li donen més voltes a tot. Estic convençut que el món del vi està canviant gràcies a les dones. A mi el que més m’ha impactat d’aquest univers femení és comprovar com les dones són capaces d’assumir moltes feines alhora i fer-les amb gran passió i honestedat. És el que jo anomeno, la dona pop!

Per exemple Irene Alemany. De fet, en plantejar-me el llibre vaig pensar que ella era imprescindible. Va tenir un càncer de pit i avui en dia es troba molt bé i està tan agraïda a l’hospital de la Vall d’Hebron que elabora un vi solidari amb la investigació oncològica, el Microscopi. Irene fa vins de garatge al seu celler, Alemany i Corrió, que és petit però elabora un gran producte. És una dona apassionada tot terreny: té fills, gossos, surt, entra, viatja, va a fires... Jo seria incapaç de seguir-la. Però no és l’única. La Sara Pérez, que és descendent de família vinícola del Priorat i ja jugava al celler de petita, avui en dia és una lluitadora, una Xena del vi. Tira endavant diversos cellers amb el seu marit, René Barbier júnior, amb qui viu una maca història d’amor que es reflecteix en els seus vins; i també amb el seu pare, Josep Lluís Pérez, un dels grans noms del Priorat.

Sí, això impressiona molt i s’ha d’agrair perquè aquesta generació ens permet gaudir de vins boníssims. Com el cas de la vigatana Olívia Bayés, que va estudiar als Estats Units i exercia l’advocacia a Barcelona igual que el seu marit, David Marco, que prové d’una família de llarga tradició vinícola de Porrera, fins que van decidir deixar-ho tot per dedicar-se a la seva passió, fer vi. Es van instal·lar a Porrera i van començar un projecte, el celler Marco Abella.

No sempre. Hi ha encara pobles en què la dona no ocupa un lloc visible. I també m’he trobat amb cellers grans que m’han negat parlar amb dones importants en l’elaboració perquè consideren que la seva és una feina d’equip. Crec que és una errada de màrqueting. Però avui en dia ja no és tan habitual que la dona, com passava abans, es dediqui només a la feina dura del camp i la verema. Ara ja assumeixen responsabilitats de comunicació i de comercialització del vi, que abans només feien els homes. I ho fan molt bé perquè transmeten força i amor per la feina.

Per afinitat i connexió. A moltes les conec perquè porto turistes als seus cellers i m’agrada la seva feina. A més són molt bones amfitriones. Hi ha des de mestresses de grans cellers a altres que fan poquet vi, però totes tenen alguna característica que les fa destacar. Com Mar Galván, que va recuperar una varietat autòctona al Priorat en perill d’extinció, la garnatxa del Po. Només en fa 85 ampolles, però són úniques.

Són grans dames del vi que tenen al darrere importants empreses exportadores. Ernestina Torelló és la 22a generació d’una família viticultora; Mireia Torres, una dona meticulosa i creativa, dirigeix el celler Jean Leon i l’àrea tècnica d’investigació de Torres, i Mar Raventós presideix des de fa 20 anys el gegant Codorníu. A més, al llibre també hi ha dones molt joves amb molt mèrit perquè fan de tot i quan exporten els seus vins parlen del seu territori.

Crec que la gent jove beu més cervesa que vi perquè a l’hora de triar vi hi ha molta oferta, moltes varietats, colors... i això atabala. Hem de trobar la manera de comunicar el seu valor perquè sigui present a tot arreu: cases, festes, catamarans... per cert, a taula hi és molts cops gràcies a les dones. Amb aquest llibre també he volgut que a la gent li vingui de gust agafar el cotxe i anar a visitar cellers i comprar vins. A Barcelona hi ha molta gent que no coneix ni les vinyes més pròximes.