La vida social
Ranxos, sopes i arrossades de carnaval
El nostre ranxo de cada any
Milers de gironins degusten els tradicionals àpats populars de dimarts de carnestoltes a Vidreres, Verges, Albons i Capmany
500 persones van consumir les vuit peroles i a la tardor s’hi farà la trobada catalana
-
Les ranxeres de Capmany, ahir, remenant els perols sota la supervisió de Joan Aguilera QUIM PUIG. -
El nou perol de Vidreres, estrenat ahir després de la donació d'un veí QUIM PUIG. -
Ambient a la plaça Major de Verges, ahir al migdia, durant la cuita de la Sopa I.S.. -
Els comensals entaulats a l’arrossada d’Albons, ahir al migdia J.H..
Disfresses i gresca a banda, els ranxos i àpats populars del dimarts de carnestoltes imperen entre les tradicions de la festa a les comarques gironines, una jornada abans del dimecres de cendra que marca l’inici cristià de la quaresma. Verges, Vidreres, Albons i Capmany van complir ahir els respectius rituals anuals, fidels a les receptes hipercalòriques per combatre la fred d’abans. Però aquest cop molt adients per fer front a la jornada d’ahir, la més crua de l’hivern.
Els àpats més multitudinaris es van tornar a celebrar a Verges, on les 3.000 persones congregades a la plaça Major van exhaurir els més de 2.000 litres de sopa bullida a foc lent a les peroles a la mateixa plaça. A Vidreres, on la novetat era l’afegitó d’una perola –més petita que les altres 27, cedida per un veí–, hi va haver 2.800 quilos de ranxo, elaborat, entre altres ingredients, amb sofregit, ossos de pernil, arròs, cansalada i botifarra blanca i botifarra negra. La menja es va començar a elaborar a les sis del matí i es va poder degustar a partir del migdia.
Preparatius dies abans
A Vidreres, els preparatius es van iniciar fa setmanes –anant a buscar llenya al bosc– i van culminar amb la cocció del ranxo a la plaça Lluís Companys. A Verges també van anar a fer llenya el 4 de febrer i diumenge van fer el recapte previ dels ingredients. A Capmany una de les diferències amb els altres pobles que fan ranxo és que aquí són les dones les que cuinen, coordinades per Joan Aguilera, però els prolegòmens també havien començat diumenge passat amb la cercavila de recaptació. Antigament, la gent donava patates, ous, o una gallina, ara són diners. Ahir, a partir de les nou del matí, tot l’equip va posar en marxa vuit peroles, amb una recepta ben apresa: 50 quilos de costella de vedella, la mateixa quantitat de porc, 10 de carn picada, 10 més de salsitxes i cebes, patates i mongetes. Amb tot plegat a la set de la tarda a la plaça es repartia unes 500 racions de ranxo. La novetat d’aquest any a Capmany és que s’ha formalitzat l’associació Colla del Ranxo de Capmany (anteriorment l’organització es feia a través de la comissió de carnaval). El president de l’entitat, Climent Llosa reivindica el ranxo local com el més antic de Catalunya: és l’únic municipi que disposa d’un document notarial, del 1763, en el qual ja es fa menció d’aquesta tradició. A l’octubre Capmany serà la seu de la setena trobada de pobles que mantenen la tradició del ranxo, a la qual no hi faltaran els ranxers de Vidreres, Verges ni Albons.
A Albons, tot i aplegar una mica menys de públic que altres anys –unes 1.100 persones–, van exhaurir els 954 quilos d’ingredients, aigua a banda. I a Vidreres van fer la cercavila pel centre del poble, la subhasta del ranxo i l’exposició El ranxo: el patrimoni d’un poble, que per segon any va tenir lloc a la sala d’actes de l’antic ajuntament, segons va explicar Marc Ball-llosera, de la comissió del ranxo.
