Societat

MARISSA GRASSOT

PRESIDENTA DE CÀRITAS A PALAFRUGELL

“El nombre de voluntaris s’ha quadruplicat en els darrers anys”

Grassot lamenta que la demanda d’aliments i habitatge assequible es manté estable a Palafrugell, tot i la millora dels indicadors econòmics, i repassa altres línies de treball

Ja fa quinze anys que presideix l’agrupació local de Càritas a Palafrugell, a la qual va arribar poc després d’implicar-se en l’entitat després d’anys al capdavant de la Creu Roja local. Malgrat això, jubilada i plenament dedicada a aquesta segona activitat, li agrada més autodefinir-se com a “voluntària a qui li toca donar la cara”, abans o després d’agafar la furgoneta per anar a buscar aliments o roba, planificar les activitats i reunir-se amb persones, entitats i institucions per arribar a nous acords per mantenir i ampliar serveis.

Com veu la situació al seu municipi, Palafrugell, pel que fa a persones que recorren al centre d’aliments?
Quantitativament, tampoc puc afinar números concrets, perquè només gestionem la llista que ens fan arribar des de serveis socials cada dia. Només tenim potestat de lliurar el que anomenem cistelles d’urgència a casos puntuals o persones que venen de pas. Però la sensació ara mateix és que estem més o menys igual que en els últims anys.
O sigui, que no hem sortit tant de la crisi...
Diguin el que diguin, la situació de vulnerabilitat de moltes famílies es manté. Potser a l’estiu, pel fet de ser una zona turística, la demanda baixa una mica perquè alguns troben feina, però amb contractes d’un o dos mesos, la gent tampoc pot fer cap miracle per sortir del pou.
El perfil d’usuari varia?
No gaire, però sobretot hi ha famílies o persones en situació d’atur de llarga durada. N’hi ha d’edats diverses, i també gent jove.
Els horts socials municipals ajuden a pal·liar la demanda?
Ens vam implicar en la reivindicació per posar-los en marxa i continuem prestant suport als hortolans perquè els conreïn bé i amb criteris ecològics. Però l’explotació depèn de cada usuari, i no hem notat un impacte directe.
En caldrien més?
Com a experiència de convivència i la millora del paisatge de l’entorn, crec que han funcionat. Mentre hi hagi demanda, se’n podrien fer més.
En matèria d’habitatge i pobresa energètica, com valora la situació?
S’hi ha treballat molt i n’han aflorat, però en calen molts més i més assequibles. Pot semblar que pel fet de ser un municipi turístic, hi sobren pisos. Però és tot el contrari, perquè els preus dels lloguers i la disponibilitat amb el fenomen dels habitatges turístics també han complicat la situació. Contra la pobresa energètica falten eines, i teníem l’esperança que amb la renda mínima garantida es podia fer un tomb positiu, però el seu desplegament està congelat des de l’entrada en vigor, al setembre, i bàsicament la continuen percebent els que ja eren beneficiaris del Pirmi o complements de pensió.
Què en treu de positiu, de gestionar aquests anys tan difícils?
Que el nivell de solidaritat i sensibilització de molts ha crescut i es manté amunt. I no només que les ajudes econòmiques i suports materials que hem rebut s’han incrementat, sinó pel que fa a mà d’obra de voluntaris. En aquest moment, tot i que la xifra va oscil·lant, en tenim uns 120.
I abans de la crisi, quants n’hi havia?
Potser una trentena, el nombre de voluntaris ben bé s’ha quadruplicat. Els estic molt agraïda, però encara en necessitaríem més.
Per engegar nous serveis?
I per mantenir els que ja funcionen. El magatzem de mobles i utensilis de segona mà per a la llar, igual que la botiga de roba reaprofitada, suposa una bona font d’ingressos per a la compra d’aliments, però requereix molta més mà d’obra i transport, a banda de la força física i les hores que comporta desmuntar i tornar a muntar alguns mobles.
Quins altres projectes els estan funcionant en clau local?
En el servei d’orientació laboral hem trobat bona predisposició dels industrials per fer pràctiques, però difícilment remunerades. I amb el programa Anem per feina, i els cursos que s’han impartit per a cambreres d’habitacions i neteja industrial sí que s’han creat alguns llocs de treball. Però també fem feina amb els joves i la gent gran.
Reforç escolar i acompanyament, respectivament?
Sí, suport educatiu en assignatures concretes, tècniques d’estudi o conversa en anglès, amb un matrimoni jubilat que domina la llengua. I el suport a la gent gran i que està sola, però també amb una perspectiva intergeneracional. Tenim 43 noies i nois de secundària que cada setmana es troben amb gent gran. I alguns residents al geriàtric expliquen experiències de la seva vida i joventut a escolars de primària.
Preparen alguna novetat?
La Biblioteca de Palafrugell ens ha ofert organitzar un cicle de xerrades i al març ja en tenim dues de previstes. El dia 2 (19 h), la doctora Esther Celda, de l’hospital de Figueres, explicarà com cuidar també els cuidadors de persones amb malalties o discapacitats. I el 22 de març, la Marta Piany parlarà de l’acompanyament a les persones amb demència o l’anomenada malaltia de l’oblit [també a les 19 h].



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia