Amnistia Internacional (AI) acaba de publicar l’informe La situació dels drets humans al món 2017, en què alerta d’una societat encegada per l’odi i la por. El capítol destinat a l’Estat comença denunciant la restricció “desproporcionada” del dret a la llibertat d’expressió i reunió dels partidaris del sobiranisme a Catalunya. AI ja va demanar a l’octubre la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El fet de no considerar-los encara “presos de consciència” ha provocat crítiques a l’organisme internacional. La coordinadora a Catalunya, Adriana Ribas, s’explica.
L’informe global d’Amnistia Internacional analitza els drets humans en 159 països l’any passat. Una de les grans preocupacions és l’odi...
Però sorgeixen respostes com la Marxa de Dones.
L’esperança és que sorgeix un moviment global transversal, en el qual hi ha la Marxa de Dones dels EUA, que fa pensar que som capaços de capgirar-ho. El repte per al 2018 és fer que els governs escoltin la gent en aquest repunt de l’activisme. Ens hem adonat que els drets humans són massa importants per deixar-los en mans d’alguns governs que estan fallant.
Tot i que no és fàcil queixar-se o protestar.
Ens preocupa que no puguem donar per fet que ens podem queixar. Els drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica reben atacs, perquè volen silenciar les persones, els mitjans –amb les fake news per criminalitzar la premsa–, atacs a periodistes i ONG a Turquia i a Hongria. Malgrat tot, la gent ha recuperat la consciència de la necessitat de reivindicar els drets.
Drets també com ara l’accés a un habitatge digne...
Les protestes pels desnonaments, les trobem tant a Nigèria com a Espanya, on la crisi de l’habitatge es perpetua i les autoritats no fan res per canviar-ho.
Hi ha esperança? N’hi ha quan l’Estat aplica la “llei mordassa”?
L’esperança és la mobilització. La ciutadania havia deixat que els líders mundials decidissin i hem vist que ignoraven drets fonamentals. A Espanya aixecar la veu és perillós. Ens preocupa que s’apliquin multes a activistes, a periodistes... La impossibilitat de gravar imatges d’actuacions policials complica als activistes la feina d’anàlisi i limita la rendició de comptes del mal ús de la força.
El capítol de l’informe dedicat a l’Estat comença així: “Es va restringir desproporcionadament el dret a la llibertat d’expressió i reunió pacífica de persones que donaven suport a la independència catalana [...]”
Al setembre ja ens vam començar a preocupar en el context del referèndum i vam advertir que es vulnerava la llibertat d’expressió quan es prohibien actes a Madrid, Vitòria, Castelldefels... L’1 d’octubre Amnistia va tenir observadors i es va documentar ús desproporcionat i excessiu de la força per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Aiguaviva, al Ramon Llull i a l’escola Mediterrània.
El 16 d’octubre una jutgessa de l’Audiencia Nacional va ordenar presó provisional per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Encara hi són. Com Oriol Junqueras i Quim Forn.
El dret internacional és molt clar en el cas de societat civil i no tant en el cas d’autoritats públiques. Amnistia entén que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tenien dret a convocar a manifestar-se pacíficament davant de la seu d’Economia. Per tant, considerem que els càrrecs de sedició i rebel·lió són desproporcionats i que no pertoca la presó preventiva. Han de sortir de la presó, perquè és una injustícia, i s’han de retirar els càrrecs. De fet, ja ho vam començar a demanar el 18 d’octubre.
I Junqueras i Forn?
Amnistia entén que els consellers van anar en contra de la resolució del TC que prohibia la celebració del referèndum i hi pot haver un procediment judicial legítim. Això no vol dir que no ens en preocupem: la presó preventiva ha de ser l’últim recurs i s’ha de revisar, i en fem seguiment perquè sigui un judici just. També diem que l’element de violència que requereix el delicte de rebel·lió no ens consta que hi sigui.
Se’ls acusa de ser molt tebis en la seva posició respecte als Jordis, Cuixart i Sànchez.
Entenem que la proximitat et fa viure-ho amb urgència, però és una fase molt inicial del procediment. Els delictes no estan qualificats, els càrrecs són provisionals... Hi ha un treball intern i invisible d’anàlisi de documentació i procediment... Per garantir la imparcialitat en el grup de treball hi ha persones expertes de fora de Catalunya i d’Espanya. La gent ens transmet una urgència i la nostra organització no té aquesta capacitat de rapidesa. És un treball lent perquè és consistent. Amnistia ha de garantir que fa una anàlisi imparcial dels fets amb documentació, demanant explicacions a les autoritats que calgui...
Què és un pres de consciència per Amnistia?
Una persona que sense haver fet ús de la violència ni haver-la propugnat es troba empresonada només per la seva ideologia política, religiosa, per l’orientació sexual...
I no és el cas dels Jordis?
Estem en una fase massa inicial del procediment, és massa aviat per plantejar-nos-ho. No ho podem documentar encara. Demanem que surtin, això sí, perquè no veiem rebel·lió ni sedició.
I el sentit comú?
La nostra organització es basa en documentació i anàlisi per garantir que no estem influenciats per altres elements.
Tenen 16.400 socis. Han tingut baixes?
Sí. Però de moment no donem números. Hi ha gent que ha pensat que teníem una posició tèbia i s’ha donat de baixa i d’altra amb qui hem pogut parlar i ha donat un vot de confiança a aquesta necessitat de temps i de prudència. Tenim un soci crític i això és molt bo per a l’organització.
A l’Alt Empordà es va dissoldre el grup d’AI. No els van poder convèncer?