La neteja del pantà de Flix es bloqueja
L'inici de les obres prèvies contrasta amb el desacord per construir la planta de tractament, la depuradora i l'abocador
Les màquines de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que fa gairebé dos anys va aconseguir l'adjudicació de les obres de neteja del pantà de Flix, han començat a treballar al marge dret de l'embassament. Però no és l'extracció dels llots tòxics, sinó les obres d'un embarcador que ha de servir per instal·lar al riu el mur de planxes que ha d'aïllar la muntanya de residus industrials. Per tant, ningú pot donar encara la data exacta de la retirada de les 760.000 tones de sediments fluvials contaminats que hi ha retinguts al pantà de Flix. I encara menys, després que han fracassat les últimes converses entre Acuamed i Ercros. Així, encara no hi ha llum verd per ampliar l'abocador especial del Racó de la Pubilla –construït en terrenys municipals però gestionat per Ercros–. De la mateixa manera, tampoc no hi ha acord per construir la planta de tractament i l'estació depuradora dins el mateix polígon electroquímic.
Fonts autoritzades del govern de l'Estat van explicar ahir que les converses entre Acuamed i Ercros s'han reprès. Però també van dir que la decisió més recent és que el futur abocador portarà associada la planta de tractament i l'estació depuradora. I això tant podria ser al Racó de la Pubilla com als terrenys que l'Institut Català del Sòl (Incasol) té al costat del polígon d'Ercros. «De fet, això allargaria els terminis per començar les obres, perquè caldria modificar el projecte», van dir les mateixes fonts.
L'alcalde de Flix, Òscar Bosch, espera que la visita que avui farà al poble la directora tècnica de la descontaminació, Gracia Ballesteros, puga aclarir els molts clarobscurs que encara té la neteja del pantà. «L'últim que ens havien dit era que pensaven fer els mínims canvis possibles en el projecte», va remarcar. Per tant, Bosch es va mostrar molt sorprès per la possible instal·lació de la planta de tractament i de la depuradora fora del polígon d'Ercros. Això voldria dir que s'utilitzarien els terrenys de l'Incasol per tractar els llots tòxics i depurar les aigües, i que després es transportarien els fangs descontaminats fins a l'abocador del Racó de la Pubilla, a més de sis quilòmetres del pantà. Però l'alcalde encara es va disgustar més quan va saber que també s'ha parlat de concentrar la planta de tractament, l'estació depuradora i l'abocador en els mateixos terrenys. «En algun moment es va parlar de posar-ho tot al Racó de la Pubilla, amb el supòsit que els fangs es portarien fins allà sense tractar», va recordar. «Però si el que volen és posar la planta i la depuradora als terrenys de l'Incasol, i deixar-hi també els residus, això sí que no ho permetrem», va advertir. «Ens hi oposarem peti qui peti, perquè allà un abocador no hi cabria», va assenyalar Bosch.
Transport amb camions
En canvi, el que ja sembla decidit és que el transport dels fangs fins a l'abocador, siga quin siga el destí final dels residus, no es farà amb una cinta transportadora. Aquest aspecte del projecte s'ha acabat desestimant per les dificultats tècniques que representava, ja que la cinta havia de travessar el riu pel pont de la presa i resseguir el traçat de l'eix de l'Ebre (C-12) fins al Racó de la Pubilla. Finalment, l'Ajuntament ha acceptat que els residus es puguen transportar per carretera, però amb la condició que abans es facin algunes obres: una rotonda a l'accés al polígon d'Ercros i una passera de vianants al pont de la presa de Flix.
Un projecte complex i sense cap precedent
GUSTAU MORENOLa descontaminació de l'embassament de Flix, un procés molt complex tècnicament i sense cap experiència semblant enlloc del món, inclou la construcció prèvia d'un mur d'aïllament i d'una planta de tractament dels sediments. També preveia la construcció d'una cinta transportadora fins a l'abocador del Racó de la Pubilla, que finalment ha caigut del projecte. El mur servirà per aïllar els sediments contaminats i perquè no tinguen cap contacte amb l'aigua del riu. Amb una longitud de més d'un quilòmetre, el mur formarà un recinte de treball on es dragarà la muntanya de fangs contaminats amb residus tòxics i radioactius, fruit de l'activitat centenària de la fàbrica d'Ercros. El projecte també preveia la construcció d'una planta per tractar els residus, amb tres filtres que premsaran i deshidrataran els materials, que també seran inertitzats i estabilitzats. Paral·lelament, abans de tornar al riu, les aigües resultants de tot el procés han de ser tractades amb diferents tècniques a la nova planta depuradora que també s'ha de construir.
