“La inclusió és potenciar les capacitats que té cadascú”

A finals del 2009, ens coneixem amb la Irene Lama (Girona, 1985), fent classes de dansa, i decidim tirar endavant un projecte per treballar la dansa amb persones amb discapacitats. El 2010 contactem amb institucions i associacions per oferir l’activitat, com Astrid 21, Fundació Mifas, l’escola Font de l’Abella... Però ens vam adonar d’una mancança: estava molt bé treballar separadament la dansa amb persones amb discapacitat i la dansa amb persones sense discapacitat, però vam creure important que el projecte fos més inclusiu. Per què no compartir el mateix espai les persones amb capacitats diferents? I així neix Espai Mira .

Hi ha una mancança també d’espais inclusius perquè si bé hi ha molts projectes inclusius i es parla que cada vegada més la societat ha de ser inclusiva, costa molt. Trobar espais en què hi hagi persones amb discapacitats i sense, n’hi ha molt pocs. A través de la dansa i el moviment, al centre fem diferents activitats com ara kungfu, psicomotricitat, dansa creativa per a infants, ioga, fisioteràpia i tot de manera inclusiva; dirigides per tant a persones amb i sense discapacitat. L’alumne més petit té tres anys i el més gran, 41. Al grup de més petits, de tres a cinc anys, hi ha nens sense cap discapacitat i algun nen amb autisme.

Tenim persones que tenen síndrome de Down, persones que tenen diversitats funcionals, treballem amb totes les capacitats.

El que fem és potenciar les capacitats que té cadascú. Com ho fem? A principi de curs fem un estudi de cada grup que tenim per valorar si cal que hi hagi més d’una persona a l’aula. Si és aquest el cas, hi ha una persona que està dirigint la classe i l’altra està atenent o reforçant aquells ballarins que tenen una necessitat més gran per poder seguir la classe. Evidentment sí que hi ha coses que adaptem, però tant per a nens que tenen discapacitat com per als que no. A vegades ens trobem amb nens que no són àgils, de forma motriu, i per tant també has d’adaptar el que vols fer a l’aula.

La vam posar en marxa quan també ens vam adonar que la dansa inclusiva, amb persones amb discapacitats, no es coneixia a les comarques gironines. La primera jornada la vam fer el 2011 a La Mercè i els últims anys ho hem fet a La Sitja de Fornells de la Selva. Intentem donar a conèixer la dansa inclusiva i convidem diferents grups catalans que hi participin. L’any passat va venir la companyia Liant la Troca amb Jordi Cortés, que és un ballarí que fa molts anys que treballa amb grups de persones amb discapacitats. També una escola que treballa els balls de saló amb cadira de rodes i Danscapacitats de Banyoles, vinculats a la Fundació Estany.

Coneixem el projecte de Clàudia Cedó. A Espai Mira fem el mateix però en comptes del teatre ho vehiculem amb la dansa i el moviment. També hi ha la companyia Cobos Mika de l’Olga Cobos de Palamós, que treballa amb ballarins discapacitats.

Com a professionals, sí. Els objectius que ens plantegem amb els alumnes s’aconsegueixen d’una manera més lenta perquè els ritmes d’aprenentatge també són diferents. Però és tanta satisfacció veure com ballarins que mai havien tingut l’oportunitat de pujar a un escenari, ho fan i disfruten; és enorme. Amb voluntat de fer un món més integratiu i millor.

Continuem treballant amb Astrid 21 i l’escola la Font de l’Abella i hem iniciat un projecte amb l’escola La Maçana de dansa amb persones amb dèficit auditiu, també col·laborem amb el centre de lleure amb persones amb discapacitats el Dofí de Figueres. No hem deixat de fer la feina itinerant perquè sabem que a vegades hi ha dificultats per a les famílies i per a les entitats a l’hora de desplaçar-se.