La santa paciència dels camioners

Centenars de camioners van haver de suportar hores d’espera a la Jonquera per la decisió de les autoritats catalanes d’impedir als camions de més de 7,5 tones circular per l’AP-7, i també per l’N-II en direcció sud, de manera que la Jonquera es va convertir per a ells en una parada obligatòria cap a les seves destinacions. Des de pensar que s’havia produït el tancament abans d’hora (des de dimarts a les quatre de la tarda) fins a estar completament convençuts que no hi havia cap necessitat de fer-ho, hi havia opinions de tot.

Ahir al migdia, molts dels aparcaments per a camions de la Jonquera no estaven pas plens. Ni de bon tros. Molts dels camions estaven arraconats al voral de l’autopista, aturats, sense possibilitat de sortir de la via de peatge. El col·lapse es va accentuar ahir al matí durant unes hores, en què hi va haver cues de fins a 6 quilòmetres.

En Fermí, un camioner de Granollers, havia tingut més sort i dimarts a la tarda va poder sortir de l’autopista i fer nit en una àrea de servei de la Jonquera. S’hi va passar més de vint hores. Ahir al migdia, quan es començava a intuir l’obertura del trànsit, es mostrava molt resignat per l’aturada forçada per la situació meteorològica i la decisió de les autoritats d’impedir el pas del camions per totes les vies catalanes.

Malgrat que tenia dubtes de la necessitat d’ordenar un tall tan allargat del trànsit, va assenyalar que amb qui calia estar indignat era amb les autoritats franceses. “Sembla que no han col·laborat gens. Ells són els responsables del col·lapse que s’ha produït a l’autopista aquest matí”, afirmava ben convençut. Finalment, en Fermí, que transportava pinso des de França fins a tocar Tona, va manifestar que segurament els Mossos d’Esquadra els haurien pogut deixar arribar dimarts a la tarda fins a Barcelona.

Menys contents estaven els camioners que van arribar des de França i volien anar cap al sud. En arribar al peatge de la Jonquera la policia catalana els feia fer mitja volta i els redirigia cap al nord, just abans de superar el peatge. Molts d’aquest camions van estar moltes hores aturats al voral de l’autopista sense possibilitat d’anar fins al nucli urbà.

Adriano, un camioner italià, es prenia la situació amb calma. De fet, havia convertit la cabina en una improvisada sala de joc, amb uns col·legues de carretera. “Ens costa –assegurava– entendre això. No veiem neu i no s’entén. Què hi farem! Aquesta feina és així.” Als restaurants de la zona tot era feina extra. Molts dels camioners estaven tancats dins les seves cabines amb les cortinetes tirades. Descansant o administrant allò que se suposa que els ve de sèrie: la santa paciència.