Les escoles tenen ànima

El comiat de l’antiga escola de Castell d’Aro, inaugurada el 1959, va ser ahir al matí un acte que, si bé en va tenir, va anar més enllà del simbolisme. Perquè, i segons un escrit que es va llegir durant els parlaments redactat per l’exalumne Josep Maria Jordi, l’escola mantindrà la seva ànima, encara que el seu cos canviï de lloc. Una metàfora molt apropiada. En efecte, de les cendres de l’antiga escola –i, de ressorgir de les cendres, en sap un munt l’alcalde del municipi, Joan Giraut–, en sorgirà un gran i modern centre cívic. La directora del centre, Carme Madrià, va recordar la seva arribada, el setembre del 2008, i com va descobrir que, darrere d’un centre petit però molt aprofitat, hi havia un gran projecte educatiu. Un centre que va ser escola de mestres, com va recordar Miquel Chamorro, que hi va arribar el 1979.

Més que un comiat, va ser una festa, i va estar molt ben plantejada. Hi havia un espai amb fotos de diversos cursos cedides per exalumnes, un altre on s’enregistraven en vídeo diversos testimonis i encara un altre on es podien veure filmacions que repassaven els diversos anys d’existència del centre. En una altra zona, hi havia dues llibretes: l’una, per deixar-hi comentaris; l’altra, perquè els mestres hi escrivissin anècdotes: “Gener, 2000. Un dia la Maria Àngels va faltar, i cinc nens de P5, entre els quals en Yango, van venir a P3. Quan el van veure, en Juan va dir: «¡Es negro!» Jo vaig respondre: «Sí, Juan, és moreno.» Tot decidit, ve cap a mi i em diu: «Y por qué su mamá le pinta?»” D’històries com aquesta, n’hi havia un munt.

El projecte de fer una escola a Castell d’Aro es va aturar amb la Guerra Civil i es va haver d’esperar fins al 1959, amb Joan Cargol a l’alcaldia. Aquesta escola va estar en funcionament fins al curs 2015/16, quan es va inaugurar un nou espai de 2.300 m² al costat del nou institut Ridaura, estrenat el curs 2012/13. Aquest darrer havia substituït a la vegada un edifici que havia estat, primer, col·legi comarcal (1971) i, després, exclusivament institut (1996-1997), fet que va generar, en primer lloc, la creació el mateix curs de la nova escola Els Estanys de Platja d’Aro i, posteriorment, de l’escola Fanals d’Aro, també a Platja d’Aro (2008-2009).

El comiat es va fer perquè s’iniciarà l’enderroc de l’antiga escola per construir-hi, al mateix espai, el centre sociocultural de Castell d’Aro, de titularitat municipal, que inclourà quatre serveis: centre cívic, punt de lectura de la biblioteca Mercè Rodoreda, hotel d’entitats i casal per a la gent gran. També disposarà de diversos espais polivalents i d’un auditori per fer-hi activitats culturals i desenvolupar-hi espectacles de format petit i mitjà. Els usos d’aquest nou equipament, així com altres aspectes de caràcter transversal i logístic, han estat fruit d’un procés de participació ciutadana, que encara té continuïtat. En el procés s’han tingut en compte molts aspectes com ara l’autonomia dels serveis i la independència pel que fa a l’accessibilitat, un alt nivell d’autogestió i la cura per l’acústica de tot l’edifici, així com la integració del nou equipament tant amb la plaça Poeta Sitjar com amb el seu entorn proper.