Societat

La meitat de les víctimes d’abusos sexuals són menors

Save the Children reclama una aposta decidida de polítiques integrals per protegir la infància de la desigualtat social i de les violències

Un de cada quatre infants viu a Catalunya en situació de pobresa

Els abusos sexuals són una realitat molt oculta encara en tota la població. És fàcil intuir, però, que ho és més en el cas de la infància. Una de cada dues víctimes d’agressions i abusos sexuals és menor d’edat; l’any 2016, es van denunciar a Catalunya 713 abusos i 254 agressions sexuals a menors, i el 30% de l’alumnat d’ESO i batxillerat va ser objecte d’almenys una agressió sexual durant el curs passat. Aquestes són algunes de les realitats que recull Aquí, avui, encara, l’informe que l’ONG Save the Children va presentar ahir en una jornada al CaixaForum de Barcelona.

El document radiografia com els drets de la infància es veuen reflectits en la vida quotidiana i fa propostes per millorar la prevenció i l’atenció al col·lectiu. Insisteix que calen més recursos i precisament una atenció integral que vagi cap a la igualtat d’oportunitats. La tècnica de polítiques d’infància de l’ONG a Catalunya, Emilie Rivas, ho va resumir així: “Catalunya té lleis capdavanteres en matèria d’infància, però no es materialitzen en una inversió consegüent.”

L’informe analitza la situació de pobresa i exclusió de les famílies, i l’accés a l’habitatge, a l’educació i a la salut. Elements que dibuixen una societat amb moltes desigualtats. Una de les conclusions és que les administracions inverteixen poc en la infància: si a Catalunya s’hi dedica un 0,8% del PIB, en la majoria de països europeus s’arriba al 2,4%. Així, Aquí, avui, encara reforça les conclusions d’altres estudis i alhora alerta –que tampoc és nou– del perill de la pobresa i de l’exclusió hereditària. “Sense unes polítiques de protecció social que funcionin –va reiterar Rivas–, els nens pobres d’avui seran adults pobres demà.”

En l’apartat de pobresa, s’indica que 348.600 infants –un de cada quatre– viuen sota el llindar de la pobresa a Catalunya –això és menys de 1.760 euros al mes en una llar amb dos adults i dos infants, per exemple–. L’estudi recorda també que les famílies sense fills registren una taxa del 14,9% de risc de pobresa, mentre que quan hi ha criatures puja al 23%, i arriba fins al 40% en el cas de les monoparentals. En els últims anys, aquesta situació de falta de recursos s’agreuja en intensitat i, a més, s’allarga en el temps, cosa que fa molt difícil que els afectats se’n puguin sortir sols.

Desprotegits

Les violències ocupen bona part de l’estudi de Save the Children. S’hi remarca que la infradetecció de l’abús sexual infantil deixa desprotegits molts infants, que molt pocs casos acaben en denúncia i que, en els que sí que es denuncien, hi ha una revictimització, perquè els infants han d’explicar els fets fins a quatre vegades. Proposen com a possible solució la prova preconstituïda, és a dir, enregistrar una única declaració de l’infant i que sigui utilitzada com a prova en el judici oral. Seria una mesura per evitar la revictimització i per reduir la taxa de processos legals que acaben sense condemna per falta de proves, que ara representen el 73,7%.

En aquest aspecte, es posa en evidència que només hi ha dues unitats especialitzades en el diagnòstic integral de l’abús sexual en infants, i que només una rep finançament públic parcial. Totes dues tenen llista d’espera. Una proposta de l’ONG és la creació de recursos d’atenció especialitzada prenent com a model les cases dels infants nòrdiques, que coordinen en un mateix espai el sistema de protecció i el sistema judicial, de manera que ofereixen una atenció integral a les víctimes.

LES XIFRES

2,4
per cent
del PIB proposa Save the Children que es destini a protecció social per a la infància. És la mitjana europea.
18
anys
vol l’ONG que sigui l’edat fins a la qual quedin coberts audiòfons, pròtesis, ulleres i serveis psicològics i psicosocials.
6
per cent
del PIB es proposa que sigui la despesa pública en educació, tal com estableix la llei d’educació.

Un professional que acompanyi els menors sols

Crear la figura del “guardià”, és a dir, un assessor individual dels menors estrangers no acompanyats (MENA), una persona que els acompanyi des que arriben a Catalunya fins que s’emancipen, per assegurar que els seus drets es compleixen. Aquesta és una de les propostes que fa l’informe de Save the Children per reforçar l’atenció als MENA que arriben a Catalunya. També reclama que es garanteixi la validesa dels documents estrangers oficials en l’acceptació de l’edat i que només es recorri a les proves mèdiques per determinar l’edat en el cas que no hi hagi documentació o que se n’hagi verificat la falsedat.

L’any passat en van arribar 1.489 a Catalunya i per això també es demanen més diners per als recursos residencials i la formació especialitzada per als professionals que hi treballen. Així mateix, com a mesures de protecció i per facilitar la integració plena, es reclama que es tramiti el permís de residència en paral·lel a l’inici de la tutela per part de la Dgaia, i també que puguin accedir al permís de treball independentment de l’existència d’una oferta de feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia