“Tot malalt hospitalitzat se sent sol i desprotegit”

Formar-me. Jo venia de la cirurgia i la patologia mamària i el voluntariat és un altre món. Hi ha unes lleis que regulen el voluntariat i em vaig formar com a promotora del voluntariat. A l’hospital ja hi havia un conveni de col·laboració amb la Fundació Sant Jaume per treballar amb els programes de suport dels Pades, que fan l’atenció domiciliària.

Sí, però coincideix quan em vaig jubilar fa dos anys, que vaig tenir el temps per donar un cop de mà i dedicar-me al voluntariat. És diferent ser en una entitat com a voluntari que conèixer a fons el funcionament dels convenis, el compromís i la confidencialitat de dades.

S’ha treballat el conveni amb l’Associació Espanyola contra el Càncer i finalment tindrem els seus voluntaris amb pacients oncològics tant a l’hospital de dia com a hospitalització.

Ara buscaran un coordinador que serà un psicooncòleg que formarà els voluntaris i al cap d’un parell de mesos podran venir a acompanyar el malalt. Habitualment són pacients que ja han superat un càncer i des de la seva experiència volen ajudar-los per superar-ho.

Reben el suport de l’associació i altres voluntaris es formaran a la Fundació Hospital. També des de l’hospital es dona formació perquè coneguin els riscos, el codi ètic, i estem treballant en un pla d’acollida del voluntariat. S’ha de disposar d’una formació emocional perquè tot malalt hospitalitzat se sent sol i desprotegit. Ho veiem cada dia amb molta gent gran que es desorienta aquí i quan torna a casa i es troba el seu entorn es recol·loca ràpidament.

No és casual perquè l’Associació contra el Càncer té seixanta anys d’història i fa molts anys que estan implantats a dins els hospitals. Per fer acompanyament a altres malalts haurem de tancar convenis amb altres entitats amb projectes de voluntariat. Per ara no ens plantegem crear el nostre propi equip de voluntaris, sinó fer convenis.

Ha de signar un compromís amb l’associació per assistir unes hores a la setmana durant un any. S’ha de tenir empatia i complir amb les normes establertes, com ara no donar-se dades personals ni fer-se fotos a dins l’hospital, i tenir cura amb qüestions de religió. Ells aniran identificats amb una acreditació. Tot i no formar part del personal de l’hospital, tenen tot el suport.

Molt bé. Vam fer una enquesta amb els treballadors per identificar les oportunitats i necessitats. Així van sorgir els voluntaris d’acompanyament per a aquells malalts que es queden sols estones que marxen els familiars que han de sortir unes hores o aquells qui no tenen ningú. Sobre el voluntariat testimonial per als pacients oncològics, també va sorgir la proposta de fer-ho amb persones amputades. Hi ha un tercer voluntariat més puntual per fes tasques i campanyes informatives que espero que tiri endavant també amb un punt d’informació al vestíbul.

Amb l’institut Els Roures de Dosrius i el CAP d’Argentona hem signat tres projectes de servei comunitari de l’ESO. Un és sobre alimentació saludable, l’altre una campanya publicitària sobre la nina Keta, de la Fundació d’Oncologia Enriqueta Villavecchia, i una gimcana fotogràfica per estimular l’exercici físic en els veïns de Dosrius. L’any passat ja vam treballar amb l’escola Pia Santa Anna per fer acompanyament a nens ingressats a pediatria. Han creat l’associació Somriures Conjunts i això ens demostra que els serveis comunitaris poden derivar en voluntariat. Els joves poden fer-se voluntaris amb 16 anys si tenen un permís dels pares.

Ja ho pretenia. Volia tancar una etapa i obrir-ne una altra. Veig tot el que he pogut donar i estic molt satisfeta. Vaig entrar en una professió d’homes quan no hi havia dones. No va ser fàcil obrir-se camí.

És molt gratificant començar un projecte de zero com em passa ara amb el del voluntariat. Va ser el 1995, que amb la doctora Carme Coll impulsàvem el segon pla pilot de Catalunya i el 2000 la prevenció arribava a tota la comarca. No ens podrà treure ningú aquest mèrit.