El carnaval no té rival
Les baixes temperatures no van aconseguir atemorir ni el públic ni la gent de les comparses
-
El fred no va ser cap obstacle perquè algunes comparses desfilessin amb poca roba pels carrers. DIMAS BALAGUER. -
Un moment de la baixada de trastos. ELISABET MAGRE. -
Els dissenys sofisticats van ser la tònica de molts dels participants a la rua. DIMAS BALAGUER. -
Una instantània de la rua de l'artesania del Carnaval de Tarragona. DIMAS BALAGUER.
El termòmetre marcava sis graus en el punt de partida de la rua. Encara era de dia, però la sensació de fred s'accentuava a causa del vent moderat. Però ni així, els protagonistes de l'espectacle no van renunciar a les seves previsions, treballades amb molta anticipació per a aquesta rua de l'artesania. S'hi van veure dissenys molt sofisticats com els de la comparsa Disc 45 o els de La Ballaruga. El carnaval no té rival. Ni la crisi ni un hivern rigorós no han pogut aturar les ganes de gresca i de sàtira dels participants.
En general, hi va haver vestuari de poca roba, però molt elaborat, melic enlaire i cama destapada. A més d'un se li feia difícil dissimular els tremolors de fred.
Aquest any, en la capçalera de la rua amb ball de Diables, el drac, el bou i la Víbria, Tarragona es reivindicava com a capital. Darrere seu, cap a trenta comparses amb algunes al·lusions a la prohibició de fumar o altres de més punyents com la que presentava l'Associació de Veïns de l'Av. Maria Cristina: «La Chartreusse torna a Tarragona», titulaven. En el detall del seu missatge s'hi podia llegir: «La bodega: pàrquing Jaume I. Oficines: Banc d'Espanya. Botiga: segon pis del Mercat Central. Magatzems: la Savinosa i la Tabacalera. Exportacions: l'aeroport de Tarragona-Constantí. Representant per a la vegueria de Tarragona: Sr. Ernest Benach. Tel. 198 69 69».
Tampoc no hi van faltar les coreografies d'època a l'estil de Maria Antonieta o d'altres de més ancestrals que recordaven el període dels inques. I en els temes de més actualitat no n'hi podia faltar un de ben polèmic que s'exposava en aquest titular: «La grip A, un gran negoci», mentre un grup de metges i infermeres, que precedia una colònia de microbis, intentava injectar una dosi de la vacuna a tothom qui no parava compte.
L'espectacle de ploma i color es va mantenir al capdavant de tot en el carnaval de Tarragona, per damunt de la sàtira i de la ironia, com ho van demostrar els de l'escola de salsa Salaburu o els Amics de la Part Alta. Tots, aquests i els altres, van desfilar a ritme de música llatina, o de versions electròniques de cançons que ja són clàssics. Tots, sense perdre el pas i fent autèntiques exhibicions de ball molt assajades, van deixar de banda els complexos perquè en una nit com aquesta no hi ha prejudicis que valguin.
Després de més de dues hores ja havien sortit totes les carrosses del punt d'inici. El seguici del Rei i la Reina tancaven la rua i arribava el torn per als més petits, que també volien entrar en acció tot i que alguns ja havien claudicat sense haver entrat en calor. La temperatura havia baixat dos graus més.
Els manaments de carnaval
anna estalloEls Pipel Enterteinment –al final guanyadors del premi a la millor posada en escena pel muntatge Descomissió de festa–, van escampar a tota màquina els manaments del carnaval en la Baixada del Pajaritu, de Tarragona. Tarragona no és Brasil, evita els mallots de colors i les plomes o bé Obviaràs les ordres de les autoritats, Defineix fantasia abans de disfressar-te i No assistiràs al concert de carnaval: 20 euros no és un preu popular, eren només alguns dels vint requeriments escrits en els fullets que van repartir. Els Catakrana no van tenir premi, però quin domini en la baixada amb el seu vaixell de bandera pirata! Renunciaven a fer cap segrest per tal de ser com Millet. Molt treballat, però sense sort en el veredicte, els novells Marc Palau i Roger Solé sortien disposats a matar el drac de Reus: Ja que Tarragona és romana, anem a matar el drac!, deien abans de sortir amb les seves disfresses treballades al màxim. Quasi al final, va sortir el més estrambòtic, Máximo Viso, que anava amb una bicicleta amb un cap de porc senglar i abrigat amb una bufanda amb el cap de dues guineus a cada extrem, que ell mateix confessava haver caçat, es va endur el premi a la fidelitat. Els Estripacamins, convertits amb zombis, acompanyaven el fèretre de Michael Jackson. Ara, ja et reuniràs amb nosaltres, anunciaven, abans de la sortida tot repartint esqueles. A més també convidaven el públic a firmar en un suposat llibre d'honor. Els del Pajaritu, que obren etapa de trofeus dissenyats per artistes de Tarragona amb l'autor Amadeu Anguera, van donar el premi sorpresa a uns infants que baixaven en El Tren de la Por i el premi Consolador va ser per Acabats de Casar. El premi esporàdic va ser per Pirates Playmòbil, i els més crítics van ser els Xiquets del Serrallo per la seva sàtira Local mòbil.
