Mapes que desafinen

Un cap de setmana llarg com ara el vinent convida a agafar el cotxe i explorar llocs nous. Ara bé, depenent de quin navegador utilitzem i del grau de sensibilitat lingüística, ens podem endur més d’un disgust. Actualment, amb mòbils grans i potents, un dels recursos més habituals és recórrer a l’aplicació de Google Maps, però malauradament és una opció més eficient orientant els seus usuaris que atenent-ne la diversitat lingüística. Afortunadament, n’hi ha d’altres més respectuoses.

La funció de mapes del gegant d’internet és una de les que més consultes i protestes genera entre els usuaris, perquè sovint es troben els topònims del país castellanitzats. Fins i tot hi ha qui creu que Google comet una il·legalitat perquè la forma oficial és la catalana, però no és així. El sistema ofereix els topònims en la llengua que té definida per defecte. Si el mòbil, tauleta o ordinador s’ha configurat en català i el compte de Google també, els usuaris tindran al davant una versió dels mapes “amb una gran sensibilitat cap a les llengües minoritzades”, com constata Òscar-Adrià Ibáñez, tècnic de drets lingüístics a Plataforma per la Llengua.

Així doncs, no només veiem en català els topònims del principat i Andorra, on és oficial, sinó també de la Catalunya Nord i l’Alguer. A més, també s’han adaptat les denominacions de les diferents poblacions de tot el món que tenen nom tradicional en català. El respecte lingüístic arriba al punt que les poblacions d’Occitània que no tenen nom català apareixen en occità, les corses en cors i algunes de bretones en bretó. El problema arriba a la franja d’Aragó, on algunes poblacions es presenten en català (Saidí, Calaceit...) i d’altres en la forma castellana (Azanuy, Mequinenza...), sense un criteri aparent. La prova més evident és la forma dispar de dues localitats veïnes: Tamarit de Llitera i San Esteban de Litera.

Aquestes disfuncions, però, són poca cosa comparades amb les que es poden trobar els usuaris que utilitzin Google Maps en castellà. Una de les més evidents, derivada de la castellanització, és associar San Baudilio de Llobregat amb Sant Boi o San Quirico de Tarrasa amb Sant Quirze. Aquest exemple pot ser especialment feridor tenint en compte que aquesta plataforma no només utilitza les fórmules que històricament s’han usat en castella, com Lérida o Gerona, sinó també les inventades durant el franquisme, com Tarrasa, Villafranca del Panadés o San Sadurní de Noya.

Interrogat sobre aquesta qüestió, Google s’espolsa la responsabilitat al·legant que utilitza “fonts oficials com la Real Academia Española per verificar els topònims en castellà” i afegeix: “els usuaris poden indicar-nos si hi ha algun error als mapes i revisarem els suggeriments”. En tot cas, tant múltiples usuaris com campanyes de Plataforma per la Llengua i altres entitats han notificat reiteradament aquest fet i Google no ha actuat, de manera que res fa pensar que mogui un dit si abans la RAE no deixa d’avalar aquestes formes sense tradició.

Si hi ha usuaris que encara veuen aquests exemples en el seu navegador, poden deixar de fer-ho i saltar a la versió en català sense gaires complicacions. Només han de verificar que el català sigui la llengua definida del seu compte de Google, tot i que també convé que ho sigui del seu navegador d’internet i del sistema operatiu. “La gent hauria de tenir consciència lingüística i tecnològica per fer el canvi. Encara patim una ressaca tecnològica perquè durant molts anys els aparells es venien configurats en castellà. Ara, normalment, es pot triar l’idioma, però segons una enquesta de la Generalitat un 30% dels catalans tenen el mòbil i l’ordinador en català, que equival als que el tenen com a llengua inicial, però no als que en fan un ús habitual”, apunta Ibáñez.

Si es fa el pas al català, però, els usuaris perdran una funció interessant que sí tenen en castellà: les indicacions per veu en el mode de navegació. Les ordres com “gire a la izquierda” o “tome la salida” es transformen en un senzill pip que obliga a mirar la pantalla. Google apunta que “treballa per incorporar nous idiomes” però no concreta amb quins criteris ho fa –hi ha comunitats lingüístiques menors que sí que ho tenen operatiu– ni quan ho implementarà per als usuaris catalans. No deu ser gaire complicat, sobretot perquè el navegador Waze, casualment propietat de Google, ja ofereix aquesta opció.