“Quan fem les immersions sento certes resistències dels pares”

a més de 12 anys que acompanya mares i pares amb els seus fills en l’experiència dels primers contactes que té l’infant a l’aigua. Amb un nou projecte aposta pels beneficis de l’activitat aquàtica en aigües mineromedicinals.

Si els pares estan relaxats ells també. Va molt relacionat amb la relació que té l’adult amb l’aigua perquè el que fem és projectar les nostres sensacions.

Tenim la connexió intrauterina que ens ha portat a estar nou mesos en el líquid amniòtic que està a la mateixa temperatura en què es troba l’aigua del balneari, a 37 graus. Si han tingut una gestació i un embaràs tranquil, sense cap incident traumàtic, associen l’aigua com un entorn normal i els reflexos i el moviment funcionen sols.

És un entorn primigeni d’on venim i ells estan molt relaxats.

Aquestes aigües ajuden al sistema immunològic i fan que es rebaixin les infeccions a les pells atòpiques, que cada cop són més freqüents. Per als nens que tenen restrenyiment l’aigua facilita anar de ventre. En cas de ferides o talls també regeneren més de pressa les cèl·lules i cicatritza abans. La humitat i l’escalfor de l’aigua també millora els constipats.

Si se’n beuen directament quatre o cinc glops va molt bé tant per als ronyons com el fetge. Els beneficis són tant per a l’acompanyant com per als nens.

Les termes municipals són del 1818, amb aigües subterrànies que constantment es van reciclant. No tenen cap tractament de clor i són molt pures.

Quan naixem és complicat que d’adults puguem recordar aquests moments, però tenim un software on queda el registre. L’activitat la fem dels 4 mesos als 2 anys, que és una franja important per treballar el vincle afectiu amb els pares amb una bona connexió cognitiva i emocional. Són treballs que es fan dins l’aigua però que serveixen i són beneficiosos per al dia a dia.

No és l’objectiu. El que fem és treballar la part cognitiva i exercicis de supervivència. Hi ha xifres extremes de caigudes d’accidents en què els nens no han pogut sobreviure. S’ha de tenir clar que fins als tres o quatre anys no tenen el cos desenvolupat per nedar. Amb aquesta activitat pot avançar-se una mica.

Si han treballat les immersions amb els pares i tenen el registre positiu amb les figures més importants, és més fàcil que en cas d’accident no entrin en un estat de xoc. Si no es treballa abans pot ser que entrin en un bloqueig en cas d’accident.

Són sessions de trenta minuts com a màxim perquè els podria baixar la tensió. Treballar més estona seria contraproduent perquè es podrien esgotar, seria un efecte rebot.

Tots dos. Quan venen nens nerviosos o tensos, gràcies a les propietats de l’aigua i l’activitat els baixen els decibels i les revolucions. Als nanos que tenen problemes amb el menjar també els obre la gana.

Amb un màxim de sis persones per grup, perquè considero que s’ha de donar una qualitat a l’aprenentatge. També es té en compte el nivell emocional de com està la criatura i respectant les fases de la por, l’autonomia o el contacte. No cal forçar res. No és una classe estructurada sinó una sessió que vol integrar la part cognitiva, la corporal i el desenvolupament emocional.

Entenc que fa respecte deixar el nen a mans d’un altre. Quan fem les immersions sento certes resistències, però és important que estiguin tranquils. Quan venen les mares l’instint de protecció està més a flor de pell i els pares són més valents o inconscients, com es vulgui.

L’espai de cova té com una forma d’úter artificial amb una temperatura similar al cos humà. Era com fer una regressió a tot l’espai intrauterí i superar traumes aquells infants amb conflictes en la gestació. Tenim un grup de nens més grans que continuen venint perquè la desvinculació no sigui massa prematura i acabin de tenir un bon registre d’aquesta activitat única.