A la cua en la prevenció del VIH
La majoria de països europeus tenen legalitzada la Prep, un tractament que evita gairebé al 100% el contagi del virus, però l’Estat no l’autoritza si no s’està infectat
Només s’hi accedeix a través del mercat negre i al BCN Checkpoint, que al novembre ja va obrir un centre específic de seguiment i d’estudi
La solució per prevenir nous contagis de VIH existeix, però l’Estat espanyol no l’adopta. I això que la majoria de països veïns com ara el Regne Unit, França, Itàlia i Portugal ja ho fan. I les dades són esfereïdores. Només a Catalunya, hi ha una mitjana de dos nous contagis diaris (uns 700 cada any), que sobretot afecten homes homosexuals i bisexuals i dones transsexuals. El medicament en qüestió és la profilaxi preexposició (Prep), un fàrmac que s’usa en el tractament de les persones infectades, però que té un efecte secundari de vital importància: impedeix que els no infectats puguin agafar el virus. La Prep forma part del tractament que permet que persones VIH positives, a través dels mateixos fàrmacs retrovirals, obtinguin una càrrega viral indetectable, que no puguin transmetre la infecció i que puguin fer una vida absolutament normal. Se’ls administra la Truvada –composta per dos fàrmacs: l’Emtriva i el Viread–, combinada amb altres medicaments. Però la Truvada mostra en tots els estudis realitzats que per si mateixa és capaç de prevenir la infecció amb una efectivitat de gairebé el 100% en persones no infectades. El director del BCN Checkpoint, Ferran Pujol, explica que globalment ja hi ha unes 300.000 persones que utilitzen aquesta estratègia biomèdica i que només hi ha hagut dos casos d’infecció. El tractament és tan senzill com prendre’s una pastilla diàriament.
A hores d’ara, la Prep només és accessible per als infectats. Però hi ha dues vies alternatives: l’una és bàsicament la il·legal, és a dir, comprar-la per internet en un país estranger i fer que t’arribi a casa; l’altra és a través del BCN Checkpoint, que a finals de l’any passat va obrir unes instal·lacions específiques per a la Prep. El centre ha tirat endavant i està desenvolupant fins a tres estudis –en col·laboració amb altres institucions– sobre l’eficàcia del fàrmac, en els quals participen unes 500 persones. A més, fan seguiment a unes 80 persones que han aconseguit el medicament per la via del mercat negre. Un tractament de Prep voreja els 400 euros al mes. “Obrir el nou centre és, com en l’inici del Checkpoint, una mena de provocació. D’alguna manera, s’està desenvolupant per sota. La societat s’avança a la legislació”, afirma Pujol.
I es refereix al fet que el BCN Checkpoint va obrir el 2006. Era un projecte innovador per l’època, ja que va introduir a Europa la prova ràpida del VIH en entorns comunitaris. Fins aleshores, la prova ràpida pràcticament només es feia servir en l’àmbit forense i en determinades situacions, recorda Pujol. “A mesura que es va perfeccionar la prova, s’havia d’avançar en el diagnòstic precoç, i això va ser una revolució que va comportar la superació de moltes discriminacions i prejudicis, i va fer que entre la població gai tingués un impacte molt fort”, sosté. Dotze anys després, les dades són concloents: diagnostiquen pràcticament el 40% dels casos de VIH que cada any es registren a Catalunya entre el col·lectiu homosexual.
Si s’han fet passos evidents en l’última dècada en el diagnòstic precoç del VIH –i d’altres malalties com ara la sífilis, la gonorrea i la clamídia–, ara, sosté el director del centre, la clau és la prevenció. “El VIH pot viure fins a deu anys sense mostrar cap mena de simptomatologia i de cop fa eclosió la sida. Per tant, diagnosticar és molt important, però ho és tant com prevenir noves infeccions”, raona. Per això, sosté, la Prep ha demostrat que és un mètode eficaç en termes de prevenció.
La clau, doncs, és la reducció de la incidència. Actualment és d’un 2,3% per any en homes gais i d’un 0,02% entre la població heterosexual, sobretot per factors biològics. Això significa que cada any a Catalunya, de cada 10.000 homes gais, se n’infectaran entre 230 i 240, una dada “desproporcionada per causes alienes a la mateixa població homosexual”, sosté Pujol. I és en aquest context que insisteix que el que cal és focalitzar els recursos en la prevenció, que és on hi ha el problema. “Fa una dècada que no ens movem de les 700 persones infectades cada any. El nombre no puja perquè hi ha elements que funcionen com ara la diagnosi precoç, però no baixa perquè la gent es continua infectant”, conclou. És partidari de la Prep com a fórmula de prevenció i també com a reivindicació per avançar la legislació.
Crítica a l’administració
Si la Prep es pot trobar en països veïns, per què a l’Estat espanyol no? Pujol és crític amb les administracions, tant amb la catalana com amb l’espanyola. Afirma que abans de l’aplicació del 155, el Departament de Salut no va ser prou sensible. “Crec que Toni Comín entenia la necessitat d’implantar la Prep, però tenia por de la població general”, afirma sobre la Generalitat, si bé admet que el principal escull és el govern que dirigeix Mariano Rajoy. La Prep està aprovada per l’Agència Europea del Medicament, però no ho està per l’espanyola. “El ministeri no dona via lliure per implantar-la i esgrimeix arguments econòmics per amagar les qüestions ideològiques”, sosté el director del BCN Checkpoint. Ho basa en el fet que els estudis sobre la relació cost-eficàcia demostren que, tot i l’elevat preu que té, és efectiu en la prevenció de nous contagis. L’Estat espanyol, a diferència de la resta de països, ha signat amb la farmacèutica Gilead una extensió de deu anys de la patent, mentre que a la resta d’Europa l’ha perdut, cosa que significa un abaratiment del preu. “Quins interessos evidents hi ha entre els dos estaments?”, es pregunta Pujol. Un dels arguments que addueix és precisament que no afecta la població general i la incidència en la població heterosexual és menor i, per tant, la resposta política és baixa. “Molts cops s’atribueix una infecció a haver perdut la por, a una deixadesa, i no és així”, sosté Pujol, que hi afegeix que fa 35 anys que es parla de sida i que cal una resposta efectiva de l’administració. “Tenim les eines suficients, no per posar fi a la malaltia, però sí per reduir el nombre de contagis de manera dràstica, i no s’hi posen mitjans suficients”, lamenta.