“El fracàs escolar pel malestar social és l’entrada a l’exclusió social”

Des del grup de recerca Salut Mental i Innovació Social del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC tenim clar que la investigació ha tenir un impacte real al territori i repercutir en el benestar i la inclusió social de les persones. Una dels projectes és el SENTx100, que va sorgir arran d’una conversa en què ens van transmetre la gran preocupació que es trobaven a les escoles de Vic on hi havia nens que, per la seva situació personal i contextual, tenien una motxilla emocional molt plena, amb una situació de malestar emocional molt acusat per viure en una societat dura, amb uns índexs de pobresa importants que impedia o dificultava en gran mesura el seu aprenentatge acadèmic. Això ens va preocupar molt. Som conscients que s’ha de treballar amb la prevenció de la malalta i la promoció de la salut mental, que és més efectiva i saludable que el que es pugui fer després de manera pal·liativa. Ens preocupa molt que si un nen té fracàs escolar pel malestar social, això sigui la porta d’entrada a l’exclusió social.

Vam començar l’estudi pilot l’any passat, a l’escola de la Sínia, que és molt innovadora i amb un claustre docent conscienciat de la importància dels determinants socials dels seus estudiants, gràcies a l’Obra Social de La Caixa. Ara, el fem a l’escola Santa Caterina, també a Vic, i a l’escola Congost de Canovelles. A Vic, treballem amb l’Ajuntament i la Vetllada Cuiners a Taula i, a Canovelles, amb la Fundació Reir. Aposten per la innovació, pel benestar dels estudiants i són molts conscients que han de treballar aquest benestar per mantenir l’èxit escolar.

No, la diversitat cultural és una realitat a les escoles i no ha de ser un problema. Com a societat, hem de canviar de prisma, ja que una de les mancances és que som incapaços de veure el que suposa tenir aquesta riquesa a les aules. Som una societat basada en veure què està malament i nosaltres treballem detectant capacitats, potencialitats per abordar dificultats... I la riquesa cultural és una potencialitat. En el projecte, apoderem nens i professors perquè puguin gestionar el seu benestar emocional i el dels seus companys. Per això, l’estratègia és que, a partir de les seves capacitats (per exemple, des del punt de vista artístic i cultural), en què tenen una gran fortalesa, i de la teràpia ocupacional, treballem per apoderar-los perquè siguin els protagonistes de la seva vida. Que entenguin quins són els seus sentiments i, sobretot, aprenguin a canalitzar la ràbia, la frustració i la tristesa d’una manera positiva. I que tinguin cura dels companys creant comunitats de cura. I apoderem els professors, perquè, en aquest país, tenen molta motivació i són excel·lents, però els deixem sols davant de totes les problemàtiques. Abans, érem una societat educadora i els hem tret l’autoritat i els qüestionem, que és el pitjor que es pot fer.

A través de l’art i la cultura, perquè és un llenguatge universal que ens permet expressar. Treballem amb alumnes de primer i tercer amb les avantguardes artístiques. Per exemple, veient l’obra El crit d’Edward Munch, creen obres que s’hi inspiren i treballen les pors i les angoixes. O amb el surrealisme de Joan Miró i les seves constel·lacions treballem els somnis i les esperances. És conèixer una dinàmica artística, també el grafit, l’art contemporani i l’urbà i d’altres per enriquir el seu bagatge cultural, fent el seu propi per expressar les seves emocions i canalitzar-les. En els tallers de segon i quart, amb la cantant Ju, ho fem a través de teatre, la dansa i el cant, i els de cinquè i sisè, a partir l’art urbà, i expressant-se ja com a artistes faran diverses performances a la ciutat. És un projecte amb moltes col·laboracions d’artistes, com ara Asha Miró, Guillem Roma, Nana Orriols, de rap i de hip-hop, com ara Rapsusklei, Paula Bu i Sista Livity, etc., que posen el seu coneixement al servei del benestar dels nens.

És la voluntat, perquè veiem que els resultats són molt positius. Volem reforçar-lo a les escoles on hem començat i ampliar-lo a d’altres. L’interessant és que els tres projectes són diferents amb la base de l’art, la cultura, la teràpia ocupacional i l’apoderament integrats dins el programa escolar.

Sí, la gent hi pot col·laborar en el web www.SENTx100.net , fent-hi aportacions. Fins i tot, a les empreses els donem el compromís de portar, des de la UVic-UCC, la seva política de responsabilitat social corporativa. Però també hi poden col·laborar artistes i persones de l’àmbit social i de la salut de primer nivell, com ja en tenim, aportant-hi la seva expertesa professional.