“El nostre tipus de carnaval és més el de lluïment, no pas el de «farra»”

No ens ho hem plantejat mai, només volem disfrutar, tot i que el nostre tipus de carnaval és més el de lluïment, no pas el de farra.

No. Ens hem ajuntat gent de diferents rams i això ens ha permès crear coses maques. L’avi Lluís, el meu pare, és l’artista major, és l’ànima. Els projectes normalment els proposa en Carles, que és el meu germà, i nosaltres el fem tocar de peus a terra: l’avi és ebenista, jo faig una mica de tot i en Xevi Moliné és electromecànic. I ens ajuda altra gent que són molt manetes, com per exemple el pessebrista Amadeu Anglada, que crea els volums i la part d’escultura.

No. Trobar gent no costa, el que sí que costa és trobar gent implicada, sobretot gent jove. Com he dit, som una colla de lluïment.

Hi destinem entre quatre o cinc mesos; al principi, només caps de setmana, i quan veiem que el temps se’ns tira a sobre, hi invertim molts més dies, caps de setmanes sencers, vespres d’entre setmana, etc. Algun any hem carregat la carrossa a la góndola i la pintura s’ha anat eixugant pel camí i hem acabat la carrossa el divendres al matí a Sant Feliu de Guíxols, el primer dels carnavals on participem.

No, tot està pensat. Muntem, però, els diferents elements quan arribem i no sabem com quedarà perquè no l’hem ajuntat abans de forma completa. En cas contrari, no la podríem traslladar.

La van crear en Carles Solé i la Clara Sánchez només per participar als carnavals. En Carles ja estava amb la penya carnavalesca d’Els Titots d’Olot i va decidir fer colla pròpia. Vam agafar una furgoneta, la vam mig guarnir i vam desfilar. Ja havíem fet alguna carrossa del Cos Iris de les Festes del Tura i sempre m’ha agradat remenar en aquest tipus de coses. I, a partir d’aquí, ja vam començar a fer la primera rua.

Que va ser a Roses i després a Platja d’Aro. Ho vam fer amb un Land Rover llarg d’un meu company. Estava ambientat en el món de les sirenes.

Sí. Els primers anys anàvem a participar i a disfrutar del carnaval. I ha estat a còpia d’anar-nos implicant i que ens van patrocinar un camió que vam transformar en la carrossa, que hem pogut anar millorant.

Feia poc temps que se celebrava i també hi van sortir.

No teníem local, el camió es guardava tapat amb una lona en un terreny a l’aire lliure i llogàvem una nau el mes abans dels carnavals.

Totes les colles de carnaval tenim cedit un local a l’antiga nau de Bellapart.

Precisament, pel local. No trobàvem on fer la carrossa i l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca ens va cedir la meitat de la nau de l’antiga Hicasa, la de la brigada, a canvi de promocionar el nom del poble. I des de llavors que tenim i continuem mantenint el nom, perquè encara hi tenim material i molta gent del poble a la nostra colla. Sempre se’ns han portat molt i molt bé.

Això va ser a final de la dècada del 1990. S’hi celebrava un congrés de ciutats carnavalesques i nosaltres hi vam anar en representació de la Costa Brava.

No, perquè ens agrada participar en els actes de la ciutat. Fem carrosses també per a la Batalla de les Flors. De fet, ja hi participàvem quan aquest acte l’organitzava el Centre Catòlic amb el nom de Cos Iris. Un any amb poca participació, vam fer-ne tres. També participem en el ball pla de Sant Miquel, per l’amistat d’en Carles Solé amb les cosidores del barri i perquè hi tenim tietes i cosins.

N’hem fet prop d’una cinquantena.

Som una seixantena de persones, però, en tots aquests anys, n’hi han passat 300.