Amb ulleres de policia

Tretze joves amb discapacitat intel·lectual del centre ocupacional Aspasur, a Ripollet, són els protagonistes d’un taller ben dinàmic i divertit, però amb moments colpidors. “A veure, qui té mòbil?” Tots els braços aixecats. “I Facebook?” Tots. “I es pot mentir a Facebook?” Aquí arriben els dubtes. La caporal Imma Bestard i la sergenta Montse Alcolea, de la unitat de proximitat i atenció ciutadana de la regió metropolitana Nord, els expliquen la història “real” de la Maria, ajudades per unes vinyetes perquè aquests nois i noies, que entenen millor les imatges, es puguin posar en la pell de la protagonista. És un cas d’assetjament a les xarxes socials, conegut com a grooming, i que actualment pateixen adolescents d’arreu. Un adult es fa passar per un jove i la Maria li va ensenyant fotos, cada cop més compromeses, fins que queden, descobreix l’engany i és extorquida perquè mantingui relacions sexuals.

La caporal Bestard va desbrossant a poc a poc la història. “Només us diré que és una noia de Barberà del Vallès.” A cada imatge pregunta als joves què creuen que ha passat i què caldria fer per evitar riscos. “Als desconeguts, no els agrego o els bloquejo”, diu en Dani. L’agent li posa tanta emoció que, arribant al clímax i alertant-los que li va passar un fet molt greu, un dels nois salta: “Ai, que la matarà”, i tots riuen.

“Hem d’entrar a Facebook i les xarxes socials amb ulleres de policia”, repeteix la caporal, posant-se-les i traient-se-les. “A mi m’ha passat com a la Maria. No domino les xarxes socials, em poso en llocs i m’han passat coses molt greus. La tutela em va treure el mòbil perquè feia coses i anava a casa d’altres”, confessa la María José. La seva valentia és reconfortada amb aplaudiments i amb altres confessions d’abusos. El xerraire i divertit Paco acaba relatant el seu abandonament i el del seu germà per part dels tiets. Conclusió de la història: “El que li han fet a la Maria és un delicte i cal buscar ajuda, en els pares”, exposa la caporal. “O la psicòloga del centre”, diu la Vanessa. I “si hem de quedar amb alguna persona, que sigui de dia, acompanyats i en un lloc cèntric”. Són els missatges principals i entesos per tots.

Aquest taller s’emmarca en una projecte pioner de la policia catalana, en estreta col·laboració amb la federació Dincat (que aglutina unes 300 entitats que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya), la Fundació Vicki Bernadet i la Fundació Catalana Síndrome de Down. Les persones amb disminució psíquica, juntament amb els menors, són el principal col·lectiu que pateix abusos i la seva vulnerabilitat provoca que els casos no aflorin. Per fer front a aquesta xacra, l’agent Carles Domingo, de l’àrea central d’atenció al ciutadà, explica que, des del 2016, treballen en l’elaboració de material informatiu i en aquests tallers, que ara faran per tot Catalunya, en què usen el sistema ROA (reflexió, oferiment i aplicació). “Els ajudem a posar nom al que han viscut, que la persona s’apoderi i sàpiga com actuar”, declara Domingo, que també detalla que s’ha elaborat una guia perquè a les comissaries es pugui atendre millor aquestes persones.

La directora d’Aspasur, de la Fundació Creativa Catalònia, Joana Corominas, afirma que, abans del taller, hi ha un intercanvi amb les agents sobre problemes detectats. “Fem participar-hi víctimes i també abusadors, que primer han patit, per aflorar casos i per prevenir”, sosté. La sessió a Ripollet és tan dinàmica que les psicòlogues detecten que una noia, amb greus mancances, explica un cas de fals abús denunciat, i amb agilitat, les policies treuen el tema: “No es pot mentir a la policia. Si la Maria posés una denuncia falsa, potser deixaríem de buscar un nen perdut per ajudar-la a ella.” Tothom ho ha entès.