El nadó dels records

Quan una persona gran –de fet, segurament qualsevol persona– pren un nadó entre els braços, es desperten molts sentiments. Però, en el cas de les persones grans, hi ha tota una vida al darrere que els evoca. Aquest és el punt de partida d’una innovadora teràpia que un grup de tres professionals impulsen a la residència geriàtrica municipal Zoilo Feliu, a la Bisbal d’Empordà. Un treball que ja té un projecte i tota una metodologia i que, a més, es va reforçant cada dia amb l’experiència que s’agafa amb una quinzena de residents, amb patologies diverses. Un feina que han impulsat tres professionals: Mar Lavado, educadora social, Mireia Punsí, treballadora social, i Núria Dalmau, psicòloga.

Mar Lavado explica que la utilització d’un ninot nadó es va introduir de manera casual en persones que no presentaven problemes cognitius. Aquest va ser el punt de partida que les va portar a aplicar-ho a residents que presentaven algun problema cognitiu. A partir d’aquí, es va anar treballant tot un projecte amb un metodologia clara i definida. Un treball terapèutic que té en la primera línia Mireia Punsí: “Ens vam informar perquè no hi ha gaire estudis sobre la utilització de nadons hiperrealistes, tot i que als Estats Units s’han fet algunes experiències, i també a l’Estat, però d’informació escrita, poca ”, explica. Hi havia un punt que es tenia molt clar: la teràpia seria individual i amb sessions de no més de 40 minuts. “Estem amb la persona de manera exclusiva. En alguns casos, la família demana de ser-hi i això és molt enriquidor, perquè ens aporta informació i es generen vincles que, en el dia a dia, són difícils”, destaca, afegint-hi que el que busquen és “que la persona pugui connectar i treballar en una direcció o en una altra, com ara la història de vida”, que ja fan abans de la teràpia. Quan es treballa amb el nadó, es reforça que no es té als braços una joguina, però sí un ninot i que és una eina de treball. Durant la sessió, els residents el poden agafar o no, segons la seva situació. Es parla de la vida, dels noms dels familiars i fills, i és a partir d’aquest fil quan es comença amb la teràpia. “La majoria de les persones són dones, però també hi ha homes. N’hi ha un que és solter, i que ens va sorprendre molt”, destaca.

La psicòloga Núria Dalmau explica que, a banda de connectar amb el moment present i treballs com ara la memòria, hi ha una reducció important dels trastorns de la conducta, com és el cas de persones amb demència: “Moltes vegades, veiem casos d’ansietat, angoixa i desinhibició i amb l’aflorament de les emocions aconseguim disminuir aquests trastorns de conducta que són signes de demències”, explica Dalmau. Un treball que aquestes tres professionals, juntament amb el centre, volen fer créixer dia a dia per, i amb un nadó als braços, tornar a reconnectar aquestes persones amb el seu món.