La Unesco declara geoparc la conca de Tremp i el Montsec
L’espai de 19 municipis rep el reconeixement internacional pel seu interès paleontològic, turístic i geològic
El territori confia que la distinció serà un revulsiu i que permetrà atraure més visitants
La Unesco va declarar ahir la conca de Tremp i el Montsec nou geoparc mundial. Es tracta d’una distinció que reconeix la riquesa geològica d’un territori, incloent-hi l’interès paleontològic, així com el patrimoni natural, històric i cultural, i el seu atractiu turístic en general. És el segon geoparc mundial de Catalunya, després d el de la Catalunya Central, i el dotzè de l’Estat espanyol.
L’espai reconegut abasta dinou municipis de quatre comarques. La majoria corresponen al Pallars Jussà, però també inclou pobles del Pallars Sobirà, la Noguera i l’Alt Urgell. En conjunt, superen els 2.000 quilòmetres quadrats. Es tracta d’una àrea amb un gran valor geològic i natural, que permet conèixer la història geològica dels Pirineus. També hi ha altres elements al territori que ajuden a explicar l’evolució de la vida i que es troben a la zona, com per exemple les milers de restes fòssils dels últims dinosaures que van viure a Europa.
El reconeixement com a geoparc implica formar part d’una xarxa internacional i d’un programa propi de la Unesco, amb el consegüent impuls per al turisme i l’activitat econòmica. S’espera que això afavoreixi la formació dels professionals i emprenedors locals amb el reforç de la qualitat i la distribució dels seus productes turístics i la generació de noves oportunitats, com ara el geoturisme, que servirà també per promocionar els productes locals.
“Estem molt contents de formar part de la xarxa de geoparcs mundials de la Unesco; es tracta d’un revulsiu per a la zona, ja que un organisme de prestigi ha reconegut la riquesa de la conca de Tremp i el Montsec, i això ens donarà una gran visibilitat i reconeixement internacional”, va valorar ahir el president del Geoparc Conca de Tremp-Montsec, Joan Ubach. De la mateixa manera, amb el segell de la Unesco el territori podrà aprofitar les eines de comunicació i promoció de la Xarxa Global de Geoparcs, la qual cosa l’ajudarà a millorar la seva posició mundialment. Es preveu que, seguint una estratègia de desestacionalització, es podria arribar a duplicar el nombre de visitants en cinc anys i que, per cada euro invertit, el retorn econòmic per al conjunt del territori serà d’entre 10 i 20 euros. Ara, segons l’ACN, els dinou municipis que formen el geoparc registren unes 100.000 pernoctacions, una quantitat que esperen incrementar considerablement.
Per la seva banda, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya –que exerceix la direcció científica del geoparc i presta les instal·lacions del seu centre de suport territorial a Tremp– va refermar ahir el seu compromís amb el projecte. El director de l’institut, Jaume Massó, va destacar que, “des de fa cent anys, les universitats, els centres de recerca i la indústria d’hidrocarburs de tot el món utilitzen l’àrea de la conca de Tremp i la rodalia com a laboratori natural de geologia”, i va lloar el fet que el projecte del geoparc vulgui utilitzar “les ciències de la Terra com a nucli per integrar els patrimonis de la zona, inclosos els naturals i els culturals”.
Un geoparc, doncs, és un territori amb una geologia excepcional i que té uns límits ben definits, dins dels quals s’ha de poder treballar amb vista al desenvolupament sostenible d’aquest territori. “No és un museu a l’aire lliure ni un parc temàtic, i tampoc es basa en la geologia per a geòlegs; l’estratègia de desenvolupament que es promou al voltant d’un geoparc no només té en compte els elements geològics, sinó que aprofita tot el patrimoni del territori –històric, cultural i qualsevol altre– i s’hi poden vincular de manera coordinada moltes de les accions que es duen a terme”, afirma Ferran Climent, director científic del Geoparc Mundial de la Unesco de la Catalunya Central. “La marca Unesco és un segell de qualitat que ens singularitza i que reconeix la feina i el treball en xarxa que dona la força al territori”, hi afegeix.
La Xarxa Global de Geoparcs inclou 140 localitzacions en 38 països de tot el món. N’hi ha 73 que formen part de la Xarxa de Geoparcs Europeus –que es reparteixen en 24 països– i aquí figura el de la Catalunya Central. Per mantenir aquesta marca, la Unesco avalua cada quatre anys la gestió del territori i això obliga a complir els objectius marcats i a apostar per un desenvolupament sostenible que beneficiï la població local.
LA XIFRA
El primer geoparc del país, a la Catalunya Central
La Catalunya Central era fins ara l’única regió del país que gaudia d’una distinció de la Unesco, gràcies a l’excepcionalitat de la seva geologia. El Parc Geològic i Miner es va integrar a la Xarxa Europea de Geoparcs el 2012 i, sota el seu paraigua, hi trobem una cinquantena d’elements geològics i miners del territori com ara les coves del Toll de Moià; la falla del Migmón de Súria; el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac; les coves de Montserrat, a Collbató; el Museu de Geologia Valentí Masachs, a Manresa, i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Sense oblidar Cardona, que espera entrar a formar part del geoparc properament.
Els geoparcs posen el focus en la recerca, l’educació mediambiental i el desenvolupament sostenible del territori, i el geoturisme és una de les principals eines que utilitzen. “Encara no hem pogut entrar a fons en l’àmbit de la recerca, és un dels reptes de futur, però estem fent passos per donar a conèixer la geologia a la societat i hem fet avenços importants en el desenvolupament del territori”, diu el director científic del geoparc, Ferran Climent. “El Consell Comarcal del Bages, el principal ens que impulsa el projecte, ha anat vinculant cada cop més l’estratègia de turisme al geoparc i hem aconseguit el treball en xarxa de tots els agents del territori vinculats a l’àmbit turístic. Comença a haver-hi una oferta en clau de geoparc i, l’any passat, la Generalitat ja va senyalitzar les vies d’entrada per les principals carreteres”, hi afegeix. El projecte, doncs, comença a consolidar-se. “El geoparc simplement ha canalitzat la tendència que ja seguia el sector, i aquest treball en xarxa, el fet de construir entre tots des de baix, està donant molta força al territori”, afirma Climent. El Geoparc de la Catalunya Central –format per municipis del Bages i el Moianès, als quals s’afegeix Collbató (Baix Llobregat)– va revalidar la seva condició durant quatre anys més el 2016 i celebra el reconeixement del Geoparc Conca de Tremp-Montsec. “Entre els geoparcs, també es promou el treball en xarxa i ben segur que hi ha molts aspectes en els quals podem col·laborar”, conclou Climent.