“No hi ha llocs perquè s’hi puguin refugiar les dones i els seus animals”

La situació està malament, estem al límit. La Fundació ProVegan ens havia promès que podríem estar en aquestes terres i ara ens en volen fer fora. Nosaltres fa onze anys que rescatem animals, abans érem a Madrid però no teníem prou espai. Vam contactar amb aquesta fundació i vam arribar a un acord pel qual ens cedien les terres en règim de lloguer sempre que seguíssim amb la nostra tasca de rescat i atenció d’animals. Tenim 200 animals de diferents espècies i, a més, també fem activitats educatives per a nens i organitzem visites per a la gent. Som el primer santuari d’animals que hi va haver a Espanya i ara ens fan fora, és molt injust.

La fundació propietària dels terrenys és suïssa però el meu exmarit n’és el president. Ens vol fer fora d’un dia per l’altre tot i que sap que ens va costar dos anys de temps trobar els terrenys ideals i fins a quatre anys habilitar l’espai perquè els animals hi estiguin a gust. Ara diu que si no marxem abans del 15 de juny, ens desnonen.

Potser ell ho vol fer veure així, però fa tres anys que és el meu exmarit. Jo entenc que som persones adultes i professionals. En teoria, he de poder treballar amb qualsevol persona. Per a mi, el problema és d’objectius, i no és nou. Per exemple, la nostra associació es nodreix de voluntaris i el tracte d’aquesta persona vers els voluntaris no ha estat correcte.

No, impossible. Hem trobat unes terres a Vic i ja hem entregat una paga i senyal, però no arribem a temps de tenir-ho tot a punt pel juny. Hem donat 40.000 euros però ens falten 300.000 euros per poder concretar la compra. Són uns terrenys interessants perquè queden prou a prop del Priorat, i això és fonamental perquè el trasllat sigui menys traumàtic. Hem de tenir en compte que molts dels animals estan malalts i, en alguns casos, caldrà sedació per traslladar-los. Un viatge molt llarg podria suposar-los la mort.

El tema el porten els nostres advocats. No ens hem quedat de braços creuats. Jo he demanat finançament bancari però, com que som una ONG, som clients de risc per als bancs i només ens atorguen el 60% del finançament que ens cal. També tenim una campanya de finançament a Gofundme. La finca de Vic ens la reserven fins al 31 d’agost. També hem intentat comprar les terres del Priorat però el president de la fundació diu que ni mort en les ven. No té cap intenció d’ajudar-nos, ell vol que jo marxi.

Sí, aquell cas va tenir molt de ressò però, en canvi, la situació actual no aconsegueix tenir la mateixa visualització.

Les persones que n’hem estat víctimes sabem que si pateixes maltractaments i has de marxar de casa i tens un animal, no et queda més remei que deixar-lo allà perquè no hi ha llocs pensats perquè s’hi puguin refugiar les dones i el seus animals, que molts cops també són maltractats. En aquest sentit, hem obert el ventall i fem un projecte molt més complet, cedint un espai a les dones que el necessiten. Els cedim un petit apartament perquè es recuperin i, amb elles, els seus animals. És el primer refugi d’aquest tipus que hi haurà a l’Estat espanyol. Els donarem eines perquè es puguin reinserir a la societat. Els volem ensenyar jardineria, construcció i d’altres coneixements que serveixin perquè es recuperin i siguin més autònomes.

Estic oberta a qualsevol negociació, a mi els temes personals no m’afecten. Jo només tinc una postura: vull el millor per als animals i el millor seria que es poguessin quedar aquí.