Societat

ELENA TOVA

DIRECTORA EL HOGAR ANIMAL SANCTUARY

“No hi ha llocs perquè s’hi puguin refugiar les dones i els seus animals”

Dirigeix l’associació que va aconseguir salvar la vaca Margarita. Ara han de marxar del Priorat i impulsen un projecte per seguir acollint animals però també dones que pateixen maltractament

El compte enrere està activat i el temps s’esgota. El santuari d’animals El Hogar, de Marçà (Priorat), viu moments d’incertesa arran de la data límit que ha posat la Fundació ProVegan perquè Elena Tova, actual directora de la instal·lació, abandoni el santuari. En teoria, ho ha de fer abans del 15 de juny. Com està la situació quan falten menys de dos mesos per a la data límit?
La situació està malament, estem al límit. La Fundació ProVegan ens havia promès que podríem estar en aquestes terres i ara ens en volen fer fora. Nosaltres fa onze anys que rescatem animals, abans érem a Madrid però no teníem prou espai. Vam contactar amb aquesta fundació i vam arribar a un acord pel qual ens cedien les terres en règim de lloguer sempre que seguíssim amb la nostra tasca de rescat i atenció d’animals. Tenim 200 animals de diferents espècies i, a més, també fem activitats educatives per a nens i organitzem visites per a la gent. Som el primer santuari d’animals que hi va haver a Espanya i ara ens fan fora, és molt injust.
Què ha passat per arribar a una situació tan tensa?
La fundació propietària dels terrenys és suïssa però el meu exmarit n’és el president. Ens vol fer fora d’un dia per l’altre tot i que sap que ens va costar dos anys de temps trobar els terrenys ideals i fins a quatre anys habilitar l’espai perquè els animals hi estiguin a gust. Ara diu que si no marxem abans del 15 de juny, ens desnonen.
La mala relació personal entre vostès dos, la directora del santuari i el president de la fundació, ha acabat afectant en l’assumpte?
Potser ell ho vol fer veure així, però fa tres anys que és el meu exmarit. Jo entenc que som persones adultes i professionals. En teoria, he de poder treballar amb qualsevol persona. Per a mi, el problema és d’objectius, i no és nou. Per exemple, la nostra associació es nodreix de voluntaris i el tracte d’aquesta persona vers els voluntaris no ha estat correcte.
El termini s’acaba el 15 de juny. Arriben a temps de trobar un nou emplaçament per als animals?
No, impossible. Hem trobat unes terres a Vic i ja hem entregat una paga i senyal, però no arribem a temps de tenir-ho tot a punt pel juny. Hem donat 40.000 euros però ens falten 300.000 euros per poder concretar la compra. Són uns terrenys interessants perquè queden prou a prop del Priorat, i això és fonamental perquè el trasllat sigui menys traumàtic. Hem de tenir en compte que molts dels animals estan malalts i, en alguns casos, caldrà sedació per traslladar-los. Un viatge molt llarg podria suposar-los la mort.
Llavors, si ja descarten marxar abans del 15 de juny, es quedaran malgrat que no els hi vulguin? És possible arribar a un acord per allargar el lloguer?
El tema el porten els nostres advocats. No ens hem quedat de braços creuats. Jo he demanat finançament bancari però, com que som una ONG, som clients de risc per als bancs i només ens atorguen el 60% del finançament que ens cal. També tenim una campanya de finançament a Gofundme. La finca de Vic ens la reserven fins al 31 d’agost. També hem intentat comprar les terres del Priorat però el president de la fundació diu que ni mort en les ven. No té cap intenció d’ajudar-nos, ell vol que jo marxi.
No comencen de zero, la seva associació va fer-se molt famosa quan va aconseguir salvar de la mort la vaca Margarita.
Sí, aquell cas va tenir molt de ressò però, en canvi, la situació actual no aconsegueix tenir la mateixa visualització.
El projecte de Vic no és només per rescatar animals, també es presenta com un refugi per a persones víctimes de maltractaments.
Les persones que n’hem estat víctimes sabem que si pateixes maltractaments i has de marxar de casa i tens un animal, no et queda més remei que deixar-lo allà perquè no hi ha llocs pensats perquè s’hi puguin refugiar les dones i el seus animals, que molts cops també són maltractats. En aquest sentit, hem obert el ventall i fem un projecte molt més complet, cedint un espai a les dones que el necessiten. Els cedim un petit apartament perquè es recuperin i, amb elles, els seus animals. És el primer refugi d’aquest tipus que hi haurà a l’Estat espanyol. Els donarem eines perquè es puguin reinserir a la societat. Els volem ensenyar jardineria, construcció i d’altres coneixements que serveixin perquè es recuperin i siguin més autònomes.
És possible un acostament entre El Hogar i la fundació per evitar el desnonament?
Estic oberta a qualsevol negociació, a mi els temes personals no m’afecten. Jo només tinc una postura: vull el millor per als animals i el millor seria que es poguessin quedar aquí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.