“Per a alguna gent, despullar-se en públic segueix essent un tabú”

No és res nou, ja és la setzena edició d’aquesta cursa. Es va fer durant set o vuit anys al poble naturista del Fonoll, a la Conca de Barberà. Ara la fem al voltant de la platja del Torn. És un recorregut de quatre quilòmetres i es passa per un paisatge fantàstic.

No, no hi ha cap inconvenient. No anem completament nus, la majoria de la gent corre amb calçat i, en el cas de les dones, n’hi ha algunes que opten per córrer amb sostenidors per evitar molèsties als pits.

Al voltant del mig centenar.

En fem difusió entre el nostre entorn, que és el col·lectiu de gent naturista. No ens dediquem a posar anuncis a la premsa per aconseguir que vingui més gent a córrer. No és que no vulguem que vinguin més corredors, però, essent realistes, si fos una cursa amb molta participació se’ns complicaria la infraestructura.

No, ja hi ha moltes altres curses que es poden fer vestits. La característica d’aquesta és, precisament, que és naturista. Tot plegat, a part d’aquesta de la platja del Torn, de curses naturistes només n’hi ha una altra que es fa a la Catalunya Nord i una que se segueix fent al poble del Fonoll. Bé, i a Premià de Mar, que hi ha una festa nocturna que acaba amb la Cursa a Pèl.

Al País Basc n’hi havia una de molt popular a la platja de Sopelana, a Biscaia. Fa molts anys que se celebra. Pel que jo sé, als Estats Units també se’n fan i a l’Argentina també se’n pot trobar alguna.

De gent que pren el sol a la platja despullada, n’hi ha molta. Però de persones que estiguem federades en alguna de les quatre associacions naturistes que hi ha a Catalunya, no som més d’un miler. És comprensible que la gent no vulgui pagar una quota per anar a prendre el sol a la platja, però si et federes obtens el carnet de naturista internacional. En alguns països, sense carnet no entres als centres o càmpings naturistes. Aquí no se sol exigir, però, per exemple, a França sí que te’l demanen. Allà el turisme naturista és un negoci molt potent, que genera un important moviment de diners.

Per descomptat, amb les platges i el clima que tenim hi podria haver molts més centres naturistes. També és cert que, per a alguna gent, despullar-se en públic segueix essent un tabú.

Una cinquantena. És un nombre de platges suficient si tenim en compte els practicants de nudisme. L’inconvenient que tenim és que a moltes platges de tradició nudista cada vegada hi va més gent vestida. Solen ser platges molt boniques, aïllades i sense massificació i, és clar, això atreu.

Home, si vas a una platja nudista i t’hi trobes molta gent vestida, doncs no t’hi acabes de sentir a gust. És lògic.

La situació ideal seria que cadascú pogués escollir, però la societat no permet aquesta llibertat i per això necessitem platges nudistes.

Excepte en el cas dels municipis que ho han prohibit de manera expressa mitjançant una ordenança municipal, com és el cas de Barcelona, Platja d’Aro, Tarragona i algun altre, en principi es pot fer nudisme en qualsevol lloc. El que passa a la pràctica és que si vas a una platja normal i et despulles, t’arrisques que algú avisi la policia i se’t presenti un agent reclamant que et vesteixis perquè alteres l’ordre públic. En teoria no t’hi haurien de poder obligar, ni tampoc multar-te, perquè no hi ha cap llei que prohibeixi el nudisme de manera expressa. A vegades és el mateix socorrista qui et crida l’atenció, com si no tingués prou feina a vigilar que ningú s’ofegui...