No hi ha prou solapa per a tant de llaç

Els balcons són grans, però les solapes són petites per lluir-hi encara un altre llaç reivindicatiu, fruit de la injustícia més flagrant i la indignació més profunda. Fins quan la ciutadania haurà de suportar uns governants i uns jutges que s’entesten a viure d’esquenes a la realitat? Quantes causes nobles caldrà denunciar amb el pit convertit en bandera?

Del groc que reclama llibertat per a les preses i els presos polítics al morat que reivindica la dignitat de les dones només hi ha un pas, i ahir va ser una vegada més la justícia, la mala justícia, la que va tornar a encendre la ira de les ciutadanes que es van sentir ofeses, trepitjades en la seva llibertat sexual com potser no s’hi sentien des d’aquella vergonyant i vergonyosa sentència de la minifaldilla.

Per això, ahir a la tarda, la plaça de Sant Jaume de Barcelona, presidida per un llaç groc i un altre de violeta penjant del balcó consistorial, va ser un clam eixordador de protesta com poques vegades s’ha escoltat a la capital de Catalunya. El mateix clam que va omplir la plaça del Vi de Girona, amb 1.500 persones, i tants altres indrets de pobles i ciutats.

És probable que els tres jutges de Navarra que ahir van violentar i atropellar totes les dones d’aquest país no estiguessin al cas de la moguda que hi va haver el 8 de març passat a Barcelona i a tantes altres ciutats on les dones van alçar-se per dir definitivament prou. I ahir el Prou amb majúscules va tornar a sortir al carrer, però no de manera festiva, sinó carregat d’ira en saber que la justícia considera que l’atac sexual de cinc homes contra una dona que no els ha donat permís per mantenir-hi relacions no és una violació en no apreciar-hi l’ús de la violència.

I arriba un punt en què el desconcert és majúscul perquè la justícia converteix els pacífics en els violents i els violadors en uns pobres brètols, i la gent ja no sap què és la violència, però sí que sap en què consisteix el dret a la revolta i a encendre els carrers i les places. I després d’entomar tantes hòsties, les dones esclaten, com va passar ahir.

“No és no!”, van cridar fins a l’afonia els milers de persones que a les 7 de la tarda ja havien deixat petita la plaça de Sant Jaume, una gentada formada majoritàriament per noies joves que arribaven a la plaça en grups, no pas en manada. “No és un abús, és una violació”, cridava la gernació, primer a Sant Jaume i després pels carrers per on va discórrer la manifestació improvisada que es va fer fins al davant de la façana del Palau de Justícia, al passeig de Lluís Companys. En el trajecte els eslògans i consignes s’encadenaven sorollosament un rere l’altre, i, entre tanta indignació, un crit tan primari com cada cop més carregat de raó: “Aquesta justícia és una merda!”.