És l’espectacle dels castells

Ens espera una altra temporada intensa, apassionant i amb novetats. Tot coincidint amb la diada de Sant Jordi de la setmana passada, el món casteller va aixecar definitivament el teló de la campanya 2018, amb les mateixes expectatives de les últimes temporades.

Els castells han entrat en el que es podria denominar una dinàmica d’alt rendiment sostingut, i no sembla pas que, precisament enguany, la situació hagi de canviar, sinó ben al contrari. Ambició, colles potents, grans actuacions, reptes majúsculs i rivalitats ancestrals per completar un tot casteller que mantindrà ocupats i expectants els castellers i els aficionats durant tota la temporada.

Atenció, perquè el calendari és molt complet i exigent. Així, de manera regular, hi haurà actuacions cada cap de setmana fins al dia 18 de novembre (Diada dels Minyons), amb el pic de l’agost, mes en què se superposen diverses actuacions entre setmana. En aquest marc, la disputa del 27è Concurs de Tarragona –d’una banda–, entès com la cita culminant, i el fet de poder mantenir els grans castells de gamma extra – de l’altra–, sense que s’hagi de descartar en absolut la possibilitat de veure intents de castells encara inèdits, es presenten d’entrada com dos factors que condicionaran l’estratègia, sobretot de les grans colles.

A més a més, i pel que fa al Concurs, convé recordar que l’edició d’enguany presenta una controvertida novetat en les bases, segons la qual, dels tres castells puntuables de cada colla, només se n’admetrà un de carregat. La mesura, aprovada l’any passat per la comissió assessora del Concurs, ha aixecat una forta polèmica entre els que la defensen i els que no hi estan d’acord.

Deixant de banda l’esdeveniment tarragoní, en el calendari de les grans diades destaca la de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès com la primera cita estel·lar –els administradors de la festa major vilafranquina han confirmat que es repetirà el cartell de l’any passat, amb Vilafranca, Vella, Joves i Minyons–, sense oblidar, però, altres actuacions de nivell top com ara la del Catllar i la del primer diumenge de Santa Tecla a Tarragona, juntament amb les clàssiques del calendari terrassenc i, òbviament, la mítica diada de Santa Úrsula a Valls.

Pel que fa a les construccions que posaran a prova el potencial dels col·lectius més ambiciosos, els quatre reis de la gamma extra, és a dir, els dos castells de 10 (3 de 10 i 4 de 10) i els dos nets (4 de 9 i 2 de 8), tornaran a ser els objectius de màxims per al món casteller del 2018. De tota manera, també és factible que es puguin veure intents de castells de valor superior, com ara la torre de 9 sense manilles, el mític 3 de 9 net i –alerta!– el mastodòntic 9 de 9, que constituiria la gran novetat de la gamma, ja que mai s’ha portat a plaça –la Jove de Tarragona i la Colla Vella són les colles que més l’estan estudiant.

De moment, la majoria de les colles capdavanteres han començat la temporada amb les bones sensacions que, en línies generals, els va deixar el curs anterior –condicionat, això sí, per la convulsa situació política del país, que va afectar clarament l’últim terç del calendari i que, en aquest inici de campanya, també ha obligat a adequar les agendes en funció de les mobilitzacions de protesta, a les qual acostumen a acudir molts castellers.

En qualsevol cas, els primers mesos d’activitat es dediquen bàsicament al rodatge dels troncs i a la renovació d’aquelles posicions que, per criteris tècnics o per la necessitat de cobrir vacants, necessiten cares noves.

La temporada passada es va tancar amb set colles lluint els galons de gamma extra: Vilafranca, Colla Vella, Colla Joves, Jove Xiquets de Tarragona, Castellers de Sants, Capgrossos de Mataró i Minyons de Terrassa. En principi, tots aquests col·lectius estan en condicions de repetir l’èxit i d’ampliar registres. I tots mantenen els mateixos caps de colla de la temporada passada, amb l’excepció dels Minyons, els quals, per primera vegada, estaran liderats per un tàndem de caps de colla format per Arnau Boada i Xavi Jurado.

També formen part del que podem denominar colles de primera categoria les que l’any passat van fer castells de 9 pisos, és a dir, Barcelona, Xiquets de Tarragona, Sabadell, Xicots de Vilafranca, Vila de Gràcia, Nens del Vendrell, Sant Cugat i Marrecs de Salt, a les quals cal afegir formacions com ara Reus, Sagals d’Osona i Moixiganguers d’Igualada, que el curs passat van descarregar el 5 de 8.

De totes s’espera un rendiment alt, en consonància amb la categoria acreditada. En qualsevol cas, les seves possibilitats d’èxit dependran, lògicament, i a banda del nivell tècnic que tinguin, de la fortalesa mental necessària per poder créixer a aquests nivells de màxima exigència i de la capacitat de mobilitzar castellers. Des del punt de vista social, els castells mantenen un ritme de creixement, tant pel que fa al nombre de colles com al nombre de participants. En aquest sentit, segons les dades facilitades per la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya, el món casteller té 102 col·lectius censats i més de 12.000 castellers amb camisa. Durant el 2018, està previst que se celebrin més de 1.200 actuacions.