La majoria d'alcaldes veuen bé el nou mapa eòlic, però els del Priorat s'hi oposen
Molts denuncien la falta d'informació del govern i que se n'hagin assabentat a través dels mitjans de comunicació
Desinformats o satisfets, a la Conca.
A altres alcaldes la notícia els va agafar totalment desprevinguts. El de Rocafort de Queralt, Valentí Gual, se n'assabentava de fet per la trucada d'El Punt: «Sento sorpresa i indignació», reaccionava. «Això demostra la consideració que certs departaments del govern tenen pels petits municipis», concloïa. En termes molt similars s'expressava l'alcalde de Conesa, Àngel Rodríguez: «A l'Ajuntament no tenim cap expedient oficial, i només avui [ahir per al lector] hem rebut un correu del director general d'Energia i Mines dient que estàvem dins de les ZDP, i que hi podem presentar al·legacions si volem.» A Conesa tenen un parc eòlic en funcionament i un altre en tramitació. Magí Balcells, alcalde de Les Piles, en canvi, s'agafava el pas del govern com la culminació d'un període de contactes entre les administracions. «Estem en un lloc idoni per aquest tipus d'energia neta», valorava. Afegia que la majoria de propietaris afectats hi estan d'acord i ho tenen assumit. A Llorac, l'alcalde Santiago Trilla també aplaudia que la Generalitat finalment «s'hagi decidit» a implantar les ZDP. «Nosaltres fa dos anys que reclamem que es defineixin», recorda.
Només un implicat de l'Alt Camp, i content.
Els alcaldes del Priorat no en volen.
Per la seva banda, l'alcalde de Cornudella de Montsant, Josep Maria Castan, si bé es manifestava a favor d'ordenar el sector i tenir clar on es poden fer parcs i on no, valorava el resultat negativament per al seu municipi. «Sóc del parer que si han de venir aquest tipus d'infraestructures, ja vindran dintre de 25 o 50 anys, però ara estem apostant per un paisatge de parc natural, pel turisme, la preservació del territori i la carta de paisatge.» «Avui dia la implantació eòlica no ens pertoca», sentencia.
En canvi, el president del Consell Comarcal, Josep Anton Robles, aprovava el plantejament i la concreció de zones ben delimitades, si bé matisava que «la gent del territori podrà valorar si hi està d'acord».
Consens a la Ribera d'Ebre.
Un referèndum al Baix Camp.
A Alforja, taxativament no agraden els parcs eòlics. «La Generalitat no ens ha demanat la nostra opinió, quan primer que tot s'hauria d'haver buscat el consens del territori», va expressar l'alcalde, Josep Viñas, que a més a més treballa perquè Alforja sigui inclòs en el futur parc natural de Prades. No obstant això, entén que el govern s'hagi fixat en aquest municipi perquè «l'accés a les carenes és fàcil i perquè tenim una línia d'alta tensió que creua tot el terme».
Expectants, a la Terra Alta.
L'alcalde de Vilalba dels Arcs, Xavier Marzo, va afirmar que la ZDP de la Terra Alta no els ha agafat de sorpresa. Marzo va recordar que Vilalba està dintre del mapa de vents com a zona primordial, i que a la Terra Alta s'ha construït una línia d'evacuació de l'electricitat «molt sobredimensionada», per poder implantar més projectes eòlics en una segona fase. L'alcalde va rebre la documentació de la Generalitat ahir al migdia, i va lamentar que el govern haja deixat sols els ajuntaments durant tot aquests anys. En canvi, ara la nova normativa, la veu excessivament intervencionista. A Vilalba dels Arcs ja tenen 23 molins en funcionament i hi ha 10 aerogeneradors més en projecte, amb una potència total de 75 MW. «Estan tots els parcs tan a prop, que no hi haurà ajuntaments que diguen que no, perquè si posen els molins al poble del costat els veuran igual i no en rebran els beneficis», va pronosticar.
L'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà, va assenyalar que la part del seu terme que queda dins la ZDP, al sector del coll del Moro, és una zona en què ja s'està construint un parc eòlic. Sobre les noves ZDP, Aubà ja ha convocat reunions amb tots els grups polítics, amb la previsió de poder celebrar un ple la setmana que ve, i decidir si l'Ajuntament gandesà hi presenta al·legacions. «El nou model també parla de la declaració d'utilitat pública, però també caldria tenir en compte l'opinió dels ajuntaments», va concloure.
[Informació elaborada per Òscar Palau, Carme Gutiérrez, Núria Roca, Lurdes Moreso, Gustau Moreno i Òscar Meseguer.]
Molt crítics al Priorat
La Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat ha estat molt crítica amb la manera de fer del govern en fixar les ZDP, que troben «perversa» i que «desaprofita una oportunitat de posar racionalitat». El col·lectiu, així, recorda que queden exclosos del decret tots els projectes que es van començar a tramitar abans del 2006, i moltes demandes continuen sense resposta. També denuncia que «enlloc hi ha un mapa de les zones afectades», que els ajuntaments només tenen deu dies per dir-hi la seva i que la participació i el consens han quedat «en paraules buides», després que l'acord assolit al Priorat quedi en no res amb l'entrada en el mapa de Porrera i Cornudella. La plataforma recorda que també hi pot haver centrals solars i eòliques en zones industrialitzades «si rebaixem una mica el guany de les empreses», i lamenta que «qui imposa el model són les grans elèctriques».
ERC avisa que el mapa s'ha de consensuar
ACNEl president d'Esquerra, Joan Puigcercós, va recordar ahir que el nou mapa eòlic «està presentat però no tancat» i va avisar el Departament d'Economia que haurà de modificar-lo per consensuar-lo amb el territori, ja que no pot ser un «afegit als errors anteriors», i s'han d'evitar parcs en zones on els veïns els rebutgen. Puigcercós creu que les ZDP són una bona eina per «racionalitzar» la implantació de noves centrals, però adverteix que cal «desmuntar» previsions d'instal·lacions que ja es donen per consolidades, però que estan carregades de «conflictivitat», sigui perquè estan en processos judicials o per l'oposició veïnal. ERC, així, creu que cal «matisar» i esmenar alguns projectes hereus de «pseudomapes» anteriors, en referència al que s'havia dibuixat durant el govern de CiU. «En el seu moment es van fer barbaritats», recordava Puigcercós, que malgrat tot troba que el nou mapa és «necessari» i que pot ser l'oportunitat per canviar «aspectes puntuals i desfer allò que es va fer malament». Puigcercós va aquestes declaracions durant una visita a l'anella verda de Tarragona, demarcació on es concentren bona part dels 40 municipis inclosos en les ZDP que el govern va fer públiques dimecres.
La segona massificació
GUSTAU MORENO«Ja sabíem que hi hauria una segona fase de la massificació eòlica», va remarcar ahir el portaveu de la plataforma de la Terra Alta, Xavier Fortuño. «La normativa de la Generalitat agreujarà la situació actual de desequilibri territorial, ja que encara deixarà instal·lar més molins a la Terra Alta», va afegir-hi. «Fins ara, deien que els projectes eòlics de la comarca eren l'herència de CiU, però el tripartit i els polítics locals també han afavorit les empreses», va advertir Fortuño, que va assenyalar que els parcs eòlics que s'estan construint a la comarca estan destruint el paisatge. «A més, hi ha pobles i propietaris que encara no han cobrat res, i la majoria dels que treballen en les obres no són de la comarca, sinó mà d'obra forana que ha contractat l'empresa portuguesa que ha comprat els parcs», va lamentar.
Satisfacció a Eoliccat
I.MLa definició del mapa eòlic ha donat ànims a l'Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat), que feia un parell d'anys que esperava el pronunciament del govern català. «Les empreses del sector no han pogut fer plans en tot aquest temps, fins al punt que algunes han reduït les seves estructures», explica el gerent, Jaume Morrón.
La patronal espera que d'aquí a quinze dies es defineixin els perímetres; és a dir, la delimitació exacta als termes, una vegada estudiats els arguments dels municipis. L'executiu convocarà el concurs públic de projectes, que afectarà més d'una zona, una decisió que Eoliccat considera encertada, ja que «donarà més joc que si el concurs afectés totes les zones projectades o una de sola». «Ens hi juguem molt, tant per la inversió com per l'impacte en generació d'activitat econòmica al territori», diu Morrón. Eoliccat havia denunciat la falta d'un marc legislatiu i l'oblit administratiu que ha conduït les empreses del sector a una situació de paràlisi. L'associació aplega cinquanta empreses que treballen en el sector eòlic de Catalunya i hi són presents primers fabricants d'aerogeneradors del món, els impulsors de parcs a Catalunya, entitats financeres i petites i mitjanes empreses.
