Estany de Banyoles, any zero

No hi ha cap experiència a Europa d'una actuació d'aquestes característiques i, per tant, el que s'està fent a Porqueres i Banyoles esdevindrà un referent per a futures intervencions en indrets on es registra una problemàtica semblant. Els promotors admeten aquest valor demostratiu del projecte i, per això, han anunciat que es posarà l'accent en la seva difusió. Alhora, caldrà fer un seguiment exhaustiu dels resultats, des del punt de vista tècnic. És previst controlar de manera especial l'evolució dels peixos, les tortugues aquàtiques, les nàiades, la vegetació, els odonats (les libèl·lules), els amfibis i les aus aquàtiques. En el projecte es preveu l'elaboració de protocols per seguir l'estat ecològic de l'estany i la rodalia a llarg termini. També s'haurà de redactar un nou pla de gestió piscícola (a fi de regular les captures, per exemple) i elaborar-ne un altre sobre el «maneig i bones pràctiques» en aquest àmbit. En el document, que hauran d'aprovar el consorci i els organismes implicats, s'especificarà com s'ha de gestionar, a partir d'ara, el control de les espècies invasores.

Les intervencions durant aquests quatre anys es realitzaran gairebé sempre en espais de titularitat pública. L'escenari principal serà, és clar, l'estany, tant en l'interior de l'aigua (principalment per als peixos) com en les vores (per a la vegetació i algunes espècies de la fauna). En els recs que surten de l'estany també s'haurà d'intervenir, atesos els evidents vincles que hi ha entre un i altre ecosistema. Així, la pesca per reduir algunes espècies i la repoblació de nàiades es realitzarà també en aquestes canalitzacions artificials d'origen medieval. Altres escenaris importants seran Can Morgat, la Puda i Lió (zones situades a l'oest, el sud i el nord de l'estany, respectivament) tant per al tractament de la fauna com de la flora, així com les diferents llacunes integrades al sistema lacustre.

Només quedaran afectades dues finques. Amb els propietaris s'han establert uns convenis per al dret de pas i el permís per treballar-hi.

De les nombroses espècies vegetals que creixen a l'entorn de l'estany, n'hi ha ben poques d'autòctones. Si parlem d'arbres, es redueixen a aquests quatre: el salze blanc, el freixe, el gatell i el vern. La resta, ha vingut de fora, segons fonts del Consorci de l'Estany, inclosa la majoria del populars pollancres, que són un híbrid d'unes espècies arribades d'Itàlia i Amèrica. De la varietat de pollancre pròpia del territori, en queden pocs exemplars.

La llista d'arbres, arbusts i plantes principals que es pretenen eliminar de l'àrea de l'estany la completen el piracant i la canya (espècies asiàtiques); el xuclamel (japonès); la troana (probablement americana), i les pruneres vermelles (japoneses).

Per afavorir les espècies vegetals autòctones es faran tales selectives i desbrossades, ja experimentades a la zona, seguides de l'aplicació d'herbicides en casos concrets. Per norma, es renunciarà a fer plantacions, amb només una excepció: Es plantarà bosc de ribera autòcton en una franja d'uns quinze metres de llargada, paral·lela a la riera de Can Morgat, a l'oest de l'estany. Aquest espai, així com les zones de la Puda i de Lió seran els llocs on més es tractarà la vegetació, segons les previsions.