La llum de la ciència

No és fàcil entendre què és el sincrotró Alba. Però es pot. La Maria, el Jorge i els seus quatre fills, d’entre 11 i 5 anys, en són testimonis. Ahir van aprofitar que aquest gran accelerador d’electrons, únic a l’Estat, obria les seves portes al públic, i s’hi van acostar. Quasi giren cua després d’un primer vídeo explicatiu. Radiació electromagnètica, raigs X, camp magnètic, exploració atòmica... “No hi entenc res de res”, va admetre la Maria. “Em costa molt, això de la llum.” Però la ignorància va acabar ràpid. Al segon taller divulgatiu ja sabien “que un electró és una partícula molt petita amb càrrega elèctrica negativa”, que “els imants fan que els electrons es desviïn” i que “els electrons deixen anar la llum quan s’acceleren, quan canvien de direcció”. I no només ho havia entès la Maria. També l’Àlex, el fill de 9 anys, ho tenia clar. “Els electrons produeixen llum i és aquesta llum la que fan servir els científics per investigar coses”, va resumir.

I realment, simplificat al màxim, és així de senzill. El sincrotró Alba, situat des del 2012 a Cerdanyola i que ahir van visitar 2.321 persones, és una macroinfraestructura on es generen i s’acceleren els electrons fins a assolir velocitats properes a la velocitat de la llum. L’anell accelerador té un perímetre total de 268 metres, i allà dintre els electrons arriben a fer un milió de voltes per segon. Quan un camp magnètic desvia la seva trajectòria, emeten llum de forma espontània. I és aquesta llum, molt més brillant que la del Sol, la que subministren a través d’un tub als vuit laboratoris que hi ha al voltant per fer tot tipus d’experiments. “Nosaltres els enviem la llum, la ciència és cosa d’ells”, subratllava el Ferran, en un dels tallers divulgatius.

Els vuit laboratoris i tres més que estan en construcció formen part, doncs, de la mateixa infraestructura. El sincrotró, que genera cada any 6.000 hores de llum, és per a ells com un gran microscopi elèctric que fan servir en funció de les seves necessitats. “Aquesta llum permet il·luminar la matèria fins arribar a descriure els àtoms i com estan ordenats”, explica el doctor en físiques i matemàtic Gastón García, subdirector d’Alba. La potència és tal que “es poden fer mapes en tres dimensions situant cada àtom, i això permet entendre problemes que no es poden entendre de cap altra manera”.

L’objectiu, segons destaca García, és arribar a construir vint laboratoris. Serà la manera de donar resposta a tots els equips científics que ara no hi poden accedir. “Només podem acollir la meitat de grups que ho sol·liciten”, lamenta.

Ara treballen alhora vuit equips de científics, un per laboratori. El 65% són de l’Estat espanyol i el 35%, de la resta del món. Es fan tot tipus d’experiments. Nanotecnologia, biomedicina, anàlisi química dels materials, estudi de les propietats físiques i, en menor proporció, aplicacions relacionades amb el medi ambient. Però en realitat no cal establir categories perquè la radiació electromagnètica ho pot analitzar tot. “Fins i tot materials d’interès artístic o de patrimoni cultural”, precisa García. Això també va quedar clar durant la visita: “Sabeu que els grocs de Miró o Van Gogh estan marronejant? Aquí podem saber si s’estan carbonatant, s’estan oxidant o s’estan sulfatant.” Només és un exemple del gran poder del sincrotró Alba.