Celrà, flors de maig

Una estesa aèria de paraigües blancs, amb flors amb un gran caient al seu interior, situats al llarg de tot el carrer Major; la xapa de Llibertat presos polítics al davant de la locomotora d’un trenet elèctric que transportava de manera infatigable troncs i una bonica planta; records d’infantesa gràcies a unes bombolles que sortien d’un dels patis particulars ornamentats; o un vistós llaç groc en senyal de solidaritat amb els presos i als exiliats polítics catalans, al bell mig de la bassa de Can Marturi. L’alegria de tota l’àmplia paleta de colors ha tenyit Celrà, que des de divendres passat i fins ahir ha celebrat la seva festa major. L’esperit primaveral que impregna els carrers i la part exterior de moltes cases del Barri Vell, els aparadors d’establiments o espais emblemàtics, com la Torre Desvern, ha vingut de la mà de la mostra Passejant pels patis. Enguany ha arribat a la 22a edició, sota el títol: Celrà, flors de maig. Es tracta d’una cita sempre molt esperada i concorreguda, organitzada per l’entitat local Celrà s’Engalana, amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Margarides, roses, lavandes, líliums i un llarg etcètera de varietats han caracteritzat 47 espais diferents. Les flors i les plantes naturals han protagonitzat unes treballades composicions, adornades també amb cintes de colors, troncs, caixes de fusta, ampolles de vidre, ganxet, saques, botes de vi, teles, xarxes, atrapasomnis i pneumàtics pintats com si fossin marietes i que feien la funció de testos.

A més de molt floral, la mostra ha tingut un component reivindicatiu. A l’accés al pati Feliu hi havia unes senyalitzacions grogues amb els noms dels centres penitenciaris on estan injustament privats de llibertat els Jordis i els membres del govern de la Generalitat, així com les ciutats de l’estranger on s’han hagut d’exiliar diversos consellers, el president Carles Puigdemont i altres polítiques sobiranistes, com Anna Gabriel i Marta Rovira. En una de les sortides del pati hi havia un espai dedicat a les dones, amb imatges en blanc i negre de veïnes de Celrà, juntament amb la frase: Juntes farem nostra la nit.

Seguint el recorregut, els vianants trobaven una altra composició en un extrem del carrer, on hi havia penjats cartells pintats de groc i amb els següents lemes: “La revolució no és una poma que caigui quan estigui podrida. Has de fer-la caure”; “Quan la dictadura sigui un fet, la revolució es torna un dret”; “El pecat del silenci quan haurien d’haver protestat, fa covardes les persones”; “Aturem la MAT” o “Si no puc ballar, no vull formar part de la teva revolució”.

Un dels molts patis que van causar expectació va ser el configurat pel CDR Celrà, amb un llaç groc compost amb testos i la frase “No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni”, de Muriel Casals. A l’era de Can Medinyà s’hi va instal·lar una gran creu amb els rostres dels Jordis i dels polítics catalans empresonats o a l’exili, i testos formant l’estelada. Un to reivindicatiu i en senyal de solidaritat que també caracteritzava la Torre Desvern. Un dels laterals de l’edifici va ser adornat amb margarides i llaços grocs, al costat d’un poema de l’escriptor banyolí Balta Navarro, un fragment del qual diu així: “Rellisquen pel mur llàgrimes en groc àvides d’esclatar presons, llàgrimes que, a la fi, ho fan per tu i per mi, somriuen un cop arrelen.”