“Volem veure si s’han de planificar noves activitats a l’atenció primària”

L’estudi és l’ampliació d’un de previ que ja vaig guanyar d’una beca del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) del departament de Salut en què fèiem una intervenció a les persones afectades de fibromiàlgia. La prova pilot es va fer a l’Anoia, però els resultat s’estan revisant, no estan publicats i no es poden dir encara. Ara es tracta d’una beca del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi GolI, per investigar amb grans bases de dades clíniques. Nosaltres ens hi vam presentar redactant un protocol per veure quins eren els antecedents sociodemogràfics i la comorbiditat d’aquestes persones diagnosticades de fibromiàlgia de tot Catalunya.

Sí, veure les probabilitats de poder tenir altres malalties derivades i associades a la fibromiàlgia.

Revisarem i estudiaren les dades clíniques del període de 2010 a 2017 de grups de pacients amb fibromiàlgia i un altre que no estiguin afectades de fibromiàlgia. La intenció és poder descriure quins són aquests altres trastorns, variables i malalties associades a la fibromiàlgia.

Una de les més freqüents i que relacionem és el trastorn d’ànims, que no en podem dir depressió, i que inclouen ansietat, hàbits tòxics. Volem veure en quin moment es produeix, si abans o després de ser diagnosticada la fibromiàlgia. O es mirarà la utilització de recursos sanitaris, el nombre de visites que fan; el nombre de consultes per especialitats; les visites per rehabilitació; els fàrmacs que es dispenses, si son corticoides, analgèsics o antidepressius...

Que tingui una utilitat pràctica, que no es quedi en una publicació dels resultats. La intenció és planificar activitats des de l’atenció primària i veure quines són aquestes malalties que poden influir en les persones amb fibromiàlgia. L’objectiu és millorar-los la qualitat de vida i no tant dir quins han de ser els fàrmacs. Es tracta de veure si s’han de planificar noves activitats o elaborar protocols.

És més prevalent a partir dels 50 i més en dones. Un estudi de reumatologia diu que a Catalunya hi ha una afectació de la fibromiàlgia sobre un 0,36% del total. Sobre la població general d’Espanya, l’afectació de la fibromiàlgia arriba al 2,37% del total de la població, que podria arribar al 4%.

Es va considerar una malaltia des de l’any 1992. Les primeres simptomatologies es comencen a rebre i diagnosticar en edats joves, entre 40 i 45 anys, i té un grau d’afectació molt gran sobre la seva qualitat de vida. Es veu que estan molt cansades i tenen dolor. La manera de diagnosticar ha canviat. Abans es feia tocant uns punts concrets i ara es fa gràcies a una associació de símptomes: insomni, cansament, trastorn de l’estat d’ànim... que els reumatòlegs ja poden diagnosticar seguint les guies. I pot mesurar amb un qüestionari si té un baix o un alt impacte la malaltia. Per estar millor es recomana activitat física de baix impacte i que s’intentin adaptar al dia a dia.

No, tot són hipòtesis, però no hi ha res comprovat. Jo fins que no em vaig posar al costat d’elles, fent el treball de camp amb enquestes abans i després del tractament i intervenció del programa d’activitat física, no me n’adonava que patien molt, del seu dolor i de l’estat d’ànim. Amb 45 anys, sent molt joves, i això és molt dur.

En un any esperem tenir l’extracció de dades i l’anàlisi feta. Des que hem rebut la beca hi ha molta gent que s’ha posat en contacte amb nosaltres, investigadors i professionals d’altres territoris, però sobretot pacients que ho veuen com un estudi esperançador.

Són molt pocs els investigadors de la temàtica i, els que hi ha, estan molt dispersos. Per això hi col·laboren els investigadors Jacobo Mendioroz i Josep Vidal, de la Unitat de Suport a la Recerca, i els metges de l’Anoia Xavier Cantero i Robert Panades. La fibromiàlgia i l’exercici físic són una de les línies d’investigació, però el nostre grup de recerca territorial de l’àmbit central de l’Institut Català de la Salut (ICS), que es diu Promoció de la Salut en l’Àmbit Rural (PROSAR) i està format per cinc investigadors principals i col·laboradors, també en tenim d’altres.