“Es fa molt bona recerca tot i els recursos limitats”

Fa un parell de mesos que vaig arribar i estic coneixent l'institut per dins. He arribat en un bon moment, després del reconeixement, l'any passat, del rànquing internacional Scimago com a millor centre de recerca en salut de l'Estat. Hi ha una base molt sòlida, s'està fent una molt bona feina en el context de recursos limitats en comparació amb d'altres àmbits. I entenc que és en part per això que es va fer el reconeixement a la institució. Tots els rànquings són relatius i en aquest cas concret crec que va haver-hi una avaluació dels recursos versus impacte, i la ràtio és molt bona.

Tenim molt de potencial per fer recerca traslacional. Tenim grups de recerca bàsica que treballen al laboratori i molts grups que fan recerca clínica i per tant una oportunitat molt important de connectar aquests dos vessants de la recerca, de manera que les troballes que es fan al laboratori tinguin un impacte en millorar la pràctica clínica. També hi ha uns quants registres poblacionals de diferents patologies, i aquesta és una de les singularitats de l'institut. A Girona tenim les dades organitzades d'una manera que ens permeten fer algun tipus d'estudis que no es poden fer en altres llocs.

Crec que l'institut necessita treballar en la seva internacionalització, per accedir a més fons europeus i atraure algun investigador de fora, i també s'hauria de treballar per donar-li visibilitat per tenir una mica més ressò i impacte en la societat, fins i tot a escala local. L'institut no és prou conegut i ens agafem com una responsabilitat la tasca de divulgar la feina que fem.

En comparació amb d'altres centres de recerca biomèdica capdavanters, aquí tenim un dèficit d'equipaments i infraestructures que volem intentar millorar. Per exemple, ara mateix no es pot fer experimentació animal i és un component important de la recerca biomèdica. I intentarem que amb el temps hi hagi una infraestructura mínima per poder fer experiments amb animals. D'altra banda, les reformes que es van fer per adaptar alguns espais del parc hospitalari de Salt van suposar un salt qualitatiu amb relació als espais de laboratori de què disposava anteriorment. Però ara mateix tenim unes certes necessitats d'espai i preveiem que a mitjà o llarg termini haurem de créixer. Estem avaluant les diferents possibilitats per veure per on podem créixer, si a Salt o a Girona.

Hi ha unes 90 persones que depenen directament de l'institut; entre 100 i 200, d'altres institucions que estan afiliades a l'institut, i si comptem alguns grups de la UdG associats, podem dir que en total hi ha entre 300 i 400 investigadors fent recerca biomèdica arreu del territori. Fa unes setmanes es va formalitzar un conveni amb la UdG que ha obert la porta a un nou marc de treball. En aquest marc podem adscriure formalment grups de la universitat i això és una manera d'augmentar la massa crítica d'investigadors i potencialment crear noves sinergies. No sé si a Girona s'és conscient d'aquest volum de gent fent recerca, però esperem que a poc a poc se'ns conegui una mica més.

Tenim diverses àrees de recerca en què estem consolidats, com són les de les malalties cardiovasculars, inflamació i metabolisme, neurociència, salut mental, oncologia i hematologia, i també som capdavanters en diagnòstic per la imatge. Aquesta és una àrea que pot ser vertebradora de la recerca de l'institut i pot combinar-se molt bé amb algunes de les altres àrees. Per exemple, un dels temes en què volem focalitzar-nos és en l'estudi de l'envelliment.

Sempre hi ha marge de millora. Clàssicament, la recerca es finança amb fons públics, amb fons privats i també hi ha una part de particulars i mecenes que poden tenir un paper clau. La idea és intentar diversificar les fonts de finançament, de manera que no depenguem majoritàriament dels fons públics sinó que també puguem tenir accés a fons privats, d'empreses o de particulars que vulguin apostar per determinades àrees de recerca o inclús per determinats investigadors perquè creuen en la tasca que fan.

Pel que fa a fons públics, hi ha marge de millora, però s'ha de reconèixer que a Catalunya s'ha fet una aposta estratègica per la recerca biomèdica. I si bé hi ha marge de millora per arribar als percentatges en inversió en recerca pública d'altres països, aquí es tendeix a estar millor que en altres llocs.

Si bé la seu és al parc hospitalari Martí i Julià, també tenim espais al Trueta i en alguns altres llocs. És evident que la concentració de massa crítica en una ubicació concreta ajuda en alguns aspectes, però el que nosaltres farem és adaptar-nos a les circumstàncies que tenim ara mateix. I sobretot quan es decideixi la ubicació del nou Trueta, assegurar-nos que tenim un espai en aquesta nova i gran infraestructura.

Personalment, voldria que el nou hospital Trueta es fes al més aviat possible. A Girona, les distàncies són relativament curtes i no m'agradaria que el debat sobre la futura ubicació retardés gaire més el projecte per tenir un nou hospital.