sanitat
Més metges i menys directius per a l'atenció primària
El govern anuncia un pla que inclou la reforma de les regions sanitàries i la contractació de més de 5.000 professionals
El programa requerirà 400 milions d'euros i no té terminis fixats
La conselleria de Salut de la Generalitat ha ideat un gran procés de reforma de l'atenció primària que preveu la contractació de 5.300 professionals i la creació d'equips de capçalera assignats a cada usuari que, a banda de metges i infermeres, inclogui també treballadors socials i administratius sanitaris. Aquesta estratègia per millorar la qualitat assistencial inclou un centenar de mesures, però requereix un augment pressupostari de 397 milions d'euros i, ateses les condicions actuals, l'aplicació podria oscil·lar entre set i deu anys. De fet, el conseller de Salut, Antoni Comín, va admetre ahir en la presentació del pla que ni tan sols pot pronosticar quan es recuperaran els 3.000 professionals perduts en tot el sistema sanitari durant la crisi.
L'Estratègia Nacional d'Atenció Primària i Salut Comunitària (Enapisc) preveu una dotació de 218 milions d'euros per augmentar la plantilla dels nous equips de capçalera en uns 5.000 professionals –1.500 metges, 2.500 infermeres, 130 treballadors socials i 800 auxiliars administratius–. Paral·lelament, també es preveu contractar 300 professionals més per ampliar la cartera de serveis de les noves Xarxes d'Atenció Primària (XAP) amb nutricionistes, podòlegs, rehabilitadors i psicòlegs, entre d'altres.
Actualment, els ambulatoris catalans ja disposen de la figura del treballador social, però aquest no està vinculat a un pacient. El nou pla inclou que augmentin en un 50% per cobrir tots els CAP del territori. La directora general de Planificació en Salut, Pilar Magrinyà, explica que aquesta figura “lliga el sector de la salut amb el social” per poder afrontar el problema de l'envelliment de la població i combatre els determinants socials de la salut.
Menys càrrecs intermedis
També es preveu una reforma de les regions sanitàries: es passarà de 29 a 35 sectors perquè siguin “més operatius”, ja que ara com a màxim atendran 200.000 persones, mentre que actualment n'hi ha que en tenen 900.000. Cada sector, que tindrà un enfocament “menys administratiu i més assistencial”, comptarà amb una XAP i un director procedent del Servei Català de la Salut (CatSalut) amb perfil més clínic i no només de gestió, com fins ara. El canvi d'estructura també comportarà “suprimir càrrecs intermedis” de l'Institut Català de la Salut (ICS) per millorar l'eficiència i la qualitat, de manera que la relació entre el director del sector i l'equip d'atenció primària (EAP) serà més directa, concreta Comín.
Aquest nou model es començarà a aplicar en cinc territoris “demostratius” a partir de gener del 2018, però encara que no s'ha decidit quins seran.
LA XIFRA
Deu minuts de visita per pacient
Segons els càlculs que ha fet la conselleria, la nova dimensió de la plantilla d'atenció sanitària permetrà garantir “un temps d'espera adequat” –de menys de 48 hores per a les visites programades– i guanyar qualitat assistencial ampliant el temps de visita amb el metge. Així doncs, les consultes guanyaran 180 segons i passaran dels set minuts de mitjana actuals als deu, un temps que segons el sotsdirector del CatSalut, Josep Maria Argimon, es pot considerar òptim. Aquesta millora s'aconseguirà perquè actualment la ràtio és d'un metge per cada 1.700 persones i l'objectiu és que disminueixi fins als 1.300. Tot i això, des de la conselleria de Salut s'accepta que encara hi ha professionals que tenen 2.500 usuaris adscrits. Els metges es podran acollir a un programa de formació que els permetrà disposar de mig any sabàtic remunerat. Hi haurà 500 places anuals.
