Ciència
Una empresa blanenca crea un giny per predir crisis d’epilèpsia
Alerta els pacients de quan hi ha més risc de tenir una crisi amb un avís al mòbil
El fundador és un enginyer de Blanes que té una filla amb aquest trastorn neurològic
L’aparell es connecta al mòbil i envia un senyal quan hi ha risc
Un equip d’investigació en ciències i enginyeria de Blanes, MJN Neuroserveis, traurà al mercat a mitjan any vinent un dispositiu portàtil semblant a un auricular que avisa els pacients amb epilèpsia de quan podrien tenir una crisi. Un dels creadors d’aquest enginy i fundador d’MJN, l’enginyer blanenc David Blánquez, explica que aquest és un objectiu que fa anys que persegueix, no només com a repte d’investigació, sinó, sobretot, personal i social, ja que la seva filla, Marina, de 15 anys, té epilèpsia des que en tenia 2. En el seu cas, no es pot controlar amb la medicació –és el que s’anomena fàrmacoresistent–, i això a la pràctica vol dir que ni ella ni la família poden saber quan tindrà una crisi, durant la qual, si és generalitzada, pot caure a terra i perdre la consciència. La idea va partir de Blánquez, però aviat es van afegir més persones a l’equip, constituït en empresa.
Predir les crisis podria evitar danys i accidents fatals als afectats, i actualment, explica Blánquez, no hi ha cap dispositiu d’ús domèstic que pugui registrar les crisis de manera objectiva i, encara menys, que les pugui predir amb prou antelació perquè el pacient o la persona que el cuida pugui prendre mesures per minimitzar qualsevol dany. Explica que ja s’han obtingut resultats excel·lents en les proves que s’han fet amb pacients de l’hospital del Mar de Barcelona, i que el projecte ha despertat l’interès del sector mèdic internacional. Aquesta start-up ha aconseguit que diverses empreses inverteixin en el projecte fins a 450.000 euros, i es farà una última ronda d’inversions per complementar el capital i arribar als 600.000 euros, necessaris per poder iniciar la comercialització. Ship2B i Creas són alguns dels inversors de referència de fons socials que ja han apostat de manera destacada pel projecte. Ara MJN Neuroserveis també ofereix a particulars i empreses la possibilitat d’afegir-se a la campanya, a través de la plataforma Capital Cell (www.capitalcell.net).
Divuit prototips
L’empresa es va constituir el 2014, però Blánquez explica que van començar a treballar en el projecte el 2012. Ell ja ha fet proves amb la seva filla, i ara estan tramitant la patent. L’experiència amb la seva filla no ha estat gens fàcil, però la família hi conviu amb tota la normalitat possible, malgrat que, en les pitjors èpoques, la Marina podia arribar a tenir entre cinc i deu crisis diàries. MJN ja ha fet divuit prototips, i actualment està provant l’últim amb una noia de València. L’aparell consta d’un petit auricular que va registrant l’activitat cerebral, i està connectat a un aparell semblant a una petaca que porta el circuit que enregistra les dades, i la bateria. Quan hi ha més risc de crisi, l’aparell envia un senyal al mòbil de la persona que el porta o al del cuidador, que pot prendre les mesures necessàries per evitar caigudes i lesions.
L’aparell està pensat sobretot per a aquelles persones que tenen crisis sovint i que tenen dificultats per fer vida normal. “Hi ha nens que han d’estar vigilats en tot moment per un cuidador, que sap que, si l’infant cau, potser no serà a temps d’ajudar-lo. L’angoixa hi és sempre; el que volem és reduir aquesta angoixa. Amb l’aparell, el pacient pot saber si té poc risc, i sortir a fer alguna activitat que abans, per por, no feia. Estan enfocats a persones que puguin tenir crisis cada dia, perquè són les que tenen un entorn més controlat i necessiten sempre algú al costat.”
LES XIFRES I LA DATA
El dispositiu ja té nom: Seras
El dispositiu va ser presentat divendres a Barcelona, i ja té nom: Seras (Seizure Risk Assessment for Epilepsy). A Catalunya, es calcula que entre l’1,5% i el 3,5% dels ciutadans tenen epilèpsia, dels quals, aproximadament el 30% no poden controlar aquest trastorn amb els medicaments. El dispositiu i l’aplicació a la qual ha d’anar vinculat poden preveure crisis amb un minut d’antelació, segons MJN Neuroserveis, i també permeten emmagatzemar les dades per generar un historial personalitzat de les crisis.
L’equip d’MJN, a banda dels socis fundadors, l’integren Josep Lluís Falcó, doctor en química orgànica amb 16 anys d’experiència en la indústria farmacèutica; Beatriz López Ibáñez, titulada en enginyeria i ciències informàtiques i professora de la UdG, i Luis Miguel Aras, assessor mèdic. També en forma part el doctor especialitzat en epilèpsia Miquel Raspall (de la unitat d’epilèpsia infantil de l’hospital de la Vall d’Hebron).
Una intensa recerca amb premis i reconeixements
N. Forns
Els socis d’MJN, a banda de David Blánquez, són Xavi Raurich i Salva Gutiérrez, que van fundar l’empresa l’any 2014, i durant els anys 2016 i 2017 han obtingut diversos premis internacionals, entre els quals, el de millor wearable (portable) de salut en el concurs celebrat a Berlín i un important reconeixement en un concurs internacional de Boston (EUA).
MJN té previst obrir una seu als Estats Units en els pròxims mesos, amb l’objectiu de dirigir des d’allà les seves operacions en aquest país. Actualment, estan fent passes per comercialitzar l’aparell, i ja treballen amb empreses que faran part del disseny. La venda serà directa al pacient, perquè, segons explica Blánquez, abans no se n’aprovés l’ús a través de la Seguretat Social, el tràmit seria “un procés llarguíssim”. Calcula que el preu de l’aparell estarà al voltant dels 1.700 euros. “Farem una campanya de màrqueting amb metges i es donarà a conèixer; volem estar al mercat el juny del 2018.”
Un dels detonants en la decisió de buscar algun aparell que ajudés en la vida dels pacients que tenen crisis sovint va ser viure un període especialment dolent de la filla de Blánquez, quan tenia set anys. Blánquez defineix MJN com una empresa “d’alt impacte social”, que destinarà el 10% dels ingressos de les vendes a la investigació i a acció social.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’epilèpsia és un dels trastorns més antics que es coneixen. La por, la discriminació i l’estigma social han envoltat l’epilèpsia durant segles, fet que ha impactat negativament en la qualitat de vida de pacients i famílies. A Catalunya, es calcula que afecta més de l’1,5% de la població. Arreu del món, es calcula que hi ha 50 milions de persones amb aquest trastorn.
