“Obtenir recursos per a recerca és cada cop més difícil a tot arreu”

Jo em moc en l’especialització de computació gràfica, en concret en visualització. Per entendre’ns, el que produïm són imatges com les que surten a les pel·lícules modernes de Disney o als jocs d’ordinador. Però nosaltres apliquem aquesta tecnologia –o una tecnologia semblant– a les avaluacions d’informació, per exemple la mèdica, perquè resultin més clares als professionals que les analitzen.

En general, consisteix a procurar presentar la informació d’una manera més entenedora. Hem de tenir en compte que precisament el cervell dels humans és molt bo per interpretar imatges, i això cal aprofitar-ho. Si presentem la informació en imatges, els humans en general podem interpretar- la molt millor. Si parlem en concret de medicina, la computació gràfica serveix per interpretar dades mèdiques, principalment les provinents dels escànners, les TAC o les ressonàncies magnètiques que són en tres dimensions. Nosaltres adaptem les dades d’una manera que els radiòlegs o altres especialistes les puguin interpretar millor. Pensem que la majoria de les vegades la imatge directa generada pels aparells que deia abans és molt complicada d’entendre.

Exacte, és una eina molt important. Però a part de la diagnosi, també pot ser útil per determinar el tractament, per observar l’evolució del pacient o a l’hora de planificar una intervenció quirúrgica. Per exemple, es fa servir quan s’intervé en l’extracció d’un tumor, per mirar de no afectar negativament res que no sigui el que es vol eliminar.

En segons quins àmbits, sí. Fa pocs anys s’utilitzava menys perquè els escànners no tenien prou resolució per a les imatges en tres dimensions o produïen informació menys complexa, que era més fàcil d’interpretar directament. Però cada cop es fan servir més, entre altres raons perquè cada cop és més indispensable simplificar la gran quantitat d’informació que s’obté d’un escànner o una TAC.

Ara mateix es treballa molt en el concepte de big data, és a dir, no només analitzes la informació extreta d’un pacient en concret, sinó que tractes informació, estudis, etcètera, provinents de molta i molta gent de llocs molts diversos. No és una recerca relacionada amb la teràpia pròpiament dita, sinó que té més a veure amb el possible establiment de noves hipòtesis, trobar relacions que seria impossible d’obtenir si no es disposés d’una gran quantitat de dades. Això és complex de processar si no tens a mà una eina que faciliti la comprensió de tot aquest material, una tecnologia que faci possible la intervenció final del factor humà, és a dir, que permeti que tot plegat ho analitzi una persona o un equip de persones.

El fet que jo marxés va ser perquè em va sortir l’oportunitat de fer el doctorat a fora, ja fa 20 anys. En general, a l’exterior hi ha més facilitats per fer segons quin tipus de recerca, però aquí també hi ha molts instituts que en fan. Crec que avui seria possible fer aquesta recerca aquí, però en general hi ha menys recursos. Tot i que la meva percepció és que obtenir recursos per a recerca és cada cop més difícil a tot arreu.

Home, una mica. Al principi no sabia exactament en què consistia.

Tinc alguns amics de fora de Catalunya que han vingut a Olot i que els ha agradat molt i els ha sorprès positivament, sobretot l’entorn, el paisatge. De Catalunya, es parla de la situació política. Ho veuen complicat, no acaben d’entendre-ho. Suposo que és lògic que des de fora els costi entendre-ho. És clar que a partir de l’1 d’octubre la gent s’hi està fixant més, però en general no estan al cas del que havia passat abans. És trist que la violència sigui el que hagi despertat l’interès internacional en un fet que s’estava produint feia anys. El que és segur és que ara tothom sap on és Catalunya.