Cada any es diagnostiquen uns cinquanta casos més de laringe al Camp i l'Ebre
Enguany es detectaran 4.062 càncers més a la demarcació, i els de pròstata, pulmó, mama i colon seran els més freqüents
El tabac és la principal causa dels càncers de pulmó, però també dels càncers de laringe, un tipus de càncer amb una incidència menor, unes cinquanta persones a l'any, però que requereix una llarga recuperació. Bona part dels operats del càncer de laringe perden la parla perquè els treuen les cordes vocals en l'operació «i respirem per l'orifici del coll», explica Diego Cordón, president de l'associació de laringectomitzats i mutilats de la veu de les comarques tarragonines. L'entitat fa classes perquè les persones que han passat per una operació puguin recuperar poc a poc la veu: «Primer s'ensenyen les vocals, després es poden fer sons i al final es pot acabar parlant correctament», explica Cordón. Les cordes vocals no es recuperen, però amb una bona rehabilitació «es pot mantenir una conversa, i l'interlocutor pràcticament ni ho nota; es pot pensar que estàs afònic». La recuperació dels malalts, que quan surten de la intervenció no parlen gens, és diferent en funció de la persona «i de l'afectació psicològica de cadascú». En un any ja poden parlar i amb tres anys el nivell es perfecciona molt. Es calcula que en aquests moments hi ha uns 300 afectats per aquest càncer a les comarques de Tarragona i cada any se'n detecten uns cinquanta de nous.
Quan s'ha practicat una laringotomia (el tractament més freqüent) parcial, el període d'afectació de la veu és transitori i la recuperació es produeix en unes setmanes. S'extirpa part d'una corda vocal o una corda sencera i l'orifici que es fa al coll permet que l'aire arribi als pulmons. Passat el temps de recuperació, el forat es torna a tancar. En canvi, si la laringotomia és total s'extirpen totes o la major part de les cordes vocals i si el càncer ha envaït teixits propers també s'extirpen els ganglis limfàtics del coll. El forat, en aquest cas, és permanent i és quan el pacient necessita aprendre a parlar un altre cop. D'aquí ve, en part, l'afectació psicològica dels pacients, i per això l'associació posa a disposició dels afectats uns monitors que han experimentat el mateix perquè vegin que la veu és recuperable.
La majoria de casos d'afectats per aquest càncer són de persones fumadores, «amb excepcions», i tenen una mitjana d'edat d'uns cinquanta anys o més. És un tipus de càncer amb una baixa mortalitat i el consum d'alcohol, en combinació amb el de tabac, fa incrementar molt el risc de tenir-lo.
4.062 casos més a l'any
Ahir, i coincidint amb el Dia Mundial Contra el Càncer, el Departament de Salut va donar a conèixer les previsions de més diagnòstics per enguany. Al Camp de Tarragona i a l'Ebre se'n diagnosticaran 4.062, els més freqüents de pròstata, pulmó i colorectal en els homes i el de mama i colorectal, en les dones. El nombre de nous casos augmentarà fins al 2015, que se'n preveuen 4.656 més. Aquest augment és a causa de l'increment de la població i de l'envelliment. La mortalitat disminueix a un ritme del 0,6% anual en les dones i en un 0,1% en els homes pel diagnòstic precoç. També ha millorat l'índex de supervivència al cap de 5 anys del diagnòstic, que en 20 anys ha passat del 35 al 52% en homes, i del 49 al 62% en dones.
Detecció precoç de càncer de colon a Reus i a l'Ebre
Després de la prova pilot del programa de detecció precoç del càncer colorectal que es va iniciar a finals de l'any passat a Barcelona, durant aquest any s'iniciarà el cribratge d'aquest càncer –un dels més freqüents– a les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. En concret, les proves per fer la detecció precoç d'aquest càncer s'iniciaran en hospitals de les Terres de l'Ebre i Reus, i s'estendran després a la resta. Les proves es faran a homes i dones d'entre 50 i 69 anys. En aquests moments ja es desenvolupen els programes de diagnòstic ràpid per als tumors de càncer de mama i de pulmó i colorectal, i es pretén que, des de la sospita fonamentada de càncer fins a l'inici de tractament, transcorrin un màxim de 30 dies. Actualment s'està ampliant als tumors de pròstata i bufeta.
Desplegament de l'Oncosud
La primera fase de la descentralització d'oncologia ha culminat amb la posada en marxa del servei de quimioteràpia a l'hospital Joan XXIII de Tarragona. Ja hi ha deu metges des de l'estiu, a més d'una psicòloga i un metge del consell genètic. Josep Gumà, director de l'Oncosud (el pla per descentralitzar el tractament del càncer) explica que ja es fan set quimioteràpies diàries al Joan XXIII, i l'objectiu és arribar a la quinzena. La descentralització «s'ha de fer amb les màximes garanties de qualitat», per això l'important és no fer massa tractaments en cada hospital: «No es pot fer de tot a tot arreu», entre altres coses perquè no hi ha prou metges. El desplegament del pla s'ha completat amb la incorporació del Pius de Valls i també el Joan XXIII, «i ara falta acabar de consolidar-ho». Precisament ahir, el doctor Gumà va parlar del futur del tractament del càncer en una xerrada que va fer a Tarragona en l'acte d'homenatge a Lluïsa Farràs, que va ser delegada de la lliga contra el càncer durant vuit anys. Per ell, el futur passa per l'especialització i per tractaments «molt personalitzats» amb fàrmacs.
