Aconsegueixen millorar la nutrició de les dones embarassades fent-los un seguiment a la farmàcia

La publicitat i els aliments processats impedeixen mantenir bons hàbits alimentaris

Pilar Gutiérrez, que és llevadora; Rita Soler, farmacèutica comunitària experta en nutrició, i Montse Nadal, infermera, estudien des del novembre del 2005 si l'assessorament en nutrició a dones embarassades és eficaç per canviar els hàbits en l'alimentació. Només el 2009, han participat 126 mares en aquest estudi, però des de l'inici han estat moltes més. A totes se les citava per realitzar una enquesta i una entrevista personalitzada i després se'ls impartia xerrades educatives sobre la nutrició durant la gestació, i en finalitzar l'embaràs repetien l'entrevista i l'enquesta per comprovar si la intervenció nutricional havia aconseguit modificar-los els hàbits alimentaris. Però no només, això. Des de la farmàcia, Rita Soler també els feia un seguiment: «els explicàvem per què havien de prendre el que se'ls receptava i recomanava, de manera que adquirien coneixements i confiança» i així complien les recomanacions. Per exemple, el 91% de les dones que no prenien el iode el primer trimestre de l'embaràs, sí ho feien més tard, quan entenien per què és saludable un cop la farmacèutica els explicava com actua el iode en l'organisme del bebè.

Les dades mostren que el 20% de les dones tenien obesitat en l'inici de l'embaràs i que el 16% eren fumadores. Pel que fa a les dietes, tot i que en general la ingesta calòrica era la recomanada, ingerien un excés de proteïnes i de greixos i tenien un dèficit d'hidrats de carboni i de fibra, calci, ferro, àcid fòlic i iode. Aquests cinc últims nutrients, però, estaven complementats. En aquest sentit, van trobar diferències importants entre les dones que només havien assistit a la xerrada i les que, a més, havien fet un seguiment a la farmàcia. La qüestió és que «els hàbits adquirits en l'embaràs han de mantenir-se –detalla Soler–», però ha comprovat que «la publicitat alimentària, els aliments processats i la falta de temps fan difícil incorporar bons hàbits».

Ara, intervenció sobre les estrangeres

La meitat de les dones embarassades incloses en l'estudi de l'àrea d'Ulldecona i la Sénia són estrangeres (el 53% a Ulldecona i el 49% a la Sénia), de manera que els hàbits alimentaris que segueixen en molts casos són diferents dels d'aquí. Així, per exemple, han observat que les dones procedents del Marroc mengen molt de sucre i mel. Per aquest motiu, el propòsit de les impulsores de l'estudi és a partir d'ara «comparar els seus hàbits alimentaris» observant quins aliments utilitzen i si «s'allunyen de la dieta mediterrània» per trobar la forma «d'adequar els hàbits», diu Rita Soler.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.