“El 90% d’hèrnies discals no s’haurien d’operar”

La voluntat de fer conèixer que hem d’abandonar el concepte d’individualitat. Tot és una interunió, des del dia que naixem fins que morim. Hi ha una continuïtat de la qual la medicina no s’escapa. Crec en la unió integral del cos humà.

La possibilitat de veure la unió de tots els sistemes del cos. Si perdem el concepte d’integració, que tot el cos està unit, perdem el significat que té per a mi la medicina. Crec en el concepte de principi i final; des del moment en què estem al canal del part fins al moment en què ens morim. Morir és tan natural com néixer. La mort és una continuïtat. La vida és un circuit.

Moltíssim. Respectem molt poc la forma natural de néixer. La medicina avança i això és meravellós, però hem de respectar sempre que es pugui el contacte del nounat amb la mare. I hem d’actuar per prevenir les conseqüències futures d’un part per cesària o quan s’ha d’utilitzar el fòrceps. En molts països, en aquests casos actua l’osteòpata d’acord amb el ginecòleg i es poden evitar algunes possibles conseqüències futures.

Integrant les disciplines que he anat incorporant per donar aquest concepte d’integritat. La posturologia m’ha permès veure com em posiciono davant l’univers. Va més enllà de la postura corporal. Com es pot unir la motricitat amb la boca i els peus, amb l’equilibri, amb la meva posició davant la vida. El més important és ser capaç de captar l’estat emocional de la persona, sense que això alteri el meu estat emocional.

No. A les escoles s’hauria d’ensenyar a cuidar la salut integral, emocional, la meditació, la respiració... Hem d’explicar per exemple com pot estar relacionada la boca amb l’intestí o amb les lumbars. La boca és la porta d’entrada al nostre interior.

Les ortodòncies invisibles porten uns puntets de plàstic que creen un gran desequilibri postural. Són informacions que es donen a cada punt de la boca que creen una reacció postural. Sense una coordinació entre odontòleg i osteòpata es poden provocar uns canvis que poden generar mal de cap o, en les dones, que els faci mal la regla al cap de tres anys...

Cada vegada més. El més important és establir en quin ordre jeràrquic hem d’actuar cadascú. I crec que el que té un concepte clar de medicina integrativa és el que pot tenir més clara la prioritat. Cal tocar la tecla adequada.

Sí. Quin és el teu codi que ens fa canviar el sistema? Sempre hi ha un principi. Si saps entrar a la veritable etiopatologia, a la persona, li obriràs una llum. Després, s’aprofitarà o no, perquè cuidar la salut és una responsabilitat de cadascú. Però si el terapeuta té la capacitat de trobar aquesta tecla que pugui fer canviar el seu paradigma, ajuda moltíssim.

Sí. I, per ser prudent, m’atreviria a dir que un 90% de les hèrnies discals no s’haurien d’operar. Només les urgències mèdiques. Col·laboro amb neurocirurgians per canviar l’alimentació o treballar la postura dels pacients. El professional ha de saber què ha passat perquè s’arribi a tenir l’hèrnia discal. De vegades es tracta de fer un acompanyament: potser cal canviar una mica l’estil de vida, dedicar cinc minuts a fer meditació, canviar els hàbits alimentaris. O mirar la postura, o la boca...

Hi ha una connexió de l’intestí amb el cervell a través del nervi vague. Molts neurotransmissors que són necessaris per estar atents, per dormir, per estar feliços, es fabriquen a l’intestí. Per tant, la salut intestinal és clau per a la salut emocional.

És la primera gran medicina. El problema és que tot està molt adulterat. Hi ha tanta modificació en un cereal tan bàsic com el blat, que se’m posa la pell de gallina. Cada vegada hi ha més autoimmunes perquè estem hi introduint tòxics i aliments manipulats. Hem de canviar els hàbits i deixar que funcioni el sistema immunitari. Deixem que un nen jugui amb la terra i es posi les mans a la boca! Cada vegada venen a la consulta més nens amb al·lèrgies, més dèficits d’atenció... tot, etiquetes.

Cal deixar de banda que tot passa pels fàrmacs. No estic en contra d’un fàrmac si és necessari, però és molt fàcil dir: “El nen és hipercinètic i es mou, donem-li un fàrmac!” Ho és per algun motiu. Potser no ha integrat bé des del moment del gateig. El nen ha de guanyar la verticalitat descobrint el caminar per passar d’una visió horitzontal a una verticalitat que el fa lluitar contra la gravetat i entrar en una nova visió del seu univers. Si això no ho ha integrat bé, hi ha un conjunt d’estímuls que no pot gravar. La propiocepció va íntimament lligada amb la part cognitiva i per tant, si no ha madurat propioceptivament, no pot madurar cognitivament. Quan s’equilibra l’ull, el peu i la boca, tot canvia.