Un agent químic en l’aigua potable causa càncers de bufeta
A Europa, més de 6.500 casos anuals són atribuïbles a l’exposició a THM
L’Estat presenta una incidència elevada
Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha determinat que gairebé el 5% dels càncers de bufeta que es detecten anualment a Europa són atribuïbles a l’exposició a trihalometans (THM) en l’aigua potable. Aquest compost es genera després de desinfectar l’aigua amb productes químics i resulta responsable, doncs, de més de 6.500 casos cada any, amb una especial incidència a l’Estat espanyol.
Estudis previs ja havien associat l’exposició a llarg termini als trihalometans amb un major risc de càncer, però el centre impulsat per La Caixa ha analitzat per primera vegada, a partir de les dades recollides a 26 països, la relació entre la presència real dels THM a l’aigua de l’aixeta i la incidència dels tumors de bufeta i n’ha estimat la càrrega atribuïble.
“El desafiament més gran ha estat la recopilació de dades de trihalometans representatius en l’àmbit nacional en tots els països de la UE”, explica la investigadora de l’ISGlobal i coordinadora de l’estudi, Cristina Villanueva.
Segons l’estudi, el nivell mitjà de THM en l’aigua potable està per sota del límit reglamentari europeu arreu del continent. El màxim legal és de 100 mg/l i la mitjana europea es queda únicament en els 11,7 mg/l. L’Estat espanyol, però, figura entre els que tenen un nivell de concentració més elevat, 28,8 mg/l, i destaca amb lectures màximes que quadrupliquen el límit saludable establert per la UE.
Relacionant amb càlculs estadístics els nivells mitjans de trihalometans amb la informació internacional disponible de les taxes d’incidència de la malaltia a cada país, les investigadores van estimar que a l’Estat hi ha 1.482 casos de càncer de bufeta per any atribuïbles a aquesta exposició. Aquesta xifra representa l’11% del total i és la més alta de tot el continent, únicament seguida de prop per les del Regne Unit i Romania.
Manolis Kogevinas, investigador de l’ISGlobal, fa una crida a les autoritats perquè optimitzin el tractament, desinfecció i distribució de l’aigua per reduir els nivells de trihalometans i reduir l’exposició de la població.
Massagué desvela la metàstasi
Les cèl·lules que inicien la metàstasi no ho fan tant per una mutació que facilita la migració del tumor –com es creia ara– com perquè aprofiten un mecanisme natural del cos que repara teixits per escampar-se a altres òrgans. Un canvi molt important que ha estat descobert per l’equip que el científic català Joan Massagué lidera a l’Institut Sloan Kettering de Nova York. La metàstasi és responsable del 90% de les morts associades al càncer i aquest canvi de paradigma podria donar peu a noves estratègies per prevenir-les o combatre-les.
“Ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat, el tumor, en el lloc equivocat, els òrgans vitals distants on apareix”, explica Massagué, que culmina una recerca de tres dècades. El seu equip ha demostrat que les cèl·lules tumorals aprofiten l’L1CAM per adherir-se a altres teixits. Es tracta d’una proteïna que actua afavorint l’adhesió entre les cèl·lules per tancar ferides. No s’expressa en teixits en equilibri, però fa un temps que s’associava a la majoria de resultats negatius en el tractament de tumors sòlids malignes.