Primer cas de coronavirus contret dins d’Europa
És un alemany que va tenir contacte amb una companya de feina xinesa
A Barcelona, el Clínic ingressa preventivament un turista de Wuhan amb símptomes i hores després li descarta la malaltia
Un bavarès de 33 anys és el primer cas d’infecció de coronavirus (2019-nCoV) contret per un contagi entre humans dins de l’àmbit de la Unió Europea. El ciutadà alemany es troba ingressat en observació i aïllament en un hospital de Munic i es creu que va contraure la malaltia durant un curs de formació a l’empresa on treballa, quan va mantenir contacte amb una companya de feina originària de Xangai. La ciutadana xinesa, que uns dies abans d’anar a Alemanya va ser visitada per familiars de la regió de Wuhan, hauria viatjat a Alemanya sense presentar encara cap dels símptomes de la malaltia.
En tornar a Xangai, la dona va ser diagnosticada amb el virus, mentre que el treballador es va trobar malament durant el cap de setmana però dilluns va anar a la feina. Quan l’empresa va conèixer els resultats de la seva treballadora a Xangai, va posar el treballador en mans dels metges, que van confirmar la malaltia. Les autoritats sanitàries de Baviera van confirmar que el pacient està ingressat en un hospital de Munic, mentre es mantenen sota observació una quarantena de persones del seu entorn laboral i familiar.
Mentre el nombre de casos positius creix en països de l’entorn, com França, ahir l’Agència de Salut Pública de Catalunya va activar el protocol d’alarma arran d’un turista de 33 anys procedent de la zona de Wuhan que era en un hotel de Barcelona amb símptomes compatibles amb la malaltia. Se’l va ingressar en règim d’aïllament a l’hospital Clínic, el centre de referència per a aquests casos i on es fan les anàlisis, fins que unes hores després es va descartar que patís la malaltia.
Les sospites sobre aquest pacient van sorgir perquè complia amb els criteris epidemiològics i clínics que estableix el nou protocol d’actuació de l’Agència de Salut Pública. El període d’incubació de la malaltia és d’entre dos i un màxim de catorze dies i els símptomes que genera són tos, mal de coll, febre i sensació de falta d’aire. En els casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, insuficiència renal i fins i tot la mort.
Els científics avancen en la creació de vacunes
Tot i que la mortalitat del coronavirus es manté en valors molt més baixos que els de la grip, els científics ja treballen en el desenvolupament de vacunes per contrarestar-lo. Entre els quals, un equip de viròlegs del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Catalunya, que prenen part en un dels primers estudis moleculars per combatre el 2019-nCoV juntament amb científics del Laboratori Nacional de Galveston i del Centre Mèdic de la Universitat de Texas (EUA). De moment, han identificat la regió concreta del genoma que codifica la proteïna S, que forma part de l’embolcall de tots els coronavirus i que seria clau per fer una vacuna contra el de Wuhan. Per experiència prèvia amb altres coronavirus que s’assemblen genèticament, com el coronavirus de la SARS i el de la MERS, els científics ja sospitaven quina proteïna diana havien de buscar en el nou coronavirus per treballar en una possible vacuna. “Ara el següent pas és comprovar l’eficàcia de diferents molècules per combatre’l al laboratori, per veure si serien bones candidates per fer una vacuna”, explica Júlia Vergara-Alert, investigadora i veterinària de l’IRTA. En cas afirmatiu, es donaria pas a proves en models animals.
La recerca per combatre el coronavirus, però, també té lloc a la mateixa Xina, i amb molta més agilitat. L’agència estatal Xinhua va informar ahir que un equip amb la participació de l’Hospital Oriental de Xangai i una empresa de biotecnologia local esperen començar a fer proves amb pacients d’aquí a 40 dies. La clau, segons la mateixa font, és que la vacuna es basaria en àcid ribonucleic missatger, i tindria un cicle de desenvolupament i producció més curt que les convencionals. Això explicaria l’agilitat en relació també amb els investigadors de la farmacèutica nord-americana Johnson & Johnson, que també s’han posat a desenvolupar-la, però no confien a tenir-la fins d’aquí a un any, com a mínim.