Càncer de pròstata

Sóc un home afortunat. De les nombroses varietats de càncer, classificades segons el comportament de les cèl·lules, l'òrgan on es desenvolupen i l'agressivitat, m'ha tocat el més propagat mundialment: el de pròstata. Dit amb propietat, un adenocarcinoma. Per què diuen que sóc afortunat? Doncs perquè el percentatge de mortalitat és el més baix i tinc l'estadística a favor. Amb el més agressiu tinc un avantatge d'un 90% i amb el de menys, sols un 10%. El càncer és com el matrimoni, la família, l'Estatut, el govern, els impostos, els negocis i la sort. Hom té el que té i de què serveix fer-se mala sang? Els que es divorcien o se separen i s'aparellen novament, troben la solució perfecta? I ara! Més o menys com l'altre i sovint pitjor. I els que creuen que després de la crisi recobraran el nivell de vida? I els il·lusos que confien en el nou Estatut? I els que esperen la independència?

Penso poc en el meu problema i sols algun cop a les nits d'insomni crònic hi tinc una conversa. Faig: «Què fas noi? T'ho passes bé a la pròstata. Amb les hormones femenines que t'envio, deus organitzar guateques de conya. Passa-t'ho bé i no planegis excursions pels òrgans: com a la pròstata, enlloc.» En realitat penso: «Cabró capador i assassí, ocupa solitari allotjat i alimentat de gorra!» El fotut és que amb els preus rebentats dels viatges, si se li acut fer-ne un al pàncrees, al còlon o bé al pulmó, li agrada l'ambient i s'hi queda? Faig bé de filtrar-li la publicitat. No té ni ràdio ni televisió: amb El Punt en fa prou.

Resto indignat en saber que les multinacionals farmacèutiques i els centres de recerca dediquen els seus mitjans per trobar nous fàrmacs per als càncers multitudinaris. Als minoritaris, molts d'ells malignes, els presten ben poca atenció: no venen. Ara bé, llavors què han d'esperar, per exemple, els afectats pel sarcoma d'Ewing, càncer dels ossos de gran mortalitat, que afecta nens, adolescents i adults joves? És un crim no dedicar el mateix esforç a totes les varietats d'afecció. La filantropia de comptades persones, fundacions com ara Fero i oncòlegs com el doctor Josep Baselga, lluiten per corregir la inhumana realitat ajudant en projectes innovadors d'excel·lència. La Unitat de Recerca en Teràpia Molecular del Càncer (UITM) de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron (VHIO) ha nascut amb aquest fi. Els altres, sols amb finalitat comercial fonamentada estadísticament.

Per què m'he de sentir afortunat? Perquè tinc al costat la indústria farmacèutica i els percentatges estadístics? Perquè puc triar el tractament entre diversos, tots efectius? Aquells als quals s'atribueix el mal a fumar o a beure paguen penyora, però els que com jo no hem fumat mai, hem begut sols vi amb moderació i algun whisky per rentar les dents hem d'estar contents? Si jo i l'estadística fóssim joves, potser encara podria lligar-me-la! Ara, amb el cap prou clar, sols lligo sudokus dels 6-7 i algun bon dinar. I que duri!