Cribratge universitari

una llarga cua d’estudiants de la Universitat de Girona (UdG) augurava ahir al matí que els cribratges massius que es faran durant tot aquest mes a les universitats catalanes seran tot un èxit d’assistència. Són els primers cribratges en una comunitat que, fins ara, havia quedat al marge de les diferents campanyes del Departament de Salut per detectar persones contagiades ja que s’havien centrat més en residències i en els centres educatius de primària i secundària. Per aquest motiu, els joves estudiants gironins, així com el professorat i el personal administratiu i de serveis, que ahir al matí van anar a l’espai adaptat per fer-se les proves de detecció de la Covid-19 al campus de Montilivi, a Girona, es mostraven molt satisfets per la iniciativa.

En un mòdul prefabricat d’aquest campus, tretze professionals sanitaris –voluntaris de la Creu Roja, fisioterapeutes, auxiliars de clínica i administratius– es repartien les diferents tasques per dur a terme el cribratge: primer de tot, comprovar les dades de cada participant prèviament inscrit i determinar si aquest es volia fer una de les dues proves possibles o totes dues: un test PCR amb automostra nasal i un test serològic ràpid per saber si s’ha passat la malaltia. En el primer cas, es tracta del famós bastonet al nas; en el segon, d’una punxada al dit petit de la mà per extreure una mostra de sang. Pràcticament en tots els casos els assistents optaven per fer-se les dues proves, el resultat de les quals podrien consultar a través de La Meva Salut.

“Ara que ens ho ofereixen de manera gratuïta, he pensat que estaria bé fer-s’ho, sobretot el test serològic per saber si l’he passat, però també la PCR perquè a la família tinc contacte amb gent gran”, deia Carolina, una estudiant de cinquè de biologia a la UdG. Segons les estadístiques amb què treballa Salut, durant les últimes setmanes s’ha detectat “una incidència més alta del virus” entre els joves de 20 a 30 anys que no pas un any enrere. Per aquest motiu, per tallar les cadenes de transmissió, s’han programat aquests cribratges a les universitats. “S’entén que som un dels focus importants de contagi”, deia una estudiant de Peníscola que, juntament amb els seus companys també de biologia, considerava que és erroni pensar que a les universitats hi ha més contagis. “Hi ha situacions pitjors que el fet que es reuneixi un grup de joves que estan en la mateixa bombolla”, assenyalaven. De fet, en el mateix sentit també es pronunciaven uns altres joves de primer. “A la Universitat és molt difícil agafar la Covid, perquè hi ha moltes mesures, però és el mateix que et pot passar a la feina, quan surts és més fàcil”, deien aquest grup de joves, que han vist com la seva incorporació a la Universitat no té res a veure amb el que s’havien imaginat. “La vida universitària ara no té sentit”, deia en Raül, amb el suport de la Marta, l’Anna i la Lifei. Lamenten no poder viure l’ambient típic universitari: hi ha pocs pisos d’estudiants perquè aquests han decidit quedar-se a casa ja que la majoria de les classes es poden fer en línia, no hi ha les festes els dijous a la nit i, a les aules, els grups són molt minoritaris, expliquen. A més, recorden que hi ha hagut molt pocs grups confinats des de principi de curs.

En total, es calcula que a la UdG es faran més de 5.000 proves durant sis dies de cribratge. Representen un 30% aproximat d’una comunitat universitària que reuneix més de 15.000 estudiants, més de 1.300 membres del personal docent i investigador i uns 600 treballadors d’administració i serveis. De totes maneres, aquestes proves estan obertes a qualsevol estudiant universitari, no necessàriament de la UdG, com explicava la responsable d’atenció continuada i urgent territorial i dels equips mòbils de PCR a Girona, Ester Fages. A banda dels estudiants, professors i administratius també es deixaven caure ahir per l’espai de cribratge. Molts d’ells tampoc havien tingut fins ara l’oportunitat de fer-se cap de les dues proves i ho celebraven. “Em sembla molt bé. Jo tinc 53 anys i en la meva franja d’edat és molt difícil que ens facin cap prova. Aquest és el primer cop”, deia una administrativa. “Ja ens tocava”, deia un professor.